Les Illes Medes:

Les Illes Medes:

Qualificada com a la millor reserva natural de la part occidental del Mediterrani, l’arxipèlag de les Illes Medes el formen 7 illots. Del més gran al més petit, pel què fa a la part emergida, aquests són: la Meda Gran, la Meda Petita, el Carall Bernat, els Tascons Grossos, el Medallot, els Tascons Petits i les Ferranelles (en total, una extensió de 23 hectàrees).

Però el total de àrea submarina protegida és de més de 500.000 m2. Les Medes van ser declarades reserva marina l’any 1983 i des d’aleshores la riquesa del seu fons marí s’ha preservat aconseguint fins i tot la recuperació d’espècies en perill d’extinció.
Però les illes també tenen una riquesa excepcional pel què fa a la fauna terrestre, amb més de seixanta espècies d’aus.

Evidentment el destí de l’aventura és anar a la reserva Natural de les Illes Medes, però prèviament el vaixell fa un recorregut costa amunt per poder apreciar la bellesa del litoral, recorrent la Costa del Massís del Montgrí, passant per la Cala Pedrosa i per l'espectacular Roca Foradada.

Després d’aquest recorregut arran de costa, el vaixell es dirigeix cap a les illes, on farà parada per contemplar i admirar el fons marí. El catamarà té submergides 2 àmplies cabines que representen uns finestra oberta al fons del mar.

Des d’aquestes cabines podrem gaudir de la fascinació que produeix veure els peixos en el seu propi hàbitat. Una visió privilegiada per descobrir el sorprenent món subaquàtic i contemplar la vida del fons marí.

Empúries.

Empúries (en grec antic Ἐμπόριον^[1] /Emporion/ "comerç"; en llatí Emporiae) fou una antiga colònia grega i romana a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est del contemporani municipi de l'Escala, concretament al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom. S'estén des de l'antiga gola del Fluvià (El Riuet) fins a tocar de l'antic braç del Ter que desembocava al nord de la vila de l'Escala platja del Rec del Molí. L'espai és una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya i l'excavació arqueològica de major durada a Catalunya. Actualment, les ruïnes són propietat de la Generalitat de Catalunya i formen part d'un parc arqueològic. Al seu recinte hi ha l'antic convent de Santa Maria de Gràcia d'Empúries pràcticament reconstruït durant la dècada de 1910 que allotja el museu monogràfic.

Muralles i edificis defensius

La Neàpolis consistia en un recinte emmurallat formant un rectangle molt irregular de 200 x 130m, el port es situava al nord. El sud de la Neàpolis està delimitat per una muralla ambaparell ciclopi construïda durant la segona meitat del segle II aC, i gran part dels blocs de calcària que la formen, provinents d'una muralla grega anterior del segle IV aC, s'han trobat a uns vint-i-cinc metres cap a l'interior de la ciutat. En desplaçar la muralla les pedres van servir com s'ha comentat per construir la nova muralla exterior, mentre que el que en quedà fou sepultat sota una gran aportació de terra que va fer pujar el nivell de la ciutat considerablement