ELS ORÍGENS DE SIURANA

Els orígens de Siurana es remunten a èpoques prehistòriques. Tot i que no es coneixen petjades de construccions prehistòriques, a la zona de Siurana s'hi han trobat nombroses pedres de sílex polimentades, les primeres l'any 1909. segons el prestigiós doctor Vilaseca, Siurana va ésser un taller de fulles, entenent-se amb aquest nom el que els prehistoriadors coneixen com a làmines llargues i estretes, de secció triangular o poligonal, amb una cara inferior més o menys plana. Pel que fa a la cronologia del jaciment, sembla que es pot fixar cap al segon mileni a.J.C., potser amb orígens una mica anteriors, però el ple desenvolupament d'aquesta indústria arriba fins a l'època del bronze.
EL REGNE MUSULMÀ DE SIURANA
Els musulmans penetraren a la península Ibèrica cap a l'any 711. El 714 ja eren instal.lats al nostre país, seguint les antigues vies romanes com a itinerari de conquesta. L'ocupació efectiva del territori es devia fer més endavant, de manera progressiva, donat que és possible que la primera població musulmana fos nòmada, i la seva població no s'organitzés definitivament a l'assentament fins a mitjan segle IX. El territori de Siurana sembla que no va començar a tenir importància fins el segle XI, quan es va convertir en una defensa de primera línia de l'Islam, principalment a partir de mitjans de segle, a causa dels primers intents del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, d'ocupar la ciutat de Tarragona, cosa que va provocar la retirada dels musulmans cap a fortificacions més segures a les muntanyes, retirada definitiva que no va tenir lloc fins que el comte Ramon Berenguer II va fer un primer intent seriós de restaurar la seu de Tarragona, a les darreries del segle XI. La situació estratègica de Siurana, militarment era molt important, i va retardar durant molt de temps l'avanç cristià, que va haver de fer un gran esforç per reconquerir Siurana.

Les muntanyes de Prades i bona part del Priorat conformaren una marca fronterera organitzada entorn del castell de Siurana. En aquella època, a cada castell li pertanyia un vast territori que portava el mateix nom del castell i que quasi sempre es tractava d'un topònim pre-musulmà (la pervivència d'aquests topònims pot ser deguda a que l'ocupació i organització d'aquests nuclis és anterior a l'arabització linguïstica del país, com és el cas de Siurana, que és un topònim pre-musulmà: del llatí Severiana va passar a Xibrana -àrab- i finalment, a Siurana). Segons un document de 1154, els musulmans de Siurana van afirmar als cristians conqueridors del lloc que, fins el dia que el castell va ser ocupat, ells l'havíen tingut per espai de dos-cents vuitanta-quatre anys. Si aquesta notícia fos certa, la Siurana sarraïna es va formar l'any 869, data molt hipotètica però que té un punt de versemblança.

El castell de Siurana era el centre de la vida del seu territori, que comprenia una extensíssima zona baix el seu control: bona part de l'actual comarca del Priorat, així com també del Baix i Alt Camp, Conca de barberà i Garrigues. El territori estava organitzat en alqueries, com La Morera (petites unitats rurals formades per algunes dotzenes de cases i probablement amb terrese col.lectives); i rafals (entesos com a dominis privats, tots baix l'esguard del castell) , com ho podrien haver estat, si fem cas a la toponímia, cabassers, Albarca, Margalef i potser Falset.

Ciurana.

SANTA MARIA DE SIURANA

Ubicada a la petita població de Siurana (a 9 kms. de Cornudella per la carretera), Santa Maria de Siurana és coneguda, popularment, com la Mare de Déu de l'Aigua, una denominació que per ella mateixa explica la importància d'aquest santuari en les pregàries dels pobles de la contrada en demanda de pluja i bones collites. La llegenda diu que la imatge va ser donada pel mateix comte Ramon Berenguer IV, qui la portava sempre que anava de campanya contra els moros, i que moltes de les grans batalles guanyades als sarraïns ho van ser gràcies a l'ajut d'aquesta imatge. En passar per Siurana, Ramon Berenguer va fundar l'església i va deixar-hi, com a patrona de la població i d'aquella serralada, la imatge que portava.

Documentalment, hi ha constància de l'esgésia gairebé des del moment de la conquesta cristiana. Es troba esmentada en una butlla del papa Anastasi IV del 25 de març de 1154. El santuari ha comptat amb una considerable àrea d'influència al llarg de la seva història. Cal dir que, en temps medievals, el terme de la parròquia de Siurana era molt extens. En construir-se les parròquies autònomes als pobles que formàven l'extens terme parroquial de Siurana, esdevingué un santuari d'irradiació comarcal.

Fins el segle XV, la principal devoció de la contrada va ser Santa Maria del Montsant, però a partir de mitjan del segle XVII, amb la institució del Jubileu i la confraria de Santa Maria, la gran advocada contra la sequera va ser Siurana.

L'àmbit històric d'influència del santuari de Siurana el conformen poblacions del Camp i el Priorat: Albarca, Alforja, Arbolí, Capafonts, Cornudella de Montsant, la Febró, la Morera de Montsant, la Mussara, Poboleda, Prades, Ulldemolins o, en menor mesura, Cabassers, Farena, Gratallops, Torroja del Priorat, Vilanova de Prades....

Característiques: Romànica, s.XII, d'una sola nau i amb volta apuntada, i absis semicircular llis a l'exterior.

J.Coch.

Fira Campllong. Girona.

Campolongum figura en la primera cita documental que coneixem i que data del 899. El Diccionari Català atribueix Campu-longu provinent del llatí. El topònim sembla ésser originat per la llarga extensió del terme, que forma camps de gran amplitud i llargada. Documents de l'any 922 citen Camlong, i el 1279-80 ve esmentada l'església de Campolongo.

El segle XIV es parla de la existència d'una Torre o casal fortificat, que a ben segur es refereix a la Torre LLupiana actual, de la qual parlen els llibres parroquials en aquests termes: "lo mas Torra de Campllonch fa de cens sis sous com apart en la notaria de Cassà 1413 en poder de Miquel de Casanova".

Després de més d’un quart de segle d’existència continuada, la Fira Comarcal de Primavera de Campllong ha esdevingut un referent dins del món comercial, agrícola i ramader català. La tradició i la modernitat es donen de la mà en aquesta trobada que visiten més de 30.000 persones.Anualment, el primer cap de setmana després de Setmana Santa, la Fira de Campllong ofereix una diversitat d’actes a un públic molt nombrós i es converteix en un veritable aparador de l’activitat econòmica i social, no solament del municipi de Campllong i rodalies, sinó de tota la província.

Tota la seva vitalitat es mostra a l’espai dedicat, com cada any, a la Fira Comercial (espais exteriors i estands a la carpa coberta), a les parades de venda de productes artesans, demostració d’oficis artesanals, exposicions de maquinària agrícola i industrial antiga i actual, mercat d’ocasió, etc.

Semana Santa per Sort Llavorsí i.......

El municipi de Sort comprèn el terme tradicional de Sort, els de Llessui i Enviny, annexats el 1970, i els d'Altron, el 1976. El terme s'estén per la ribera de Sort, la vall del barranc de Montardit i, pràcticament tota la Vall d'Àssua. El terme comprèn, doncs, a més de la vila de Sort, cap del municipi i capital tradicional del Pallars Sobirà, els pobles d'Altron, Bernui, Enviny, Llarvén, Llessui, Montardit de Dalt, Olp, Ribera de Montardit, Saurí, Sorre, la Bastida, Pujalt, Bressui, els masos de Castellviny, el despoblat de Pernui i els antics llocs de la Torre, Torena i Menauri.

El nucli antic de la capital, format per carrers estrets i cases antigues, s'agrupa al peu de l'esperó rocallós on hi ha les grans torres de planta circular, la façana gòtica (segle XV) i els murs -transformats el 1842 en tanca del cementiri- del castell de Sort, antiga residència dels comtes del Pallars i, des del 1491, dels governadors que administraven el marquesat de Pallars en nom dels Cardona.

La vila es va expandir, al peu d'aquest conjunt, seguint el camí que vorejava el riu, fins al carrer Major, i al raval. Al començament del segle XX, durant la construcció de la carretera de Balaguer a la vall d'Àneu, el riu va ser desviat, donant lloc a la construcció d'un barri nou, i d'aquesta manera incorporat el passeig de la Pallissa, que es trobava a l'altra banda del riu, el qual s'ha transformat en el centre comercial de la vila. La vila de Sort és esmentada ja al 1069 com a possessió del comtat d'Urgell.

Un dels personatges famosos que hi van viure va ser el mag Fassman, que hi tenia una casa on hi passava la major part de l'any. Sort és coneguda per ser la capitals dels esports d’aventura i, també, per l'administració de loteria del poble, anomenada La Bruixa d'Or, que en els últims anys ha donat diversos premis. No se sap ben bé quina és la raó per la qual una administració, en principi tan petita, ha donat tal quantitat de premis, però sí és cert que ara ha esdevingut un lloc visitat pels turistes, que hi van a comprar loteria en qualsevol època de l'any. Els seus habitants s'anomenen sortencs.

Sortida a Montserrat. 03/04/11.

Aquest primer diumenge d’abril hem anat a Montserrat. Ha fet un dia fantàstic. Hem dinat a la AC en el aparcament del cremallera, i un cop desats els plats hem anat a passar la tarda el Monestir.

Com sempre hem fet la plegaria i un cop dutes a terme les obligacions ens hem passajat per el monestir amb unes vistes precioses.

Algú pot pensar que és la primera vegada que fem la visita, doncs no, normalment ho fem dos a tres l’any. Montserrat per a mi es un lloc on m’agrada anar-hi per les seves panoràmiques i per el que significa per Catalunya. Be! Penso que les fotos fan justícia del que es contempla des d’aquell indret sense anar fins el cap de munt del pic mes alt.

Estany d'Ivars

Avui dia sis de març és la primera sortida que hem fet amb la nostra AC.

La sortida ha estat curteta però molt agradable ja que ens ha fet un bon dia de sol i una temperatura agradable.

La nostra sortida era per un motiu molt important, la visita el nostra net Biel que te uns quinze dies, però el mati hem fet una passejada per l’estany d’Ivars Vila-Sana.

--------------------------------

El Consell General del Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana ha aprovat enllaçar l’actual itinerari principal de l’estany, de tres quilòmetres, amb la Masia de Cal Sinén de manera que, un cop s’hagi executat el condicionament d’aquest tram de camí de 2,5 quilòmetres, l’estany oferirà als visitants la possibilitat de ser recorregut per tot el seu perímetre.

El nou tram de camí enllaçarà amb l’actual i amb la Masia de Cal Sinén -futur centre d’intepretació de l’estany- sense perjudicar ni interferir en l’espai de protecció actual, donat que el projecte preveu que el recorregut discorre per uns terrenys situats en un punt més elevat, que s’allunyen volgudament d’aquesta zona de reserva natural i de nidificació de les aus. L’objectiu també és que el traçat del nou camí circuli pròxim a la zona agrícola, diversificant ambients, i es doni garantia per la tranquil·litat de la fauna.

L’obertura del camí perimetral en tota la seva totalitat forma part d’un projecte més ampli conegut sota el nom Projecte de millora integral de camins amb materials reciclats a l’estany d’Ivars i Vila-sana que va ser aprovar ahir dilluns, dia 21 de febrer de 2011, pel Consell General de l’Estany d’Ivars i Vila-sana.

Aquest projecte permetrà actuar en la millora i el condicionament de 8,8 quilòmetres de camins de l’estany, tant els que formen part de l’itinerari natural, com del de serveis. Les actuacions es finançaran a través d’un ajut de 82.088 euros, procedents de l’Agència de Residus de Catalunya.

La ruta del Cister.

Geogràficament la comarca de la Conca de Barberà presenta tres sectors que són clarament diferenciables. El primer és el que es coneix com la Conca "estricta", verdadera vall fluvial excavada pels rius Francolí i Anguera. El seu nucli central és la capital, Montblanc, i agrícolament és la zona on predomina el conreu de la vinya. El segon sector geogràfic és el que s'ha denominat com la "Baixa Segarra", centrat en la vila de Sta. Coloma de Queralt. Veritablement es tracta d'una subcomarca, amb una identitat indiscutible, que, agrícolament, es caracteritza pel conreu dels cereals. Per últim, els geògrafs encara estableixen un tercer sector que correspondria al raconet de les muntanyes de Prades dels termes municipals de Vilanova de Prades i de Vallclara.

Dels tres monestirs cistercencs Poblet, Vallbona de la Monjes, i Santes Creus és el que reprodueix amb més fidelitat el pla bernardí de construcció.
Fundat el 1150 i establert a Santes Creus a partir del 1160, passà per diverses etapes glorioses fins que l’any 1835 es produí l’exclaustració definitiva dels monjos. Actualment és l’únic monestir de la Ruta del Cister que no té vida monàstica, cosa que permet al visitant endinsar-se a pler en cadascun dels racons d’aquest esplèndid cenobi que conserva en cada pedra el record més viu de la seva història. Els guies us explicaran la història i les diverses llegendes que suren al voltant del monestir.

Nosaltres hem recorregut els tres monestirs i crec que val la pena recomanar-ho a totes aquelles persones que tinguin interès per descobrir o redescobrir un apart important de la historia de la nostre Catalunya.

No tan sols per aquests monestirs si no per la seva geografia digne de ser explorada per la seves muntanyes i boscos on domina l’alzina.