dimarts, 25 de juny del 2013

Tres dies per terres de l'Ebre




Delta de l'Ebre, Tortosa, Amposta i Reus.


Patrimoni natural i cultural

La singularitat del Delta s'expressa per la seva realitat física, geogràfica, natural i, també, per les seves particulars tradicions, la cultura, el patrimoni arquitectònic i la història.

Les zones humides, com el delta de l’Ebre, són entorns molt productius dels quals innumerables espècies de plantes i animals en depenen per a la seva supervivència. Els aiguamolls desenvolupen moltes funcions vitals, com ara l’emmagatzematge d’aigua, la protecció contra els temporals, l’estabilització de la costa, el reciclatge de nutrients i contaminants, etc. Alhora que també ofereixen beneficis econòmics a les comunitats locals per mitjà de l’explotació tradicional dels seus recursos naturals, mitjançant la pesca, la caça, l’agricultura, la ramaderia, les salines, i, més actualment, el turisme.

En el cas del Delta, la confluència del medi marí i continental, dóna lloc a una elevada diversitat d’espècies de peixos (unes 50). Referent al grup de les aus, al Delta s’han citat més de 360 espècies i aplega algunes de les colònies de cria d'ocells marins més importants de la Mediterrània i està inclòs a la zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la Llista de zones humides d’importància internacional (Ramsar) el 26 de març de 1993.

Al Delta, les altituds per sobre del nivell del mar no ultrapassen mai els 5 metres. Malgrat aquest escàs relleu, la riquesa en comunitats vegetals és considerable. Destaquen: els sosars, els canyissars, els dunars, i el bosc de ribera, única formació forestal de la zona i molt malmés per l’acció humana.

Paisatge

El paisatge del Delta té una forta personalitat. Les terres totalment planes hi donen un aspecte particular. Els extensos arrossars, canviants segons les estacions (terrosos a l'hivern, inundats d'aigua a la primavera, verds a l'estiu), dominen la fisonomia del Delta. A la banda litoral trobem un dels paisatges més atractius del Mediterrani: grans llacunes envoltades per canyissars i jonqueres. A la part perifèrica, grans extensions de sòls salins amb salobrars i les llargues i desertes platges, amb dunes coronades de borró i altres plantes ben adaptades al medi.

Als dos extrems, dues fletxes d'arena fina, el Fangar i la punta de la Banya, encerclen les riques badies del Fangar i dels Alfacs, respectivament.

El pare del Delta, el riu Ebre, transcorre per la plana tranquil i vigilant, abans de morir al Mediterrani, donant vida!

Fauna


La diversitat d'hàbitats i el clima humit i temperat propicien l'aparició de molts invertebrats. Les sangoneres eren tant abundants que en els arrossars calia portar les cames ben cobertes i se n'exportaven a llocs ben allunyats centenars de milers cada any.

Han desaparegut algunes espècies com l'hemípter Naucoris maculatus, dit cutimanya al Delta , i en canvi es troba en expansió el crustaci Procamburus sp., dit cranc de riu americà.

Els mosquits, els insectes més coneguts i característics, han portat ja des del 1917 (Mancomunitat de Catalunya) a emprendre una lluita sistemàtica contra el paludisme, endèmic al sector. Dels lepidòpters n'hi ha infinitat d'espècies que ataquen els conreus, algunes interessants des del punt de vista zoogeogràfic, com Chilo supressalis, Borbo zelleri o l'excepcional presència de diverses espècies de Danaus sp. Als arrossars hi ha nombroses espècies de petits i interessants crustacis, com Apus cangriformis.

Amb una base de fauna entomològica tan extensa, els predadors hi són ben representats: aranèids com l'argiope dels sorrals(Argiope lobata) o nombrosos odonats com els cavalls de bruixa o rodadits (Libèl·lula sp.) i toreros (Calopterix sp.). Als vespres d'estiu, nuvolades d'efímeres (Polymitarcis virgo) es precipiten als punts de llum.


 Tortosa



 Tortosa des del Castell

 Torre de la Ermita.
 Els arrosars des de dal la Torre
 Un passeig per el Delta

 Amposta


 Reus



La Plaça Mercadal





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada