dissabte, 8 de juny del 2013

Dos dies per la flanja. Lleida-Aragó

Roda d'Isàvena i Santa Maria d'Obarra. 

Està situat a 907 d'altitud en un turó a la dreta del riu Isàvena. Dista 110 km de la ciutat d'Osca. El 1991 tenia una població de 52 habitants; pel 2005 se'n calculen uns 36. Pertany a la comarca de la Ribagorça, i durant segles va ser-ne la capital política i religiosa.
Roda d'Isàvena constituïa un municipi que el 1964 es fusionà amb la Pobla de Roda per formar Isàvena amb capitalitat a la Pobla de Roda (Decret 4003/64 de 3 de desembre). Fins al 1916 Roda d'Isàvena s'anomenava Roda (Reial Decret 27-6-1916).

A l'antic comtat de Ribagorça, un dels originaris en la formació de la Corona d'Aragó, s'hi aixecà la catedral romànica de Roda d'Isàvena (segles XI-XII). Crida l'atenció que un nucli tan petit pugui albergar una seu episcopal de tanta importància en la seva època i de tant d'interès artístic i històric en l'actualitat. Només tenint en compte el context històric del segle X, en què es formaven nuclis de resistècia a l'Islam a la zona pirenenca, podem entendre el perquè de la catedral.

                                    Informació

                Les sebes vistes des del poble

 



                                         El poble 

Santa Maria d'Obarra
Fou construït pels mestres llombards el primer quart del segle XI a les ribes del riu Isàvena (Ribagorça). "Ovarra" significa en basc forat entre roques i és en el fons d'una vall bloquejada pel congost de La Croqueta on s'alça el monestir. L'església de Santa Maria està dedicada també a Sant Pere, Sant Esteve i a la Santa Creu.
La seva construcció es basà en el sistema de proporcions del triangle equilàter, sistema que es modificà més tard per seguir el de les proporcions dobles o diapasó. Els nombres 3 (trinitat) i 7 (Esperit sant, totalitat del temps, apocalipsi...) es repeteixen per tot el temple: tres finestres a l'absis central i set als tres absis. Presenta totes les característiques de l'estil llombard: les arcuacions cegues que compassen els seus murs, separades pels contraforts o lesenes i frisos de dents de serra. Original d'aquest temple és el fris d'influència musulmana amb cel·les romboïdals que corona l'absis central.
L'edifici consta de tres naus, de les quals la central és més alta i ampla. Les naus estan culminades per absis semicirculars coberts amb voltes de quart d'esfera que descansen en pilastres cruciformes. El campanar es va començar a construir però les parets només van assolir una alçada de 3 m. En un dels murs laterals s'obre una portalada amb grosses dovelles datada del segle XVI on trobem esculpit l'escut dels Mur.

 
El dos temples.

 Informació.
 El Monestir
 El pont del riu.
 
La nostra Casa amb rodes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada