Llacs o embassaments: el
nom fa la cosa?
Quatre són les fantàstiques làmines d'aigua que trobem al llarg del recorregut:
Sant Llorenç de Mongai, Camarasa, Cellers i Sant Antoni.
El blau de les seves aigües tranquil·les i netes reflecteix els
serrats abruptes del Montsec,
un autèntic paradís per a lapràctica de tota mena d'esports aquàtics.
De fet, però, som davant de construccions artificials iniciades durant el
primer terç del segle XX, amb la voluntat de proveir de reserves d’aigua de
boca i de reg i, alhora, dotar les ciutats i viles del país d'eines de
producció energètica.
·
Sant
Llorenç
És
considerada una zona de reserva de fauna, ja que presenta una gran diversitat
de fauna aquàtica. S'utilitza per generar electricitat i per a regadiu. És un
espai adient per a l'observació ornitològica.
·
Camarasa
És un
embassament de 20 km
que entronca l'aiguabarreig de la Noguera Pallaresa amb el Segre.
·
Cellers
El
darrer gran contrafort del Pirineu. S'estén des de la plana de la conca de
Tremp fins a l'interior del congost de Terradets. Les seves aigües
tranquil·les, gairebé sempre al mateix nivell, han donat lloc a l'existència
d'un autèntic bosc de ribera, que li dóna aparença de llac natural.
·
Sant
Antoni
És la
superfície d’aigua dolça més gran de Catalunya. Té una fondària de 86 m i una superfície de 972 ha . És l'escenari ideal
per practicar activitats aquàtiques o per gaudir de la tranquil·litat de les
seves cales i platges, reservades només als que hi poden accedir en barca, que
ens permeten descobrir indrets sorprenents.
Des de Balaguer fins a Lleida, el Segre s'obre
pas per les planures de Ponent. El riu es calma i crea un paisatge inèdit on
els fruiters són abundants, un paisatge que va meravellar fins i tot Josep Pla.
L'escriptor empordanès va dir d'aquesta terra que els presseguers agafaven el
color de la posta de sol quan s'acostava el capvespre. El paisatge des del tren
és fascinant.
La plana del Segre o, com diu la gent del país la plana de l'Urgell,
és gairebé tot el territori del pla de Lleida, que comprèn el Segrià, part de la Noguera , el Pla d'Urgell i
una part de l'Urgell. El paisatge és ple d'història, des dels romans fins a les
batalles de la Guerra
Civil espanyola. Controlar el Segre era sinònim de conquesta
del territori. Tanmateix, no tot han estat guerres. El Segre és un riu amable,
que aporta aigua als camps de fruiters i horts de tots els pobles i les viles
que han anat creixent al seu costat.
Lleida n'és la capital, i Balaguer una de les ciutats més importants, totes dues unides pel mateix riu: el Segre. Entremig trobem petits pobles com Vilanova dela Barca ,
Vallgofona de Balaguer, Térmens i Alcoletge.
Lleida n'és la capital, i Balaguer una de les ciutats més importants, totes dues unides pel mateix riu: el Segre. Entremig trobem petits pobles com Vilanova de
El
Montsec
Pujar al
Tren dels Llacs és una bona manera de descobrir el Montsec
Túnels, ponts i viaductes ens ajudaran a superar els penya-segats d'aquesta serralada calcària de més de
Amb una força erosiva colossal, els rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana van aconseguir obrir-se pas a través de les seves parets i perfilar els espectaculars congostos de Mont-rebei i Terradets, que divideixen la serralada en tres sectors diferenciats d’est a oest: el Montsec de Rúbies, el Montsec d'Ares i el Montsec de l'Estall. L'altura màxima d'aquest serrat, que en cada pedra ens descobreix l'herència viva del pas del temps, és de 1.676 m.
El cel del Montsec obre la porta a una triple mirada:
El cel del Montsec obre la porta a una triple mirada:
· Per les seves condicions lumíniques i de baixa contaminació atmosfèrica, aquesta part del territori és un espai ideal per a l'observació astronòmica.
· Els corrents tèrmics que es generen a l'entorn de la serralada fan que sigui un lloc especialment indicat per practicar esports d'aventura relacionats amb el vol lliure.
· És també un espai idoni per albirar diverses espècies d'ocells, com ara l'àliga daurada i el trencalòs.
Avanç de sortir
El revisor
Panta de Sant Antoni
Vista panoramiva del Montsec
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada