Uns dies per la Vall de Loire (França) i els seus Castells, amb la nostra autocaravana.

Normalment a primers d’any començo a preparar algunes de les sortides més rellevants que puguin ser tractades com unes minis vacances, com ara setmana santa, primers de maig i les del mes d’agost.

Aquesta setmana santa hem aprofitat per recorre la Vall de Loire aprofita’n al màxim les visites de cada un dels castells o palaus que hi ha el llar del seu riu ham el mateix nom.

He de dir que hi va haver dies que en visitàvem asta tres, queda’n una mica saturats de habitacions reals, estàncies etc.. el que no ens cansaven eren els seus jardins i els seus boscos els quals invitaven al descans, amb el seu silencia, només trencat per alguna mallerenga o cans d’ocells que desconec.

Els castells o palaus son dignes de ser visitats però en més calma que la que varem destinar-hi nosaltres.

Obligatòriament tenim que parlar de distancia la qual es considerable, ates que varem començar la visita per Gien, tot i que varem aprofitar la pujada per visitar el castell de Carcassona, i el poble de Rocamadur, però segons els documents en aquesta zona que podríem delimitar des de Orléans fins a Angers son uns setanta castells, això si, un cop ets el lloc les distancies entre ells poden ser tan sols de uns 20 Km.  

Nosaltres varem visitar d’allò mes be uns vuit, ja que eren dues hores per dintre i dues mes per fora. Be penjaré algunes de les 500 fotos que vaig fer.

                                                              Carcasone

                                                                    Rocamadour

Sully.

Aparcament de Chambord.

Castell de Chambord

Recorren els jardins de Chambord

Orleans.

Chaumont-sur-Loire

Cheverny 

Chenonceau

Chenonceau

 Usse

Jardins de Usse.

Fira de l'Embotit de Bescanó -Girona-

La Fira de l´Embotit va néixer el any 1996 al poble de Bescanó (El Gironès), per promoure, a través de la venda directa, productes d’alimentació de ARTESENIA del nostre país (embotits).

Uns dels objectius de la Fira és promocionar els productes i facilitar un circuit comercial per poder-los distribuir. 

La Fira de l´Embotit ofereix al visitant una ocasió única de poder comprar i tastar i adquirir una àmplia varietat de productes alimentaris. La gràcia de la Fira és que per un costat esdevé com un joc per al visitant i per l’altre és un magnífic mercat de vendes i promoció per a l’expositor.

La Fira és un veritable aparador dels productes d’alimentació que s’elaboren, i que moltes vegades no tenen una difusió que traspassi més enllà del entorn més inmediat del fabricant. La Fira permet doncs, a les parades del sector alimentari fer arribar als ciutadans d’arreu molts productes de qualitat que no coneix o que no té sovint l’ocasió de degustar, convertint-se la Fira en un veritable i excel.lent mercat de promoció i venda per a l’expositor.

Festa dels traginers de Balsareny

Aquesta és la festa que ha fet popular Balsareny arreu de Catalunya. Declarada Festa d´Interès Turístic el 1970 i Festa Tradicional d´Interès Nacional a Catalunya el 1999, cada any ha seguit una trajectòria constant de millorament. Se celebra el diumenge abans de Carnaval, i hi congrega una gran gernació de persones.

A Balsareny, a principis del segle XX s´hi havia organitzat, a part de la festa religiosa del matí, balls de tarda i nit al Casino, amb orquestra. Llavors encara existia un gran nombre d´animals de càrrega i de tragí, i la festa, malgrat que restés circumscrita només al gremi, resultava lluïda i animada.

Als anys trenta, a causa que el transport ja s´havia motoritzat gairebé del tot, els pagesos portaven els animals a beneir després de la missa, i aquell dia s´estaven de fer-los treballar. A causa de la guerra, però, calgué tornar a l´animal de carro de bast o de llaurar. Renasqué aleshores la idea de celebrar novament la Festa de Sant Antoni. D´una reunió informal, l´any 1943, en una barberia, sorgí la primera comissió, que restaurà la festa 

L´any 1964 calgué buscar un nou circuit, i aquest fou el camí que puja al castell. La col.laboració del baró Lluís Ignasi d´Alòs, que donà publicitat a la festa va obligar a ser més exigents en l´organització dels actes a causa de la presència creixent de gent de tot arreu. Així sorgí la idea de convertir la cercavila en una cavalcada històrico-retrospectiva de l´antic traginer de camí ral. Hom començà la recerca d´aparells i guarniments de tota mena en les diferents modalitats del transport a bast.

El cercle de col.laboradors s´anà eixamplant, i anaren sorgint noves idees, com la Torrada, el Rebost o la Taverna, que a més de donar ambient a la diada hi presten un ajut econòmic. També el concurs de fotografia ha convocat gran quantitat d´afeccionats. La cavalcada s´ha enriquit amb elements folklòrics, tant locals, com el Ball de Bastons, el Ball de la Faixa o els de l´Esbart Sant Esteve, com foranis: trabucaires, gegants i nans, bandes i conjunts musicals antics, etc. Finalment s´hi 
ha inclòs el festival folklòric al camp d´esports.

Fira del Fajol de Batet de la Serra.

Batet de la Serra és un poblet de la Garrotxa a pocs quilometres de Olot.

Els seu nucli es petit però molt encantador amb les seves masies disperses al vell mig de boscos la majoria de alzines.

La fira del fajol es fa en el marc emblemàtic del vell mig d’un paratge rodejat de muntanyes, tots sabem la vulcanitzat del lloc, Olot sembla instal·lat dintre del propi crater.

Varem arribà en aquest indret el dissabte a la tarda-nit posant la nostra casa al costat mateix de una església petita rodejada de tres masies. Al mati va ser un despertar grandiós sota nostre Olot a la dreta la serralada nevada de les muntanyes de Ballter, Núria i el port que salta a França per la carretera que puja de Camprodon, però la gebrada que teníem als seus prats deia que estàvem al volta’n de dos graus, axó si, un sol que enamorava, tot i que mes tard es va emboirà.

La fira del fajol es una d’aquelles que gairebé sempre es repeteix, però aquest gra de fajol en tenia una mica intrigat. En vaig agafa un grapat per plantar en primavera.

Del fajol sen fa farina, i la farina és el ingredient principal per la elaboració de diversos productes, com ara; pa, xurros, farinetes, pastissos, i tot tipus de producte comestible.

Pel que fa a les activitats de la fira es va fer una presentació de les feines de batre el fajol, i moltes representacions dels oficis a pagès. També una mostra de bastia, porcs, aviram, vaques, etc.

Avanç de començar tot això el que teníem que fer era agafar forces per resistir el fred, i com no era esmorzar, un esmorza de pa torrat i botifarra, amb un bon porro de vi i una llard de foc que espantava a les bruixes.

Però com sempre, son millors unes males imatges que no un bon resum.  

 El fajol apunt de batre.

Ventant el Fajol

La campana de la llibertat

Un bon esmorzar és el millor per començar el dia

Tres dies per Navarra.

Tres dies per Navarra.

Els dies 17, 18, i 19 de gener varem fer una sortida per la comunitat nevarresa, fent una extensió fins a San Sebastian.

Però al pujar varem fer diverses parades en poblets encantadors i plens de historia com ara Olite amb el seu fabulós castell i els seus carrers medievals.

La silueta esbelta y armoniosa de su castillo-palacio domina Olite, pequeña ciudad situada en el centro geográfico de Navarra, a 42 kilómetros al sur de Pamplona.

Sede real durante la Edad Media, los gruesos muros y torres almenadas del palacio alojaron a reyes y princesas. Declarado monumento nacional en 1925, constituye el ejemplo más importante del gótico civil de Navarra y uno de los más notables de Europa.

Un recorrido por las estrechas rúas de Olite le permitirá pasear al abrigo de nobles caserones de piedra con escudos de armas y grandiosos aleros de madera; galerías medievales y espléndidas iglesias, además de descubrir el recinto amurallado romano.

El clima mediterráneo ha hecho también de Olite la capital del vino. Acérquese a sus bodegas y deguste sus caldos. Déjese guiar y todo el conjunto le trasladará a una época de torneos, reyes y princesas, magos y juglares, halconeros y arqueros, que vuelven a la ciudad cada mes de agosto para celebrar las Fiestas Medievales.

Navarra (en castellà: Navarra i en èuscar: Nafarroa) és una autonomiad'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, també es coneix com a Comunitat Foral de Navarra (en castellà: Comunidad Foral de Navarra i en èuscar: Nafarroako Foru Komunitatea). És situada al nord de la Península Ibèrica. Limita amb França al nord, l'Aragó a l'est, La Rioja al sud i la Comunitat autònoma del País Basc a l'oest. A més del castellà, també el basc és llengua oficial als territoris del nord del país. Durant l'edat moderna el territori va ser anomenat a vegades Alta Navarra o 'Nafarroa Garaia' per distingir-la de la Baixa Navarra o 'Nafarroa Behera', territori de França.

Per la seva història política, l'organització juridico-administrativa actual de la comunitat es basa en el Millorament del Fur de 1982 que va suposar la imbricació jurídica de la tradició foral amb la constitució espanyola de 1978 per mitjà d'una disposició addicional a aquesta última. El seu Estatut, de fet, rep el nom de Llei de Reintegració i Amillorament del Fur de Navarra, també conegut pel seu acrònim LORAFNA. ;">Fiestas Medievales.

Festa dels tonis a Taradell

(11 y 12 de Enero-2014) FIESTA DE LOS TONIS EN TARADELL

Hace ya algo más de dos años el dueño del Camping La Vall de Taradell (autocaravanista), buscó apoyo en Autosuministros Motor Vic para llevar a cabo la iniciativa que dio como fruto el primer encuentro de autocaravanas en Taradell en enero de 2012. Contó con el visto bueno de ayuntamiento y entidades locales, de forma que se ubicaron diversos terrenos de aparcamiento. 

Muy contentos con el resultado gracias a vuestra participación, este año el tercer encuentro de autocaravanas de Taradell forma parte del programa de actos, tal y como también sucediera el año pasado.

La Fiesta de los Tonis de Taradell fue declarada en 2012 Fiesta de Interés Nacional por la Generalitat de Catalunya, Catálogo de Patrimonio Festivo reservado a poco más de 20 municipios de Catalunya.

Existen varias fiestas de Tonis en la comarca de Osona (en Santa Eugènia de Berga, Manlleu, Centelles, ...), celebradas alrededor de la fecha de San Antonio Abad.
El punto fuerte de la misma es el desfile (Passant) de carros y animales de "pie redondo". Es una fiesta de "Tres Tombs", homenaje a los "traginers".

El Passant de Taradell quiere ser la pureza de la tradición catalana, potencia el burro catalán, animal de trabajo como las mulas, machos, yeguas, todos ellos con adornos catalanes, enganchados a carros con cargamentos típicos de la zona como: Cargamentos del Montseny, cargamentos de gavillas, sacos de trigo, piedras de río etc.
Esta fiesta es un referente de celebración colectiva, pero también un ejemplo de conservación de patrimonio rural material, con 70 carros restaurados y sus ornamentos y herramientas tradicionales. El 90% del material que desfila es propio del pueblo.

La organización corre a cargo de la comisión de Tonis del ayuntamiento de Taradell, de quien es obra el programa de fiestas que detallo a continuación.

Si os apetece participar en estas fiestas, seréis muy bien recibidos. Elaboramos lista de asistentes para organizar mejor los aparcamientos.

Pont de la Constitució 2013 per Morella, Teruel, i Cuenca.

Teruel.

 Cuenca es una ciudad española situado en el sur de Aragón, en la zona centro-oriental de España. Es la capital de la provincia con el mismo nombre y posee un importante patrimonio artístico mudéjar (parte del cual ha sido reconocido por laUnesco como Patrimonio de la Humanidad). Con 35.841 habitantes en 2012, es la capital de provincia menos poblada de España. Se encuentra en la confluencia de los ríos Guadalaviar (o Turia) y Alfambra. Situada a una altitud de 912 m su clima se caracteriza por inviernos fríos y veranos cálidos y secos.

Entre sus atractivos turísticos se encuentran sus edificaciones mudéjares, el mausoleo de los Amantes de Teruel, El Torico y el centro paleontológico Dinópolis. Los monumentos mudéjares más destacados son la iglesia de Santa María,catedral de la diócesis de Teruel, y las torres de El Salvador, San Martín y San Pedro, a cuyos pies se encuentra la iglesia que recibe el mismo nombre, también de arte mudéjar.

Cuenca.

La ciudad de Cuenca se divide en dos zonas bien diferenciadas: la ciudad antigua y la ciudad nueva. La primera está situada sobre un cerro rocoso bordeado por las hoces delrío Júcar al norte y su afluente el río Huécar al sur.¹³ Este último río desemboca en la parte baja de la ciudad antigua, poco antes del llamado Puente de San Antón. Al oeste y sur de la ciudad antigua, y separada por el río Huécar, se extiende la ciudad nueva en dirección N-S, con su centro neurálgico en la calle de Carretería.¹³ La altitud de la ciudad oscila entre los 920 msnm de la ciudad nueva y los poco más de 1000 de la parte más alta de la ciudad antigua.³

Morella

La ciutat de Morella, situada estratègicament als límits d'Aragó, Catalunya i el País Valencià, es troba envoltada d'un territori eminentment muntanyós on sobresurt el turó (a 1.075 metres) presidit pel robust castell i el nucli als seus peus. Les muntanyes dels Ports, punt de contacte entre el Sistema Ibèric iSistema Mediterrani Català, prenen alineacions arquejades amb la part concavada mirant cap al nord. Açò és ben patent a les serres deVallivana, del Turmell o de la Creu.

La peculiar disposició d'aquestes serres (solen depassar els 1.200 m), fa que Morella i quasi la totalitat de la seua comarca siga l'única porció de terra valenciana inclosa dins de la conca hidrogràfica de l'Ebre. Els ports de Querol (1.020m) i de Torre Miró fan de línia divisòria, on les aigües del nord van a parar al riu Bergantes, que naix al terme de Morella. El riu de Calders també naix a Morella però tributa al Bergantes al terme de Forcall. A les serres de Morella també naixen rius que es dirigeixen cap a l'est per desembocar a laMediterrània, a uns 50 quilòmetres en línia recta, són rius com el Cérvol, la rambla de Cervera, o la rambla de la Vídua (a l'extrem sud del terme municipal).

Les principals altures de l'orografia morellana són el Fusters (1.294 m.) i el Muixacre (1.275 metres) a la serra de la Vallibana, el Regatxolet (1.259 m.) a la serra de la Creu, el Tossal Gross (1.253 m.) a la serra del Turmell, el Carrascar (1.252 m) també a la Creu i la Mola de la Garumba (1.114 m.).