La festa de la matança del porc a la Cellera de Ter ha esdevingut amb el temps un referent de la cuina casolana del nord de la comarca de la Selva. Es va iniciar amb l’intent de recuperar el tradicional àpat familiar que es feia en ocasió de matar el porc en l’ambient familiar un cop a l’any. Aquest fet era la garantia de poder menjar carn i cuinar amb greix una llarga temporada a la gent que vivia en l’àmbit rural. Això suposava una reunió de familiars i amics, els uns per ajudar i els altres per a celebrar l’esdeveniment
La matança, pròpiament dita, requeria professionals experts en la matèria. La preparació, manipulació i elaboració del productes de la carn era tot un altre procés pel qual calien persones amb prou experiència com per a garantir la deguda conservació dels aliments. Tot plegat feia que un cop enllestida la feina el conjunt dels participants en els treballs, que solien començar a punta de clar. Acabessin la feina entaulats amb aire festiu.El menjar no era pas extraordinari ja que es tractava de rematar una feina i alguns dels millors productes que s’elaboraven no es podien pas consumir fins haver passat molts de dies. Era, per tant un menjar quotidià, casolà, saborós i ben amanit. No hi podia faltar una amanida del temps: escarola o enciam acompanyats de fruita o verdures confitades: Taronges agres, bròquil, pebrot , cebes i bitxos. De segon els fesols secs vermells , els més corrents, o bé d’or i plata els més apreciats pels bons coneixedors, amanits ja amb greixons. La carn a la brasa , el fetge i les botifarres eren ja el tast directe del treball comunitari. Les taronges com a postre, el cafè, el vi novell, l’aiguardent, el moscatell i ratafia solien cloure tot el cerimonial enmi
Amb el canvi d’estil de vida i el pas de la pagesia cap a la indústria al començament de la dècada dels anys seixanta es va anar perdent aquesta festa familiar i amb ella alguns dels seus plats tradicionals. El CCP , l’organitzador de la festa va intentar des del primer moment recuperar aquesta plats tradicionals des del fetge amb mantellina, plat típic cellerenc en aquesta diada, com els fesols secs amanits amb greixons i xinxarrels tal com es menjaven en aquella ocasió.
Amb el canvi d’estil de vida i el pas de la pagesia cap a la indústria al començament de la dècada dels anys seixanta es va anar perdent aquesta festa familiar i amb ella alguns dels seus plats tradicionals. El CCP , l’organitzador de la festa va intentar des del primer moment recuperar aquesta plats tradicionals des del fetge amb mantellina, plat típic cellerenc en aquesta diada, com els fesols secs amanits amb greixons i xinxarrels tal com es menjaven en aquella ocasió.
És per això que per a molts participants la festa és una ocasió única de reviure no només els sabors d’uns menjars tradicionals si no també l’ambient i les aromes que acompanyaven aquelles celebracions. Per els més joves serà una ocasió irrebatible per a descobrir el gust de la cuina tradicional de la comarca. Les més de mil persones que participen en el dinar de germanor i la fira d’artesania, el mercat de brocanters i els productes derivats del porc són el millor complement per a gaudir de la festa en els darrers dies de l’hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada