Les Illes Medes:

Les Illes Medes:

Qualificada com a la millor reserva natural de la part occidental del Mediterrani, l’arxipèlag de les Illes Medes el formen 7 illots. Del més gran al més petit, pel què fa a la part emergida, aquests són: la Meda Gran, la Meda Petita, el Carall Bernat, els Tascons Grossos, el Medallot, els Tascons Petits i les Ferranelles (en total, una extensió de 23 hectàrees).

Però el total de àrea submarina protegida és de més de 500.000 m2. Les Medes van ser declarades reserva marina l’any 1983 i des d’aleshores la riquesa del seu fons marí s’ha preservat aconseguint fins i tot la recuperació d’espècies en perill d’extinció.
Però les illes també tenen una riquesa excepcional pel què fa a la fauna terrestre, amb més de seixanta espècies d’aus.

Evidentment el destí de l’aventura és anar a la reserva Natural de les Illes Medes, però prèviament el vaixell fa un recorregut costa amunt per poder apreciar la bellesa del litoral, recorrent la Costa del Massís del Montgrí, passant per la Cala Pedrosa i per l'espectacular Roca Foradada.

Després d’aquest recorregut arran de costa, el vaixell es dirigeix cap a les illes, on farà parada per contemplar i admirar el fons marí. El catamarà té submergides 2 àmplies cabines que representen uns finestra oberta al fons del mar.

Des d’aquestes cabines podrem gaudir de la fascinació que produeix veure els peixos en el seu propi hàbitat. Una visió privilegiada per descobrir el sorprenent món subaquàtic i contemplar la vida del fons marí.

Empúries.

Empúries (en grec antic Ἐμπόριον^[1] /Emporion/ "comerç"; en llatí Emporiae) fou una antiga colònia grega i romana a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est del contemporani municipi de l'Escala, concretament al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom. S'estén des de l'antiga gola del Fluvià (El Riuet) fins a tocar de l'antic braç del Ter que desembocava al nord de la vila de l'Escala platja del Rec del Molí. L'espai és una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya i l'excavació arqueològica de major durada a Catalunya. Actualment, les ruïnes són propietat de la Generalitat de Catalunya i formen part d'un parc arqueològic. Al seu recinte hi ha l'antic convent de Santa Maria de Gràcia d'Empúries pràcticament reconstruït durant la dècada de 1910 que allotja el museu monogràfic.

Muralles i edificis defensius

La Neàpolis consistia en un recinte emmurallat formant un rectangle molt irregular de 200 x 130m, el port es situava al nord. El sud de la Neàpolis està delimitat per una muralla ambaparell ciclopi construïda durant la segona meitat del segle II aC, i gran part dels blocs de calcària que la formen, provinents d'una muralla grega anterior del segle IV aC, s'han trobat a uns vint-i-cinc metres cap a l'interior de la ciutat. En desplaçar la muralla les pedres van servir com s'ha comentat per construir la nova muralla exterior, mentre que el que en quedà fou sepultat sota una gran aportació de terra que va fer pujar el nivell de la ciutat considerablement

Dos dies per la flanja. Lleida-Aragó

Roda d'Isàvena i Santa Maria d'Obarra. 

Està situat a 907 d'altitud en un turó a la dreta del riu Isàvena. Dista 110 km de la ciutat d'Osca. El 1991 tenia una població de 52 habitants; pel 2005 se'n calculen uns 36. Pertany a la comarca de la Ribagorça, i durant segles va ser-ne la capital política i religiosa.

Roda d'Isàvena constituïa un municipi que el 1964 es fusionà amb la Pobla de Roda per formar Isàvena amb capitalitat a la Pobla de Roda (Decret 4003/64 de 3 de desembre). Fins al 1916 Roda d'Isàvena s'anomenava Roda (Reial Decret 27-6-1916).

A l'antic comtat de Ribagorça, un dels originaris en la formació de la Corona d'Aragó, s'hi aixecà la catedral romànica de Roda d'Isàvena (segles XI-XII). Crida l'atenció que un nucli tan petit pugui albergar una seu episcopal de tanta importància en la seva època i de tant d'interès artístic i històric en l'actualitat. Només tenint en compte el context històric del segle X, en què es formaven nuclis de resistècia a l'Islam a la zona pirenenca, podem entendre el perquè de la catedral.

