LA VALL.

La Vall de Camprodon està situada a la vessant sud del Pirineus Orientals. A 150 km. de Barcelona i a 85 km. de Girona.

És una vall fronterera, on les muntanyes més altes de 2.000 m. (a excepció del Canigó), acaben.L’alçada de les muntanyes, el fet de ser les últimes i la proximitat del mar fa que, tot i tenir a les zones més elevades (2.881 m.) hiverns rigorosos, a les zones més baixes (de 400 a 500 m., els hiverns siguin suaus. I quan a l’estiu a les zones baixes hi fa calor, a les zones altes s’està fresc.

Un clima ideal per caminar: 254 dies de mitjana de dies secs a l’any, amb una radiació mitja de 15 Mj/m2 dia, una pluviositat de 1100 l/m2 a l'any, sense gairebé cap dia de boira i amb més de 900 km. de camins, dels quals la meitat són a la zona baixa (Garrotxa) i l'altra meitat a la zona alta.

La Vall de Camprodon fins ara pertany a la comarca del Ripollès. És de fet una comarca pròpia amb un pes del mercat de Camprodon notable. Amb la història, la vall de Camprodon ha acabat tenint un peu a la Garrotxa, amb la incorporació del municipi de Beget al de Camprodon. Així, avui la Vall de Camprodon té una extensió considerable, anant des del Pic Balandrau i el Bastiments, al Montfalgars, al Comanegra, a la riera d'Oix, al Bestracà, a Puig d'Ou, al Sitjar, al Mariner, al pont de la Forcarà, a la Serra Cavallera, al puig Cerverís i altra cop al Balandrau. Una superfície total de 294 quilòmetres quadrats.

És un vast territori, amb altituds que varien des dels 400 m. de la riera d'Oix a Grau d'Escales, fins els 2881 m. de Bastiments.
La Vall de Camprodon la formen els municipis de Sant Pau de Seguries, Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter, Setcases, i Molló. Hi ha però, molts altres nuclis habitats. Així, a Sant Pau de Seguries hi ha el poble de La Ral. A Camprodon, hi ha la colònia Estebanell, el veïnat de Freixanet, i els pobles de Rocabruna i Beget. A Llanars, hi han els veïnats d’Espinalba i de Feitús. A Vilallonga de Ter hi han els pobles de La Roca, Abella i Tregurà. A Molló hi han els pobles de Fabert i d'Espinabell.

En la seva part ripollesa, la Vall té forma de Y, seguint les valls del Ter i del Ritort. Aquest és un afluent del Ter.Ambdós rius neixen a la vessant Sud de la carena Pirinenca, el Ter al peu de Bastiments i el Ritort al peu del Costabona. Conflueixen al bell mig de Camprodon, i segueixen junts més enllà de Sant Pau de Seguries, passant per Sant Joan les Abadesses i fins Ripoll, on s'els hi ajuntarà el Freser, nascut a l'altre peu del Bastiments.

En la seva vessant garrotxina, la Vall està formada per la riera de Beget, la qual neix al peu del Montfalgars, afegint-hi tots els rierols que surten de la carena pirinenca fronterera, que no és la principal. La carena principal la haurem deixat a Costabona per endinsar-se dins territori francès fins el Canigó.

El territori és en la seva majoria calcari, amb moltes coves,sobretot a la part garrotxina, amb les tutes de Rocabruna, però també n’hi ha a Llanars i a Molló. És de destacar la desaparició de la riera de Beget més enllà de la Farga, per tornar a sortir a Hortmoier.
És en la part superior on apareix el granit i la muntanya presenta tota la seva majestuositat. Les nostres muntanyes són en la seva majoria suaus, encara que arriben a altures considerables i amb algunes cares rocoses, com el Gra de Fajol i el Pic de l'Infern, encara que fora del territori de la vall estrictament dit.

Els cingles més potents, apart del Gra de Fajol, els trobem més avall de Beget, en dues valls paral·leles, nomenades Les Valls i El Toll. Ambdues són d’una bellesa immensa.

Bona part del territori és fronterer, comportant un tall net tant des del punt de vista cultural com econòmic. Aquest fet ha comportat problemes històrics de guerres i invasions, de desercions i ha desenvolupat uns mecanismes de contraban que han marcat la vida dels pobles. Gairebé a tot el llarg de la frontera s’hi troben històries i camins de contraban.