dimarts, 15 de novembre del 2011

Madrid i els seus voltants.















Chinchón

Chinchón és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid. Es troba en plena conca del Tajo-Jarama i part del seu territori pertany al Parc Regional del Sud-est. La seva naturalesa està molt condicionada per l'acció de l'home, que al llarg dels segles ha modificat el paisatge en el seu profit. Els paisatges de Chinchón poden diferenciar-se en quatre unitats bàsiques, en les quals abunda la fauna i la flora: sotos i riberes en els fons de vall, escarps en guixs, secà i guaret, i zones palustres.
L'emplaçament de Chinchón entre els alts de l'erm i les fèrtils vegues del Tajuña té justificació. És una bona altura, fàcil de defensar de les àmplies extensions per on discorren les vies de comunicació tradicional. Té aigües en abundància, sorgides de les deus de la vora de l'erm, i la seva ubicació, just en la vora del graó de l' erm, garanteix l'ombra a l'estiu i el sotavent invernal.
El templo de Debod

El templo de Debod es un templo nubio del Egipto antiguo dedicado al dios egipcio Amon datando del siglo II antes J.-C. que ha sido reconstruido y, en 1972, abierto al público en le parque del Oeste.

La Puerta del Sol

Esta plaza simboliza el corazón de la ciudad. Está al centro geométrico del país, de donde el kilometro 0.Es a partir del kilometro cero que empezan todas las calles de la ciudad. Es ahí que toda la gente se reúne de costumbre el 31 de diciembre para celebrar el año nuevo al sonido del reloj. La costumbre quiere que engullimos una uva a cada sonido de campana. ("las doce uvas"). En una de las avenidas comerciales yendo de la Puerta del Sol a Gran Vía (la calle del Carmen), podemos ver la estatua simbolizando Madrid : el oso y el madroño.


Valle de los Caídos.


El Valle de los Caídos o la Abadía de la Santa Cruz del Valle de los Caídos es un monumento construido entre 1940 y 1958 situado en el municipio de San Lorenzo de El Escorial, en la Comunidad de Madrid (España). Se encuentra a 9,5 km al norte del Monasterio de El Escorial en la Sierra de Guadarrama, sobre el paraje del valle de Cuelgamuros. En su diseño participaron los arquitectos Pedro Muguruza y Diego Méndez.[1] El conjunto pertenece al Patrimonio Nacional desde 1957, año de su apertura al público.
Francisco Franco ordenó su construcción, y está enterrado allí junto con José Antonio Primo de Rivera, fundador del partido Falange Española, así como con otros 33.872 combatientes de ambos bandos en la Guerra Civil, nacionales y republicanos

dilluns, 14 de novembre del 2011

A caball del Ripolles i el Berguedà















































Castellar de n'Hug és un municipi de la comarca del Berguedà, al límit amb el Ripollès. És on hi neix el riu Llobregat.

Escrit tradicionalment Castellar de Nuch, la seva etimologia és discutida. Mentre que castellar és la demarcació d'un castell termenat, la segona part s'ha considerat com el nom propi de persona Hug o Uc.[2] Però també podria provenir de nuce («nuc», en català), indicant l'origen d'un corrent d'aigua, en aquest cas en referència a les fonts del Llobregat.



Fonts del Llobregat. Es tracta de surgències d'aigua subterrània, alimentades per les aigües de les neus i de la pluja.[4]



Església de Santa Maria de Castellar de n'Hug. És una església romànica que conserva el característic campanar, una torre de quatre pisos amb finestres d'arc de mig punt i la porta del segle XII amb ferramenta romànica. Va ser transformada a l'època neoclàssica.[5]



Església de Sant Vicenç de Rus. És un Edifici romànic del segle XI, consagrat el 1106. Consta d'una sola nau, volta de canó i absis semicircular que per fora mostra arcuacions llombardes. Totalment reformat, mostra pintures dels segles XII i XIV.[6]



Fàbrica de Ciment Asland, situada al Clot del Moro, terme municipal de Castellar de n'Hug. Actualment convertida en Museu del Ciment Asland, va ser una fàbrica modernista promoguda l'any 1901 per Eusebi Güell.[7] Va ser la primera fábrica de ciment industrial de Catalunya, i restà operativa fins a l'any 1975. Des de l'any 1992 és un museu, i està adscrit al Museu de la



Ciència i de la Tècnica de Catalunya. L'any 2005 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.



La Casa del Pastor, també coneguda com el Museu del Pastor, amb la història d'aquest sector.[8]