La ciutat de Morella, situada 
estratègicament als límits d'Aragó, Catalunya i el País Valencià, es troba envoltada d'un territori eminentment muntanyós on sobresurt el el turo (a 1.075 metres) presidit pel robust castell i el nucli als seus peus. Les muntanyes dels Ports, punt de contacte entre el Sistema Ibèric i Sistema Mediterrani Català, prenen alineacions arquejades amb la part concavada mirant cap al nord. Açò és ben patent a les serres de Vallivana, del Turmell o de la Creu.
La peculiar disposició d'aquestes serres (soles depassar els 1.200 m), fa que Morella i quasi la totalitat de la seua comarca siga l'única porció de terra valenciana inclosa dins de la conca hidrogràfica de l'Ebre. Els ports de Querol (1.020m) i de Torre Miró fan de línia divisòria, on les aigües del nord van a parar al riu Bergantes, que naix al terme de Morella. El riu de Calders també naix a Morella però tributa al Bergantes al terme de Forcall. A les serres de Morella també naixen rius que es dirigeixen cap a l'est per desembocar a la Mediterrània, a uns 50 quilòmetres en línia recta, són rius com el Cérvol, la rambla de Cervera, o la rambla de la Vídua (a l'extrem sud del terme municipal).
Les principals altures de l'orografia morellana són el Fusters (1.294 m.) i el Muixacre (1.275 metres) a la serra de la Vallibana, el Regatxolet (1.259 m.) a la serra de la Creu, el Tossal Gross (1.253 m.) a la serra del Turmell, el Carrascar (1.252 m) també a la Creu i la Mola de la Garumba (1.114 m.).
El castell.
El castell de Morella és un castell-fortalesa d'origen musulmà situat estratègicament sobre un penyal a 1073 m d'alçària.
El lloc presenta ocupació des d'època ibèrica. Des d'aleshores ha estat un enclavament important en diferents confrontaments armats. El seu caràcter inexpugnable permeté que només fos vulnerat dues voltes, a causa d'una traïció en la Reconquesta i per una infiltració de Cabrera a través d'un excusat de la muralla durant les Guerres Carlines.
estratègicament als límits d'Aragó, Catalunya i el País Valencià, es troba envoltada d'un territori eminentment muntanyós on sobresurt el el turo (a 1.075 metres) presidit pel robust castell i el nucli als seus peus. Les muntanyes dels Ports, punt de contacte entre el Sistema Ibèric i Sistema Mediterrani Català, prenen alineacions arquejades amb la part concavada mirant cap al nord. Açò és ben patent a les serres de Vallivana, del Turmell o de la Creu.La peculiar disposició d'aquestes serres (soles depassar els 1.200 m), fa que Morella i quasi la totalitat de la seua comarca siga l'única porció de terra valenciana inclosa dins de la conca hidrogràfica de l'Ebre. Els ports de Querol (1.020m) i de Torre Miró fan de línia divisòria, on les aigües del nord van a parar al riu Bergantes, que naix al terme de Morella. El riu de Calders també naix a Morella però tributa al Bergantes al terme de Forcall. A les serres de Morella també naixen rius que es dirigeixen cap a l'est per desembocar a la Mediterrània, a uns 50 quilòmetres en línia recta, són rius com el Cérvol, la rambla de Cervera, o la rambla de la Vídua (a l'extrem sud del terme municipal).
Les principals altures de l'orografia morellana són el Fusters (1.294 m.) i el Muixacre (1.275 metres) a la serra de la Vallibana, el Regatxolet (1.259 m.) a la serra de la Creu, el Tossal Gross (1.253 m.) a la serra del Turmell, el Carrascar (1.252 m) també a la Creu i la Mola de la Garumba (1.114 m.).
El castell.
El castell de Morella és un castell-fortalesa d'origen musulmà situat estratègicament sobre un penyal a 1073 m d'alçària.
El lloc presenta ocupació des d'època ibèrica. Des d'aleshores ha estat un enclavament important en diferents confrontaments armats. El seu caràcter inexpugnable permeté que només fos vulnerat dues voltes, a causa d'una traïció en la Reconquesta i per una infiltració de Cabrera a través d'un excusat de la muralla durant les Guerres Carlines.
Després que Cabrera entrara en la fortalesa, aquesta es convertí en una de les places fortes dels carlins i base del seu exèrcit. En 1839 l'enginyer prussià Von Radhen el reestructurà per tal d'incorporar els nous avenços defensius de l'època. Un any després sofrí grans desperfectes a causa del bombardeig d'Espartero, que encertà una de les bombes en el polvorí del castell.
Porta d'accés a la Torre de la Pardala.
El castell de Morella fou també una plaça forta en la Guerra de la Independència. Segons conta la llegenda, la líder morellana Josefa Bosch, la Pardala, fou penjada per l'exèrcit francès des d'una de les torres del castell com a represàlia per la seua dura resistència en aquesta guerra. En honor seu s'anomena a aquesta torre la Torre de la Pardala.
Porta d'accés a la Torre de la Pardala.
El castell de Morella fou també una plaça forta en la Guerra de la Independència. Segons conta la llegenda, la líder morellana Josefa Bosch, la Pardala, fou penjada per l'exèrcit francès des d'una de les torres del castell com a represàlia per la seua dura resistència en aquesta guerra. En honor seu s'anomena a aquesta torre la Torre de la Pardala.
La muralla de Morella disposa de 14 torres defensives, entre les quals cal destacar la Torre del Pantó, documentada des del segle XV. Aquesta presenta una disposició rectangular i 12,5 metres d'alçària, i està construïda amb murs de maçoneria a dues cares, amb cantoneres de pedra treballada i espitlleres.
Actualment, després de la nefasta gestió de la Diputació de Castelló, i de la seua recuperació en mans del Ministeri de Cultura, amb col·laboració de l'ajuntament de Morella, s'està duent a terme importants treballs de restauració i conservació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada