Un espai fascinant envoltat d'aigua roca i natura
L'Espai Natural de Sant Miquel del Fai té tots els ingredients necessaris per passar un mati increïble i d'aventura amb els nostres fills: aigua que brolla de les pedres, coves, formacions rocoses, estanys, història, jocs i tallers.
Quan entrem dins el recinte de Sant Miquel del Fai ens quedem bocabadats pels salts d'aigua, per la imatge de la Vall i la màgia dels seus racons. Els rius Rossinyol i Tenes l'envolten i el travessen, i l'aigua de les pluges i el desglaç es filtra per tots els racons de la roca.
La visita comença a la Plaça de l'Abadia des d'on podem observar la façana de la Casa del Priorat i els seus finestrals. Es tracta d'una de les construccions més ben conservades i més representatives de l'estil gòtic català.
Des de la terrassa-mirador hi ha una vista molt bonica de la Vall del Tenes cap a les viles veïnes de Bigues i Riells.
Més endavant hi ha l'única església romànica del nostre país construïda íntegrament sota una balma que li fa de sostre i de parets. Data del segle X. És escenari de molts casaments.
A continuació de l'església de Sant Miquel, i també sota la balma, es troba una sala d'audiovisuals on es projecta una filmació sobre Sant Miquel del Fai, la seva història i les seves llegendes. Just al costat hi ha el Museu: un petit espai on es mostren les múltiples troballes de fòssils que indiquen que Sant Miquel del Fai ja era una zona habitada en l'era neolítica. També hi podreu veure algunes parts dels antics capitells de l'església.
Les coves
A Sant Miquel del Fai trobem dues coves: la de Sant Miquel i la de les Tosques. Aquí es barreja el misteri, la foscor i la humitat amb les impressionants formacions d'estalactites i estalagmites. Les estalactites pengen del sostre i les estalagmites pugen des de la terra. Quan s'ajunten formen una columna de tacte suau.
Els ratpenats viuen a les coves perquè els agrada la foscor i la humitat i de nit surten a caçar insectes. Per accedir a les coves s'han de pujar i baixar escales, per això caldrà deixar els cotxets dels nens aparcats.
A Sant Miquel del Fai a més podreu observar de ben a prop, els travertins: roques sedimentàries poroses que s'han format per la precipitació del carbonat de calci sobre troncs i plantes.
SANTA MARIA D'OLO
Santa Maria d'Oló és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca natural del Moianès, administrativament adscrit a la del Bages, mentre no es reconegui[2] oficialment la comarca[3] del Moianès, molt reivindicada[4] des de fa temps pels moianesencs. Tanmateix, la situació geogràfica extrema del terme, així com les fàcils comunicacions amb Manresa a través de l'Eix Transversal fan dubtar els olonencs de quina ha de ser en el futur l'adscripció comarcal que més els convé.
És a l'extrem nord-oest del Moianès i, en canvi, en el nord-est del Bages, en un territori molt accidentat, drenat per les rieres Gavarresa i d'Oló, principalment, i també per la de Malrubí, afluent de la primera.