                                    Informació

                Les sebes vistes des del poble

 

                                         El poble 

Santa Maria d'Obarra

Fou construït pels mestres llombards el primer quart del segle XI a les ribes del riu Isàvena (Ribagorça). "Ovarra" significa en basc forat entre roques i és en el fons d'una vall bloquejada pel congost de La Croqueta on s'alça el monestir. L'església de Santa Maria està dedicada també a Sant Pere, Sant Esteve i a la Santa Creu.

La seva construcció es basà en el sistema de proporcions del triangle equilàter, sistema que es modificà més tard per seguir el de les proporcions dobles o diapasó. Els nombres 3 (trinitat) i 7 (Esperit sant, totalitat del temps, apocalipsi...) es repeteixen per tot el temple: tres finestres a l'absis central i set als tres absis. Presenta totes les característiques de l'estil llombard: les arcuacions cegues que compassen els seus murs, separades pels contraforts o lesenes i frisos de dents de serra. Original d'aquest temple és el fris d'influència musulmana amb cel·les romboïdals que corona l'absis central.

L'edifici consta de tres naus, de les quals la central és més alta i ampla. Les naus estan culminades per absis semicirculars coberts amb voltes de quart d'esfera que descansen en pilastres cruciformes. El campanar es va començar a construir però les parets només van assolir una alçada de 3 m. En un dels murs laterals s'obre una portalada amb grosses dovelles datada del segle XVI on trobem esculpit l'escut dels Mur.

 

El dos temples.

 Informació.

 El Monestir

 El pont del riu.

 

La nostra Casa amb rodes.

Dos dies per les rutes Catares.

El castillo de Foix de la ruta de los cátaros, ofrece una visión inolvidable al amanecer, recortándose su silueta contra el cielo, mas aun cuando se alza el castillo a unos 60 metros por encima de la ciudad de Foix, en su centro, dominando las vías de acceso del valle de Aliège.

El castillo de Montségur, es sin duda el lugar mas representativo que existe en la ruta de los cátaros, debido en parte al su trágico final, y la definitiva decadencia de la herejía cátara, dando pie sobre todo el castillo de Montségur, de toda una serie de leyendas, como supuestos significados exotéricos de todo tipo

Fontestorbes. 

Quan feu una 

ruta pels castells càtars dels sud de França hi ha un punt turístic molt poc conegut, que no podeu deixar de veure: Fontestorbes.  Es tracta d’una curiositat natural. Una sorgència impresionant d’un riu subterrani, que ara porta molta aigua, i ara no en porta gens. És intermitent. Si teniu sort, la veureu plena. Està a la carretera que, baixant del famosíssim castell de Montsegur, porta al poble de Belesta.

Castillo del Pueblo de Quillan.

Abadia de Alet.

El castillo de Puilaurens es un 

castillo cátaro ubicado en el ayuntamiento de Lapradelle-Puilaurens, perteneciente al departemento del Aude, en Francia. Esta fortaleza se encuentra enrocada en un espolón rocoso que domina el valle del río Boulzane desde sus 697 metros de altura. Bloqueaba el acceso al Fenouillèdesy formaba parte de los llamados cinco hijos de la ciudad deCarcasona.

El castillo de Carcasona, conocido como el “Palatium”, es una fortaleza defensiva y lugar de resistencia del siglo XII, que fue erigida por los vizcondes de Trencavel, familia poderosa del sur de Francia, vinculada a los condes de Toulouse, y que perdieron su dominio en Carcasona en el curso de las luchas contra las herejías.

En el año 1997 fue declarada por la UNESCO patrimonio de la humanidad.

El castillo de Carcasone des del puente Romano

Pueblo de Minerve.

Un cap de setmana per el Montsec.

Ja fa alguns anys que estic trepitja’n Catalunya amb la meva autocaravana i aquesta part encara vaig observar que en mancava fer-ne un recorregut.


Vaig passar la nit Àger desprès de visitar l’espai d’observació de l’univers a la falda de la muntanya. L’espectable de dues hores va ser espectacular i en directe varem observar la lluna i els astres que mai a la vida m’hagués cregut que son tants i tants.

Al mati del diumenge varem esmorzar al costat del pantà de Terradets, per cert molt maco i molt tranquil, un cop varem fer el cafè varem posar rumb al Castell del Mur, i la seva Col•legiata. Més de 15 Km per aquelles serralades amb una pista per un sol vehicle, tot plegat emociona’n.

El Montsec és una serra exterior prepirinenca entre les comarques del Pallars Jussà i la Noguera, de 45 km de llargada, en forma d'arc, i d'uns 10 km d'amplària al sector central. Dividit entre el Montsec d'Ares (entre les dues Nogueres), el Montsec de Rúbies (a l'E) i el Montsec d'Estall. El centre del muntanyam té una altitud màxima de 1.675 m (a Sant Alís).

El congost de Mont-rebei es el congost que obre la Noguera Ribagorçana a través de les calcàries del Montsec, de 7 km de llargada i uns 500 m de profunditat, amb parets molt dretes, palesa molt bé la gènesi d'aquest muntanyam de roca, d'aquesta serra tan espectacular de la nostra geografia.

L'Espai d'Interès Natural Serra del Montsec és un espai natural de les comarques de la Noguera i del Pallars Jussà que s'estèn pels termes municipals d'Àger, Camarasa i Vilanova de Meià, a la comarca de la Noguera i pels de Castell de Mur, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, Llimiana, Sant Esteve de la Sargai Tremp, a la comarca del Pallars Jussà. Ocupa la major part de la Serra del Montsec, però en deixa fora l'extrem oriental, pertanyent a Artesa de Segre.

Cap de setmana per Andorra.

Des de que m’he tornat autocaravanista, farà uns cinc anys, el hivern es cada any mes llarg, tot i que els cap de setmana en que l’home del temps diu que farà bo la meva companya i jo sortim encara que sigui aquí ha tocar.


Es per això que fa dues setmanes enrere varem sortir ha un poblet petit, bonic, almenys per nosaltres, i aquest cap de setmana del 9 i 10 de març varem anar fins Andorra, be, qui diu Andorra diu a donar tombs per aquelles pobles del seu voltant. Com per exemple les dues Envalires, Pal, Arinsal i altres.


Fa molts anys que almenys una vegada l’any anem Andorra, però no ha estat fins ara que contemples al paisatge d'un altre manera, amb uns altres ulls, sense preses, aleshores descobreixes coses noves, i això només pot ser fruit de gaudir de la natura com mai, i tot gracies a un altre manera de viatja i veure mont.


No es cap aventura preó si que tenir i tocar la neu es un fet que no es dona cada dia, es per això que he pensat de penjar unes fotos que ha nosaltres ens encanta’n.

Tevertet i Collsacabra

Tavertet és un municipi de la comarca d'Osona, província de Barcelona. Limita al nord amb la regió natural del Collsacabra i al sud amb Les Guilleries.

El poble va estar aïllat i sense carretera fins ben entrada la segona meitat del segle XX. Això, i l'espectacular entorn natural que l'envolta; frondosos boscos i cingleres, el proveeixen d'un encant molt especial.

El nucli urbà constava inicialment de només tres carrers, que encara s'anomenen de la mateixa manera: "Carrer de Dalt", "Carrer del Mig"i "Carrer de Baix".

Els darrers 20 anys el poble ha crescut força, però ha sabut mantenir un bon equilibri estètic entre les antigues cases del 1700 - 1800 i les construccions més modernes.

El municipi és també un bon punt de partida per a excursions i passejades per a tots els nivells. La natura salvatge és per tot arreu i a ben poca distància del nucli urbà.

Els torrents que baixen del Collsacabra, en arribar als cingles, es precipiten al buit formant uns salts d'aigua impressionants. Els més propers al poble són els salts del Noguer i del Molí Bernat, al sot deBala. Seguint la cinglera trobarem més endavant la Cua de Cavall al torrent de l’Avenc i el Salt del Sallent prop de Rupit.

Fou el lloc de residència del pensador Raimon Panikkar durant els últims anys de la seva vida.