Embassament de Boadella.
Embassament construït als anys 60 per a la producció d’energia, abastir d’aigua a Figueres i els regants de la plana. Actualment ha esdevingut també un punt de confluència a practicar per esports nàutics i com a zona de lleure, excursionisme i BTT. OBSERVACIONS Es poden fer visites guiades a la presa, sempre amb visita concertada prèvia. UBICACIÓ- PER CARRETERA S’hi pot accedir des de la N-II trencant per la GI-502 direcció Darnius o la GIV-5042 direcció Boadella i les Escaules. - A PEU Seguint el GR-2 ens desviem a l’oest quan passem a l’alçada de Boadella d’Empordà. - EN AUTOBÚS La companyia David i Manel té linia regular els laborables no festius fins a Darnius i Boadella d’Empordà.
Peralada d’Empordà.
En el nucli antic es poden observar llenços d’emmurallat amb portals d’entrada ben conservats a sobre del turonet que predomina la vila i el castell. El castell, edifici gòtic fortificat que ha estat reformat successivament. Es troba envoltat d'amplis espais enjardinats i allotja l'actual Casino de Peralada, un dels tres existents a Catalunya, i un festival internacional d'arts escèniques a l'estiu.
Figueres
L’antic teatre municipal és ara el Teatre-Museu Dalí i mausoleu del geni. Es troba situat al costat de l’església de Sant Pere. L’edifici del teatre de la ciutat de Figueres, obra de l’arquitecte Roca i Bros, fou construït entre 1849 i 1850 però fou destruït per un incendi al final de la guerra civil espanyola, en 1939. El 1961, el llavors alcalde de la ciutat, proposà a Salvador Dalí fer un museu dedicat a la seva obra. El pintor quedà atrapat per l’encant espectral del teatre i, amb la intenció de mantenir l’estructura de l’edifici, l‘escollí com a seu del futur Teatre-Museu Dalí. Fou inaugurat l’any 1974 i ha anat ampliant les sales amb obres de Dalí realitzades des de les seves primeres experiències artístiques i les seves creacions dins del surrealisme fins les obres dels últims anys de la seva vida. La façana i la torre dels pans de tres crostons i els ous de la teulada és la part de la ciutat més fotografiada pels visitants.
Figueres
L’antic teatre municipal és ara el Teatre-Museu Dalí i mausoleu del geni. Es troba situat al costat de l’església de Sant Pere. L’edifici del teatre de la ciutat de Figueres, obra de l’arquitecte Roca i Bros, fou construït entre 1849 i 1850 però fou destruït per un incendi al final de la guerra civil espanyola, en 1939. El 1961, el llavors alcalde de la ciutat, proposà a Salvador Dalí fer un museu dedicat a la seva obra. El pintor quedà atrapat per l’encant espectral del teatre i, amb la intenció de mantenir l’estructura de l’edifici, l‘escollí com a seu del futur Teatre-Museu Dalí. Fou inaugurat l’any 1974 i ha anat ampliant les sales amb obres de Dalí realitzades des de les seves primeres experiències artístiques i les seves creacions dins del surrealisme fins les obres dels últims anys de la seva vida. La façana i la torre dels pans de tres crostons i els ous de la teulada és la part de la ciutat més fotografiada pels visitants.
Llagostera.
Llagostera es troba situat a l'extrem meridional de la comarca del Gironès. El seu terme municipal, el més gran de la comarca (76,36 Km2) i limita amb els municipis de Santa Cristina d'Aro, Caldes de Malavella, Tossa de Mar i Cassà de la Selva.
Per l'est, Llagostera s'integra dins la zona boscosa del massís de les Gavarres (PEIN), després de passar pel pla de Panedes; pel nord i nord-oest se situa una plana de conreus. A l'extrem oposat hi trobem el massís de l'Ardenya, que ocupa gran part del terme per la zona sud.
Llagostera té un bon nombre de veïnats com ara Panedes i Sant Llorenç, amb parròquia pròpia, Bruguera, Gaià, Ganix, Cantallops, Creu de Serra, Pocafarina i Llobatera. Igualment, Llagostera integra els nuclis urbanitzats de La Canyera, La Mata, Mont-Rei, Llagostera Residencial, Selva Brava i Font Bona.
La situació estratègica del municipi l'ha convertit en terra de pas i de connexió de l'interior gironí amb la Costa Brava centre. A Llagostera s'hi pot arribar per les carreteres C-65, de Girona a Sant Feliu de Guíxols, per la GI-674 de Caldes de Malavella o per la C-35 de Tossa de Mar i Vidreres, via que enllaça amb l'autopista AP-7. Antigament, Llagostera havia estat connectada al ferrocarril per mitjà de la línia de via estreta de Sant Feliu de Guíxols a Girona que passava pel municipi i hi tenia una estació. Aquesta línia fou clausurada al 1969.
Llagostera es troba situat a l'extrem meridional de la comarca del Gironès. El seu terme municipal, el més gran de la comarca (76,36 Km2) i limita amb els municipis de Santa Cristina d'Aro, Caldes de Malavella, Tossa de Mar i Cassà de la Selva.
Per l'est, Llagostera s'integra dins la zona boscosa del massís de les Gavarres (PEIN), després de passar pel pla de Panedes; pel nord i nord-oest se situa una plana de conreus. A l'extrem oposat hi trobem el massís de l'Ardenya, que ocupa gran part del terme per la zona sud.
Llagostera té un bon nombre de veïnats com ara Panedes i Sant Llorenç, amb parròquia pròpia, Bruguera, Gaià, Ganix, Cantallops, Creu de Serra, Pocafarina i Llobatera. Igualment, Llagostera integra els nuclis urbanitzats de La Canyera, La Mata, Mont-Rei, Llagostera Residencial, Selva Brava i Font Bona.
La situació estratègica del municipi l'ha convertit en terra de pas i de connexió de l'interior gironí amb la Costa Brava centre. A Llagostera s'hi pot arribar per les carreteres C-65, de Girona a Sant Feliu de Guíxols, per la GI-674 de Caldes de Malavella o per la C-35 de Tossa de Mar i Vidreres, via que enllaça amb l'autopista AP-7. Antigament, Llagostera havia estat connectada al ferrocarril per mitjà de la línia de via estreta de Sant Feliu de Guíxols a Girona que passava pel municipi i hi tenia una estació. Aquesta línia fou clausurada al 1969.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada