SANTA MAGDALENA DE TOSES. EL RIPOLLÈS

Alguna dada bàsica

La vall de Toses tenia com a centre jurisdiccional el castell de Toses, ben documentat des del segle XIII, quan pertanyia als nobles cerdans cognomenats Urg o Urtx, que s'uniren als Mataplana pel casament de Galceran d'Urtx amb Blanca de Mataplana, efectuat abans del 1240. Amb el fill d'aquest matrimoni, Ramon d'Urtx, la vall de Toses, amb Dòrria i Campelles, passà a formar una de les batllies del gran domini dels barons de Mataplana. Aquest domini prengué, avançat el segle XIV, el nom de baronia de Toses.

Toses En la documentació antiga Tosos (segle IX), probablement prové del llatí TONSOS pelats (d’arbres); o: tosa 1 f. [LC] Acció de tondre. 2 f. [LC] [AGR] Temps en què normalment es tonen les ovelles. 3 f. [AN] Festa celebrada a les cases de pagès quan tonen les ovelles. O tossal 1 m. [LC] Petita elevació del terreny de pendent no gaire rost, en una plana, en una serralada. 2 m. [HIG] En heràldica terrassa abscissa en forma de tres cims arrodonits.

Part d’aquest escrit com ara les dades estan extretes d’un bloc “ Conèixer Catalunya”.

Tan mateix he de dir que soc fill d’aquest poble petit però molt encantador, fet que al menys dues vegades l’any fa que vagi a visitar-lo, per San Cristòfol i Santa Magdalena, festes dels seus Sants Patrons

Aquestes fotos, son el meu testimoni de unes tradicions que penso que s’han de mantenir, i gracies a persones, i fills de Toses, però que actualment no hi viuen, fan que petites però importants tradicions encara perdurin. Com ara la “suca-mulla” al anar a la font de les Planes desprès del vall de tarda a menjar la xocolata amb l’aigua amb anís, etc..

Una sortida desitjada de molt temps. El parc del Cadi-Moixero amb el emblemàtic Pedraforca

Les dues grans serralades del Cadí i el Moixeró, unides pel coll de Tancalaporta, formen una impressionant barrera muntanyosa en el punt d’unió entre el Prepirineu i el Pirineu.


És en aquesta zona on el Parc Natural del Cadí-Moixeró acull, a més d’una gran biodiversitat, llocs d’una bellesa i un atractiu especials.

Destaquem el Pedraforca, el qual constitueix una de les muntanyes amb més atractiu i tradició de l'alpinisme català ja que constitueix un arriscat i bell indret d'escalada. Per tant és un dels símbols de l'excursionisme de Catalunya.

El Parc Natural del Cadí-Moixeró es troba dins la classificació de parc de muntanya, ja que les seves altituds se situen entre els 800 m i els 2.648 m del puig de la canal Baridana. Les dues grans serralades del Cadí i del Moixeró, unides pel coll de Tancalaporta, formen una impressionant barrera muntanyosa del Prepirineu, allargada de ponent a llevant en una extensió d'uns 30 km, a la divisòria d'aigües del Segre (Cerdanya i Alt Urgell) i del Llobregat (Berguedà). Els seus vessants, especialment els de la banda nord, formen cingleres escarpades amb parets gairebé verticals i valls profundes. El Pedraforca, la Tosa i el Puigllançada formen unitats més diferenciades.

Una de les activitats dintre del parc es la trobada d’acordeonistes de Maçaners.

Artistes catalans, tant d'aquí com de la Catalunya Nord, bascos, gallecs i occitans s'ajunten en aquesta vetllada per escriure una pàgina més de la tradició cultural d'aquest poble.

Maçaners, sota el resguard del nostre omnipresent Pedraforca, es converteix per una nit en la capital de l'acordió, gràcies a l'esforç, la il•lusió i les ganes de tot un seguit de col•laboradors, dirigits per l'Associació d'Amics de l'Acordió, que és qui organitza aquesta tobada.

Personalment ha estat unes de les nits que sempre tindre al meu record. Que sigui per molts anys,

Parc natural del Montnegre i el Corredor

Va ser una sortida especial que no te res aveure amb els "Montnegros" to i que tinc que destecar l'encant autentic historic dels seus pobles el voltant de la seva falda, el que mes hamb va cridar l'atenció de totes totes va ser Monells. 

Boscos vora el mar. El parc destaca per les esplèndides pinedes de pi pinyer del vessant litoral, que es transformen en alzinars, rouredes i suredes cap a l'interior del massís. Els dòlmens neolítics, les restes ibèriques i les esglésies medievals s'insereixen en un paisatge divers de conreus, boscos i masies, producte dels usos agroforestals dels darrers segles.

San Marti vell te el seu encant pero el que te un especial visita la qual recomano es l'esglesia de la maradadeu dels Angels, que amb els seus 360 graus pots viasualitsar totes les seves comarques.

per feurus dentetes panjarè unes algunes de les imatges mes significatives d'aquesta sortida de un recorregut del voltant de 400 Km.

  

Setcases,

Els dies 9 i 10 de juny amb la celebració de la VIII Fira d’herbes i flors de muntanya i La Cuina del Bosc, a Setcases es presenta una oportunitat immillorable per descobrir els valors i secrets del poble. I també, sens dubte la cuina del bosc de Setcases, que és sempre sinònim de bon menjar.

Programa

Dissabte 9 de juny

10.00h Inauguració de la VIII Fira d’Herbes i Flors de Muntanya – La Cuina del Bosc.

10.30h Obertura del Mercat d’herbolaris i productes artesans pels carrers de Setcases.

Recollida de plantes i flors de muntanya a càrrec dels veïns del poble i posterior entrega a l’exposició.

Preparació de l’exposició: Herbes aromàtiques, el tresor de la cuina. SOTACINGLES, SL.

12.30h Recepció de Plats i Receptes La cuina del Bosc a càrrec dels restaurants de Setcases.

16.30h a 18.30h Taller de: Preparació, tast i cata de tisanes i infusions. A càrrec de Joan Carles Rey,

químic, professor formador de la UAB i professor del Màster de Tecnologia farmacèutica de la UB.

Director de l’Herbolari de Sau.

18.30h Missa a l’Església de Sant Miquel Arcàngel de Setcases.

19.30h Conferència: L'etnobotànica, eina d'entesa entre la ciència i el coneixement popular. A càrrec

d’Arnau Colomé, Llicenciat en Farmàcia i Director Tècnic del Lab. Deiters, Fitoteràpia i Cosmètica, S.L.

Diumenge 10 de juny

10.00h Inauguració oficial Exposició: Herbes aromàtiques, tresor de la cuina.

Obertura del Mercat d’herbolaris i productes artesans pels carrers de Setcases.

10.30h Ruta botànica per les proximitats del Poble amb Joan Carles Rey i el seu equip, biòlegs i

especialistes botànics. Durada aproximada: 1.30h.

11.30h Recepció de Plats i Receptes La cuina del Bosc a càrrec dels restaurants de Setcases.

12.00h Conferència: Les herbes aromàtiques, tresor de la cuina a càrrec de Joan Carles Rey, químic,

professor formador de la UAB i professor del Màster de Tecnologia Farmacèutica de la UB. Director

de l’Herbolari de Sau.

16.00h Conferència: Flora alpina d’Ulldeter. Diari de camp a càrrec de Cristina Curto, enginyera de

Telecomunicacions i graduada per l’Escola d'Art i Disseny de Sant Cugat. Introducció del paper de la flora

dins la història de la pintura i explicació de la descoberta personal del món de la botànica i el seu dibuix,

a través de les muntanyes de Setcases.

Seguidament Taller de dibuix per tots els públics: Flors de muntanya a càrrec de Cristina Curto.

Graduada per l’Escola d'Art i Disseny de St Cugat i Enginyera de Telecomunicacions.

18.30h Clausura de la Fira.

Tot el dia Exposició Herbes Aromàtiques: el tresor de la cuina. Plantes, gustos, olors, textures i

receptes per gaudir. Realitzada per l’Herbolari de Sau (Sotacingles SL - Vilanova de Sau).

Mostra de plats i receptes de Setcases. Realitzada per l’Ajuntament de Setcases i tots els restaurants

del municipi.

La Fira Medieval de Cardona

La Fira Medieval de Cardona comparteix nom amb el de la Festa de la Sal per tal de reforçar la singularitat que en el decurs de la història la sal ha donat a la població. Per aquest motiu s’ha incorporat a la festa, en un intent de recuperar la memòria històrica, la cerimònia dels Síndics de la Terra, la representació teatral del dret d’Aimines i l’acte de pagament del dret d’Aimines. L’aimina és una unitat de mesura molt antiga coneguda a la Catalunya Vella des del segle XI i que sembla era d’uns 40 Kg actuals i, el dret d’aimines era un privilegi que tenien els habitants de Cardona per tal de poder extraure una quantitat de sal per al seu propi benefici.

Segons la carta del comte Borrell el poble de Cardona podia treure cada dijous dues somades de sal de les pedreres però encontinent venia el repartiment entre els veïns que es feia amb la mesura dita eimina. Dins la programació es manté també el dinar de la sal i l’acte solemne de lliurament del "Saler d’Or de la Vila de Cardona"

El mercat medieval també incorpora un conjunt de demostracions i actes molt singulars, entre els que destaquen el sector dedicat als oficis, gremis i confraries medievals.

“Els gremis són corporacions sòcio-professionals de grups privilegiats. Als gremis no s’elaborava cap producte, sinó que era una associació en la qual es reglamentaven les qüestions tècniques de fabricació d’un producte i en especial les condicions laborals i socials del treball i de la posterior comercialització.

El seu origen és religiós i estaven sota l’advocació pietosa d’un sant patró. Les activitats de culte es complementaven amb l’assistència espiritual als malalts i agonitzants, i també d’assistència personal a convalescents, vídues, pobres...

El gremi participava en l’enterrament i les exèquies fúnebres dels seus membres i es preocupava d’obtenir indulgències. Participaven en el govern de les ciutats, organitzaven la milícia urbana, col.laboraven en el reclutament, el recaptament d’alguns impostos i les festes oficials, en les quals participaven amb al.legories dels seus oficis i dels seus productes, dels seus patrons, balls, animals simbòlics...

Parc Natural del Montseny

Un patrimoni universal. El Montseny, Reserva de la Biosfera és un mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus situat a tocar de grans conurbacions metropolitanes. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps, presenten un valor universal que ha inspirat artistes, intel•lectuals i científics, i que desvetlla l'emoció de les persones que el visiten.

Arbúcies està situada en un entorn privilegiat, al costat del Parc Natural del Montseny i les Guilleries. A més de la natura té un patrimoni arquitectònic important amb el Castell de Montsoriu i l'església de Sant Pere Desplà com a elements destacats.

En el nucli urbà hi ha una oferta cultural considerable: el Museu Etnològic del Montseny La Gabella, la ruta de Santiago Rusiñol, les fonts de bomba, el passeig de la riera d'Arbúcies, el pou de l'Escultor i el safareig de Can Jombo són mostres d'un patrimoni cultural arrelat al territori.

Al llarg de l'any, Arbúcies és l'escenari de la Fira de l'Aigua i la Fira de la Tardor, a més d'esdeveniments musicals com la Festa del Flabiol i el festival de música independent popArb.

La Festa Major i Les Enramades són indiscutiblement les festes més estimades pels arbuciencs i les arbucienques. La festa de les Enramades té més de 500 anys d'història i al 1999 va ser declarada festa tradicional d’interès nacional. Durant el diumenge previ a la festa se celebra el concurs de catifes de flors naturals, que engalana els carrers de la vila davant la presència de moltes persones vingudes d'arreu de Catalunya.

Girona amb flor

És plena primavera i, com cada any per aquestes dates, la ciutat, i especialment el seu Barri Vell, multiplica la seva bellesa i capacitat de seducció amb motiu de la mostra "Girona, Temps de Flors".

El llenguatge amable de les flors i les imaginatives instal·lacions florals que porten a terme centenars de participants, professionals i aficionats sense distinció, transformen la ciutat en un subtil espectacle d'aromes, textures i colors.

Els monuments, les cases i els seus patis interiors, els carrers, els jardins i els paratges naturals emergeixen revestits amb l'elegància de sorprenents elements vegetals, i tot aquest riquíssim conjunt patrimonial apareix com una inoblidable recreació artística.

 És alhora la ciutat sencera que s'obre al visitant per oferir-li els poderosos atractius de què disposa. Així, al costat de les flors i el patrimoni, també hi ha una interessant oferta cultural, turística, gastronòmica i social que converteixen Girona en un reclam internacional.