Vive y deja vivir: Tres dies per el sud de França.

Salut i carretera

Carcasone

Aquest pont del Pilar festa “Nacional Española” tot i el independentisme que promovem, a Catalunya també la celebrem.

Bromes a part: vull explicar una ruta que hem fet per el sud de França, de uns 1100 Km. El recorregut és el següent juntament amb les poblacions que hem visitat i pernoctat.

Varem sortir de Vilanova i la Geltrú, el dijous dia 11 a les sis de la

tarda amb direcció a Perpinyà, on varem fer nit al costat del riu però en un carrer on era permès l’aparcament. Tot molt tranquil.

El dia seguen dia 12, desprès de una passejada i visitar la sona de vianants i anar a la oficina de turisme, al voltant del mig dia varem seguir la ruta en direcció a Carcassona.

Un lloc digne de visitar, però sense cap dubte el millor, el seu castell i l’interior d’aquest. No sempre podem visitar l’interior d’aquestes fortaleses tan emblemàtiques i plenes de historia. No podeu deixar de visitar-ho.

Desprès de passar la tarda en aquest castell varem seguir fins a Castres, en aquest lloc varem fer nit.

Varem aparcar dintre de un lloc de pagament, però de les vuit de la nit fins a les vuit de l’altre dia és gratuït. Això és el costat de la zona del riu molt cèntrica.

El dia 13 al mati varem posar un tiket de dues hores, dos euros, i varem a donar un tom per la zona del centre on es feia el marcat. En va sorprendre molt que en un marcat setmanal estigues tan repleta de peixateries, un marisc en molt bona pinta i sobre tot les ostres, el problema es que no tens les eines, ni la traça per obrir-les. Varem comprar una mica de formatge i embotit i capa l’autocaravana.

També capa el mig dia varem seguir rumb a Albí, ciutat encantadora digne de fer uns kilòmetres per ser visitada. La seva Catedral una passada, el seu casc antic, amb edificis de l’estil tant francès, barrejat amb els modernistes, encara son molt més bonics, i encara ressalta molt més si cal aquest estil afrancesat.

Després de passar el dia a Albí agafem rumb a Cordes du Cel, un poblet patit molt peculiar enfilat en un cim de muntanya difícil de fer aquet cim amb una sola atacada.

Tot i que és un lloc emblemàtic per la seva posició tinc que dir que podria estar molt més conservat, però sen crític he de dir que només han tingut en conta en fer llocs per aparcar pagant amb un afany recaptatori.

Les autocaravanes sempre ens donen els llocs mes amagats, però en aquest cas del poble de Cordes he de dir que encara es pitjor, estar el fons on passa el riu, on aparquen els autocars, però també es pagant, inclús per passar la nit as de pagar 5 euros, sense dret a llum.

Doncs a tot això varem decidir fer una bona berenada i seguir el camí girant cua per anar a dormir a Carcassona, sota el castell, com si fos ja de tornada. Tot i que era la nit del dissabte he de dir que va ser una nit tranqui-la el costat del pont vell en un aparcament gratuït, i amb una vista impressionant del castell enllumenat.

Ja es diumenge dia de tornada però encara ens manca una visita, aquesta visita és un lloc molt petitet però encantador i no és que es vingui de camí de tornada però tampoc ens desviem molt, aquest lloc és Minerve. A uns 40 Km de Carcassona direcció a Nerbone, que és per el lloc on volíem fer la tornada. Aquest poblet es el fons de un barranc en que per accedir-hi as de passar un pot, però que esta tancat al transit rodat, això es el que varem fer el diumenge dia 14 per el mati. Això si ens varen aixecà a les vit del mati ja que la carretera per anar aquest poblet era de caire intern, on la majoria de paisatge era la vinya, per cert extensions de tota la plana eren de vinyes i poca cosa més.

Després de dinar a Perpinyà varem agafà el camí de tornada fins a Vilanova. Aquesta és la nostre sortida del pont del Pilar per el sud de França.

Be espero que quan vegeu les imatges de algunes de les 108 fotos i os animeu a fer aquesta sortida.

Salud.