Setmana Medieval de Montblanc

 

Del 20 d’abril a l'1 de maig de 20

Els seus orígens daten del 1987 quan montblanquins entusiastes van recuperar la tradició escrita per Joan Amades al Costumari Català segons la qual Sant Jordi matà el drac a la vila de Montblanc. Inicialment fou un complement de les Festes i Fires de Sant Maties però, degut a la gran acceptació, es decidí crear l'Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi (1988) amb l'objectiu de promoure la realització d'actes culturals i lúdics centrats a l'entorn de l'edat mitjana i de la llegenda de Sant Jordi.

Durant dues setmanes els carrers i places de la vila llueixen els colors de les quatre cases més nobles i les torres i muralles s'engalanen amb antigues banderes senyorials. Els principals actes són: el Dracum Nocte (l'arribada de les forces del mal), el mercat medieval, el macroespectacle de la representació de la llegenda de Sant Jordi, el sopar medieval, el torneig medieval i el concurs de joglars.

Al llarg dels dos caps de setmana es poden veure els torns de guàrdia dels soldats i les banderes pels portals i carrers de la vila i el campament militar situat al fossar de la muralla de Sant Jordi.

Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi

*Montblanc forma part de l'Associació Europea de les Rutes de Sant Jordi i de la Federación Española de Fiestas y Recreaciones Históricas.

 

Mucho debate pero poca acción.

El debate permanente sobre el autocaravanismo

Hay muchos aspectos en la práctica del autocaravanismo que suscitan controversia y debate. Entre los mismos practicantes y las diferentes formas de enfocarlo o desde la perspectiva de la sociedad que ignora los motivos de una familia que ha escogido una autocaravana como medio para ocupar el ocio practicando un turismo que busca en el descubrimiento del patrimonio histórico de los lugares que visita y del paisaje en contacto con la naturaleza.Un turismo que consume escasos recursos del entorno haciendo sostenible su práctica en armonía con el mantenimiento del medio ambiente.

Nueva Ley de Turismo en el País Vasco

Area de descanso de Morella.

El pasado día 23 de diciembre de 2008. se aprobó en el Parlamento Vasco la modificación de la Ley de Turismo (LOTUR) en la que se contemplan nuevas fórmulas de turismo de acampada como autocaravanas y caravanas en tránsito. Áreas naturales de acampada o áreas provisionales de acampada para eventos.

La definición de estas modalidades también ha sido mejorada en el trámite parlamentario.Esta Ley permitirá desarrollar a través de un futuro Reglamento de Campamentos de Turismo las condiciones que deben reunir unas áreas de acampada destinadas a vehículos autónomos, en especial autocaravanas, cuyo tipo de turismo, itinerante, se caracteriza por su corta estancia.Uno de los motivos para la creación de esta Ley es el reconocimiento por parte de la Dirección de Turismo del Gobierno Vasco de las características específicas de las autocaravanas cuya condición de vehículo automóvil y su autonomía le diferencian de otros medios de alojamiento constituyendo por sí mismo una forma diferenciada que requiere medios de acampada diferentes a los Camping clásicos.

La Dirección de Turismo del Gobierno Vasco y sus técnicos han sabido reconocer el potencial de futuro de un tipo de turismo de calidad, desde un punto de vista social y económico, y han sabido también adaptarse a las corrientes de una práctica que está en alza cuya regulación, dentro de los márgenes de la Ley y de los derechos de los ciudadanos, representa un reto por lo novedoso para un Estado que se incorpora con retraso a la demanda de producto turístico que hace años que se oferta en los países punteros de la UE.

Por otra parte la evolución de los camping perdiendo paulatinamente su espacio para acampar e incrementando la capacidad instalaciones fijas como los bungalow o los mobilhomes en detrimento del destinado a los medios utilizados por los turistas itinerantes hacen necesario otra red de espacios de acampada destinados a este tipo de cliente.Estos espacios sobre cuyo nombre no hemos hecho popular todavía pero que se pueden denominar como áreas acondicionadas o áreas cerradas tienen unas características específicas diferenciadas de los camping, mediadas por el tipo de vehículo y su autonomía.

Parcelas de una media de 32 m2 o un espacio total del número de instalaciones por 32 m2 más los viales.Superficie plana con inclinaciones inferiores al 2,5% y suelo compacto, carencia de obstáculos aéreos a una altura inferior de los 3,5 metros y amplitud de viales suficientes para facilitar la maniobra de vehículos de hasta ocho metros de largo en un terreno cercado.Los servicios generales necesarios para un número de entre 40 y 80 instalaciones serían un punto de tratamiento de residuos y suministro de agua accesible y cómodo y un juego de hasta dos duchas con agua caliente, dos váteres y un par de piletas para fregar utensilios o lavar la ropa.Estas instalaciones mínimas con una permanencia del personal de vigilancia reducido a seis u ocho horas diarias permiten ofrecer estancias a un costo razonable proporcional a los servicios prestados a una media de entre los 8 y los 12 euros diarios que es el costo medio de la estancia en un área de estas características en Francia, Italia o Alemania.

El cliente que practica el turismo itinerante raramente permanece más de 48 horas en el mismo lugar y, si viaja como es habitual, en autocaravana necesita un alojamiento cercano a los lugares que desea visitar, bien desplazándose con los medios que transporta, frecuentemente bicicletas, a pié o en los medios públicos de transporte y no necesita o incluso rechaza instalaciones complementarias como el supermercado, la piscina, los juegos, el salón social, la animación, etc.

Una ocupación anual de un 65% del espacio de un área para 60 autocaravanas podría generar una cifra de negocio de entre 200 y 250 mil euros anuales, teniendo en cuenta que algunas poblaciones de cualquier costa francesa, Atlántico, Bretaña o Mediterráneo disponen de áreas para una media de 100 a 200 plazas y hacen plenos en temporada manteniendo una ocupación alta en temporada baja.

La baja inversión en inmovilizado y la escasa necesidad de personal abren una posibilidad a la iniciativa pública o privada permitiendo incrementar la oferta turística y contribuyendo a la regulación de la actividad y el control de los abusos.Algunos aspectos como la animación social o las costumbres lúdicas de los usuarios de larga estancia en los camping pueden ser incluso molestas para un turista itinerante porque lo que busca es paz y descanso y, desde luego, rechaza el pago por productos que ni busca, ni necesita ni consume aunque las áreas acondicionadas puedan disponer, como elementos accesorios, corriente eléctrica y Wi-Fi.

Este tipo de áreas acondicionadas son frecuentes en los países de nuestro entorno, sobre todo en Francia, Italia y Alemania. Desde un punto de vista económico la posibilidad de creación de una red específica para turismo en itinerancia representa una oportunidad de negocio dependiente de la iniciativa pública o privada planteando espacios diferenciados a los ayuntamientos que acojan un número importante de autocaravanas o a los particulares incluidos los camping con espacios externos dedicados.

Naturalmente este es un tipo de áreas basado en la acampada y regulado por normativa específica de acampada y nunca, bajo ninguna circunstancia, debe interferir con el derecho a utilizar el interior de una autocaravana correctamente estacionada en una plaza autorizada en la vía pública ni en la reserva de espacios de estacionamiento autorizados a autocaravanas en los que se destina estrictamente a aparcar de acuerdo con las leyes de Seguridad Vial y dotados o no de elementos para el tratamiento de residuos.

Estos espacios reservados al estacionamiento de autocaravanas que constituyen la mayoría de las casi cien áreas creadas en España en estos últimos años y las que, bajo la normativa de las leyes de Seguridad Vial se construyan en el futuro y en las que la acampada esté estrictamente prohibida es una de las alternativas para hacer una etapa que disponen los usuarios de autocaravanas.

Las áreas acondicionadas o cerradas serán además otra alternativa diferente a la de los camping que, en definitiva, seguirán utilizando voluntariamente un número importante de usuarios de autocaravanas.

Semana Santa a: La ciutat de Morella.

La ciutat de Morella, situada estratègicament als límits d'Aragó, Catalunya i el País Valencià, es troba envoltada d'un territori eminentment muntanyós on sobresurt el el turo (a 1.075 metres) presidit pel robust castell i el nucli als seus peus. Les muntanyes dels Ports, punt de contacte entre el Sistema Ibèric i Sistema Mediterrani Català, prenen alineacions arquejades amb la part concavada mirant cap al nord. Açò és ben patent a les serres de Vallivana, del Turmell o de la Creu.

La peculiar disposició d'aquestes serres (soles depassar els 1.200 m), fa que Morella i quasi la totalitat de la seua comarca siga l'única porció de terra valenciana inclosa dins de la conca hidrogràfica de l'Ebre. Els ports de Querol (1.020m) i de Torre Miró fan de línia divisòria, on les aigües del nord van a parar al riu Bergantes, que naix al terme de Morella. El riu de Calders també naix a Morella però tributa al Bergantes al terme de Forcall. A les serres de Morella també naixen rius que es dirigeixen cap a l'est per desembocar a la Mediterrània, a uns 50 quilòmetres en línia recta, són rius com el Cérvol, la rambla de Cervera, o la rambla de la Vídua (a l'extrem sud del terme municipal).

Les principals altures de l'orografia morellana són el Fusters (1.294 m.) i el Muixacre (1.275 metres) a la serra de la Vallibana, el Regatxolet (1.259 m.) a la serra de la Creu, el Tossal Gross (1.253 m.) a la serra del Turmell, el Carrascar (1.252 m) també a la Creu i la Mola de la Garumba (1.114 m.).

El castell.

El castell de Morella és un castell-fortalesa d'origen musulmà situat estratègicament sobre un penyal a 1073 m d'alçària.
El lloc presenta ocupació des d'època ibèrica. Des d'aleshores ha estat un enclavament important en diferents confrontaments armats. El seu caràcter inexpugnable permeté que només fos vulnerat dues voltes, a causa d'una traïció en la Reconquesta i per una infiltració de Cabrera a través d'un excusat de la muralla durant les Guerres Carlines.

Després que Cabrera entrara en la fortalesa, aquesta es convertí en una de les places fortes dels carlins i base del seu exèrcit. En 1839 l'enginyer prussià Von Radhen el reestructurà per tal d'incorporar els nous avenços defensius de l'època. Un any després sofrí grans desperfectes a causa del bombardeig d'Espartero, que encertà una de les bombes en el polvorí del castell.


Porta d'accés a la Torre de la Pardala.
El castell de Morella fou també una plaça forta en la Guerra de la Independència. Segons conta la llegenda, la líder morellana Josefa Bosch, la Pardala, fou penjada per l'exèrcit francès des d'una de les torres del castell com a represàlia per la seua dura resistència en aquesta guerra. En honor seu s'anomena a aquesta torre la Torre de la Pardala.

La muralla de Morella disposa de 14 torres defensives, entre les quals cal destacar la Torre del Pantó, documentada des del segle XV. Aquesta presenta una disposició rectangular i 12,5 metres d'alçària, i està construïda amb murs de maçoneria a dues cares, amb cantoneres de pedra treballada i espitlleres.

Actualment, després de la nefasta gestió de la Diputació de Castelló, i de la seua recuperació en mans del Ministeri de Cultura, amb col·laboració de l'ajuntament de Morella, s'està duent a terme importants treballs de restauració i conservació.

FESTA I FIRA DE LA MATANÇA DEL PORC A LA CELLERA DE TER

La festa de la matança del porc a la Cellera de Ter ha esdevingut amb el temps un referent de la cuina casolana del nord de la comarca de la Selva. Es va iniciar amb l’intent de recuperar el tradicional àpat familiar que es feia en ocasió de matar el porc en l’ambient familiar un cop a l’any. Aquest fet era la garantia de poder menjar carn i cuinar amb greix una llarga temporada a la gent que vivia en l’àmbit rural. Això suposava una reunió de familiars i amics, els uns per ajudar i els altres per a celebrar l’esdeveniment

La matança, pròpiament dita, requeria professionals experts en la matèria. La preparació, manipulació i elaboració del productes de la carn era tot un altre procés pel qual calien persones amb prou experiència com per a garantir la deguda conservació dels aliments. Tot plegat feia que un cop enllestida la feina el conjunt dels participants en els treballs, que solien començar a punta de clar. Acabessin la feina entaulats amb aire festiu.El menjar no era pas extraordinari ja que es tractava de rematar una feina i alguns dels millors productes que s’elaboraven no es podien pas consumir fins haver passat molts de dies. Era, per tant un menjar quotidià, casolà, saborós i ben amanit. No hi podia faltar una amanida del temps: escarola o enciam acompanyats de fruita o verdures confitades: Taronges agres, bròquil, pebrot , cebes i bitxos. De segon els fesols secs vermells , els més corrents, o bé d’or i plata els més apreciats pels bons coneixedors, amanits ja amb greixons. La carn a la brasa , el fetge i les botifarres eren ja el tast directe del treball comunitari. Les taronges com a postre, el cafè, el vi novell, l’aiguardent, el moscatell i ratafia solien cloure tot el cerimonial enmi

Amb el canvi d’estil de vida i el pas de la pagesia cap a la indústria al començament de la dècada dels anys seixanta es va anar perdent aquesta festa familiar i amb ella alguns dels seus plats tradicionals. El CCP , l’organitzador de la festa va intentar des del primer moment recuperar aquesta plats tradicionals des del fetge amb mantellina, plat típic cellerenc en aquesta diada, com els fesols secs amanits amb greixons i xinxarrels tal com es menjaven en aquella ocasió.

És per això que per a molts participants la festa és una ocasió única de reviure no només els sabors d’uns menjars tradicionals si no també l’ambient i les aromes que acompanyaven aquelles celebracions. Per els més joves serà una ocasió irrebatible per a descobrir el gust de la cuina tradicional de la comarca. Les més de mil persones que participen en el dinar de germanor i la fira d’artesania, el mercat de brocanters i els productes derivats del porc són el millor complement per a gaudir de la festa en els darrers dies de l’hivern.

Mercat de Ram de Vic.

I a l’entorn del Diumenge de Rams, arriba puntualment una de les manifestacions firals amb més identitat de tot el pais: el Mercat del Ram a Vic , organitzat per l’Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic juntament amb la col·laboració de diferents entitats de la ciutat. Les Jornades Tècniques Ramaderes, el Concurs de Canals Porcines, el Concurs de Guarà Català -inclòs dins les activitats d’Equinàlia-, i la mostra de bestiar en viu (vaques, porcs,...) són algunes de les propostes programades durant la fira.

Una altra de les activitats habituals que es porten a terme durant el Mercat és el Concurs de Canals Porcines, l’Open Internacional d’Escultures amb Motoserra, la Fira del Dibuix, la Fira de Fang, Equinàlia -espai centrat en demostracions d’animals equins de tracció i de treball-, així com la tradicional exhibició castellera, dinars populars i mostres d’automoció, artesania i productes multisectorials. Aquesta és la variada oferta que es podrà veure en el marc del Mercat del Ram de Vic.