dimarts, 25 de juny del 2013

Tres dies per terres de l'Ebre




Delta de l'Ebre, Tortosa, Amposta i Reus.


Patrimoni natural i cultural

La singularitat del Delta s'expressa per la seva realitat física, geogràfica, natural i, també, per les seves particulars tradicions, la cultura, el patrimoni arquitectònic i la història.

Les zones humides, com el delta de l’Ebre, són entorns molt productius dels quals innumerables espècies de plantes i animals en depenen per a la seva supervivència. Els aiguamolls desenvolupen moltes funcions vitals, com ara l’emmagatzematge d’aigua, la protecció contra els temporals, l’estabilització de la costa, el reciclatge de nutrients i contaminants, etc. Alhora que també ofereixen beneficis econòmics a les comunitats locals per mitjà de l’explotació tradicional dels seus recursos naturals, mitjançant la pesca, la caça, l’agricultura, la ramaderia, les salines, i, més actualment, el turisme.

En el cas del Delta, la confluència del medi marí i continental, dóna lloc a una elevada diversitat d’espècies de peixos (unes 50). Referent al grup de les aus, al Delta s’han citat més de 360 espècies i aplega algunes de les colònies de cria d'ocells marins més importants de la Mediterrània i està inclòs a la zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la Llista de zones humides d’importància internacional (Ramsar) el 26 de març de 1993.

Al Delta, les altituds per sobre del nivell del mar no ultrapassen mai els 5 metres. Malgrat aquest escàs relleu, la riquesa en comunitats vegetals és considerable. Destaquen: els sosars, els canyissars, els dunars, i el bosc de ribera, única formació forestal de la zona i molt malmés per l’acció humana.

Paisatge

El paisatge del Delta té una forta personalitat. Les terres totalment planes hi donen un aspecte particular. Els extensos arrossars, canviants segons les estacions (terrosos a l'hivern, inundats d'aigua a la primavera, verds a l'estiu), dominen la fisonomia del Delta. A la banda litoral trobem un dels paisatges més atractius del Mediterrani: grans llacunes envoltades per canyissars i jonqueres. A la part perifèrica, grans extensions de sòls salins amb salobrars i les llargues i desertes platges, amb dunes coronades de borró i altres plantes ben adaptades al medi.

Als dos extrems, dues fletxes d'arena fina, el Fangar i la punta de la Banya, encerclen les riques badies del Fangar i dels Alfacs, respectivament.

El pare del Delta, el riu Ebre, transcorre per la plana tranquil i vigilant, abans de morir al Mediterrani, donant vida!

Fauna


La diversitat d'hàbitats i el clima humit i temperat propicien l'aparició de molts invertebrats. Les sangoneres eren tant abundants que en els arrossars calia portar les cames ben cobertes i se n'exportaven a llocs ben allunyats centenars de milers cada any.

Han desaparegut algunes espècies com l'hemípter Naucoris maculatus, dit cutimanya al Delta , i en canvi es troba en expansió el crustaci Procamburus sp., dit cranc de riu americà.

Els mosquits, els insectes més coneguts i característics, han portat ja des del 1917 (Mancomunitat de Catalunya) a emprendre una lluita sistemàtica contra el paludisme, endèmic al sector. Dels lepidòpters n'hi ha infinitat d'espècies que ataquen els conreus, algunes interessants des del punt de vista zoogeogràfic, com Chilo supressalis, Borbo zelleri o l'excepcional presència de diverses espècies de Danaus sp. Als arrossars hi ha nombroses espècies de petits i interessants crustacis, com Apus cangriformis.

Amb una base de fauna entomològica tan extensa, els predadors hi són ben representats: aranèids com l'argiope dels sorrals(Argiope lobata) o nombrosos odonats com els cavalls de bruixa o rodadits (Libèl·lula sp.) i toreros (Calopterix sp.). Als vespres d'estiu, nuvolades d'efímeres (Polymitarcis virgo) es precipiten als punts de llum.


 Tortosa



 Tortosa des del Castell

 Torre de la Ermita.
 Els arrosars des de dal la Torre
 Un passeig per el Delta

 Amposta


 Reus



La Plaça Mercadal





El tren dels Llacs.



Llacs o embassaments: el nom fa la cosa?

Quatre són les fantàstiques làmines d'aigua que trobem al llarg del recorregut: Sant Llorenç de Mongai, Camarasa, Cellers i Sant Antoni.

El blau de les seves aigües tranquil·les i netes reflecteix els serrats abruptes del Montsec, un autèntic paradís per a lapràctica de tota mena d'esports aquàtics. De fet, però, som davant de construccions artificials iniciades durant el primer terç del segle XX, amb la voluntat de proveir de reserves d’aigua de boca i de reg i, alhora, dotar les ciutats i viles del país d'eines de producció energètica.

·                                 Sant Llorenç

És considerada una zona de reserva de fauna, ja que presenta una gran diversitat de fauna aquàtica. S'utilitza per generar electricitat i per a regadiu. És un espai adient per a l'observació ornitològica.

·                                 Camarasa

És un embassament de 20 km que entronca l'aiguabarreig de la Noguera Pallaresa amb el Segre.

·                                 Cellers

El darrer gran contrafort del Pirineu. S'estén des de la plana de la conca de Tremp fins a l'interior del congost de Terradets. Les seves aigües tranquil·les, gairebé sempre al mateix nivell, han donat lloc a l'existència d'un autèntic bosc de ribera, que li dóna aparença de llac natural.

·                                 Sant Antoni

És la superfície d’aigua dolça més gran de Catalunya. Té una fondària de 86 m i una superfície de 972 ha. És l'escenari ideal per practicar activitats aquàtiques o per gaudir de la tranquil·litat de les seves cales i platges, reservades només als que hi poden accedir en barca, que ens permeten descobrir indrets sorprenents.

Des de Balaguer fins a Lleida, el Segre s'obre pas per les planures de Ponent. El riu es calma i crea un paisatge inèdit on els fruiters són abundants, un paisatge que va meravellar fins i tot Josep Pla. L'escriptor empordanès va dir d'aquesta terra que els presseguers agafaven el color de la posta de sol quan s'acostava el capvespre. El paisatge des del tren és fascinant.

La plana del Segre o, com diu la gent del país la plana de l'Urgell, és gairebé tot el territori del pla de Lleida, que comprèn el Segrià, part de la Noguera, el Pla d'Urgell i una part de l'Urgell. El paisatge és ple d'història, des dels romans fins a les batalles de la Guerra Civil espanyola. Controlar el Segre era sinònim de conquesta del territori. Tanmateix, no tot han estat guerres. El Segre és un riu amable, que aporta aigua als camps de fruiters i horts de tots els pobles i les viles que han anat creixent al seu costat.

Lleida n'és la capital, i Balaguer una de les ciutats més importants, totes dues unides pel mateix riu: el Segre. Entremig trobem petits pobles com Vilanova de la Barca, Vallgofona de Balaguer, Térmens i Alcoletge.


El Montsec



Pujar al Tren dels Llacs és una bona manera de descobrir el Montsec


Túnels, ponts i viaductes ens ajudaran a superar els penya-segats d'aquesta serralada calcària de més de 40 km de llargària.

Amb una força erosiva colossal, els rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana van aconseguir obrir-se pas a través de les seves parets i perfilar els espectaculars congostos de Mont-rebei i Terradets, que divideixen la serralada en tres sectors diferenciats d’est a oest: el Montsec de Rúbies, el Montsec d'Ares i el Montsec de l'Estall. L'altura màxima d'aquest serrat, que en cada pedra ens descobreix l'herència viva del pas del temps, és de 1.676 m. 

El cel del Montsec obre la porta a una triple mirada:
·                                 Per les seves condicions lumíniques i de baixa contaminació atmosfèrica, aquesta part del territori és un espai ideal per a l'observació astronòmica.
·                                 Els corrents tèrmics que es generen a l'entorn de la serralada fan que sigui un lloc especialment indicat per practicar esports d'aventura relacionats amb el vol lliure.

·                                 És també un espai idoni per albirar diverses espècies d'ocells, com ara l'àliga daurada i el trencalòs.


Avanç de sortir

El revisor

Panta de Sant Antoni


Vista panoramiva del Montsec

dimarts, 11 de juny del 2013

Les Illes Medes:



Les Illes Medes:

Qualificada com a la millor reserva natural de la part occidental del Mediterrani, l’arxipèlag de les Illes Medes el formen 7 illots. Del més gran al més petit, pel què fa a la part emergida, aquests són: la Meda Granla Meda Petita, el Carall Bernat, els Tascons Grossos, el Medallot, els Tascons Petits i les Ferranelles (en total, una extensió de 23 hectàrees).

Però el total de àrea submarina protegida és de més de 500.000 m2. Les Medes van ser declarades reserva marina l’any 1983 i des d’aleshores la riquesa del seu fons marí s’ha preservat aconseguint fins i tot la recuperació d’espècies en perill d’extinció.
Però les illes també tenen una riquesa excepcional pel què fa a la fauna terrestre, amb més de seixanta espècies d’aus.


Evidentment el destí de l’aventura és anar a la reserva Natural de les Illes Medes, però prèviament el vaixell fa un recorregut costa amunt per poder apreciar la bellesa del litoral, recorrent la Costa del Massís del Montgrí, passant per la Cala Pedrosa i per l'espectacular Roca Foradada.
Després d’aquest recorregut arran de costa, el vaixell es dirigeix cap a les illes, on farà parada per contemplar i admirar el fons marí. El catamarà té submergides 2 àmplies cabines que representen uns finestra oberta al fons del mar.

Des d’aquestes cabines podrem gaudir de la fascinació que produeix veure els peixos en el seu propi hàbitat. Una visió privilegiada per descobrir el sorprenent món subaquàtic i contemplar la vida del fons marí.








Empúries.





Empúries (en grec antic μπόριον[1] /Emporion/ "comerç"; en llatí Emporiae) fou una antiga colònia grega i romana a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est del contemporani municipi de l'Escala, concretament al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom. S'estén des de l'antiga gola del Fluvià (El Riuet) fins a tocar de l'antic braç del Ter que desembocava al nord de la vila de l'Escala platja del Rec del Molí. L'espai és una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya i l'excavació arqueològica de major durada a Catalunya. Actualment, les ruïnes són propietat de la Generalitat de Catalunya i formen part d'un parc arqueològic. Al seu recinte hi ha l'antic convent de Santa Maria de Gràcia d'Empúries pràcticament reconstruït durant la dècada de 1910 que allotja el museu monogràfic.


Muralles i edificis defensius

La Neàpolis consistia en un recinte emmurallat formant un rectangle molt irregular de 200 x 130m, el port es situava al nord. El sud de la Neàpolis està delimitat per una muralla ambaparell ciclopi construïda durant la segona meitat del segle II aC, i gran part dels blocs de calcària que la formen, provinents d'una muralla grega anterior del segle IV aC, s'han trobat a uns vint-i-cinc metres cap a l'interior de la ciutat. En desplaçar la muralla les pedres van servir com s'ha comentat per construir la nova muralla exterior, mentre que el que en quedà fou sepultat sota una gran aportació de terra que va fer pujar el nivell de la ciutat considerablement






dissabte, 8 de juny del 2013

Dos dies per la flanja. Lleida-Aragó

Roda d'Isàvena i Santa Maria d'Obarra. 

Està situat a 907 d'altitud en un turó a la dreta del riu Isàvena. Dista 110 km de la ciutat d'Osca. El 1991 tenia una població de 52 habitants; pel 2005 se'n calculen uns 36. Pertany a la comarca de la Ribagorça, i durant segles va ser-ne la capital política i religiosa.
Roda d'Isàvena constituïa un municipi que el 1964 es fusionà amb la Pobla de Roda per formar Isàvena amb capitalitat a la Pobla de Roda (Decret 4003/64 de 3 de desembre). Fins al 1916 Roda d'Isàvena s'anomenava Roda (Reial Decret 27-6-1916).

A l'antic comtat de Ribagorça, un dels originaris en la formació de la Corona d'Aragó, s'hi aixecà la catedral romànica de Roda d'Isàvena (segles XI-XII). Crida l'atenció que un nucli tan petit pugui albergar una seu episcopal de tanta importància en la seva època i de tant d'interès artístic i històric en l'actualitat. Només tenint en compte el context històric del segle X, en què es formaven nuclis de resistècia a l'Islam a la zona pirenenca, podem entendre el perquè de la catedral.

                                    Informació

                Les sebes vistes des del poble

 



                                         El poble 

Santa Maria d'Obarra
Fou construït pels mestres llombards el primer quart del segle XI a les ribes del riu Isàvena (Ribagorça). "Ovarra" significa en basc forat entre roques i és en el fons d'una vall bloquejada pel congost de La Croqueta on s'alça el monestir. L'església de Santa Maria està dedicada també a Sant Pere, Sant Esteve i a la Santa Creu.
La seva construcció es basà en el sistema de proporcions del triangle equilàter, sistema que es modificà més tard per seguir el de les proporcions dobles o diapasó. Els nombres 3 (trinitat) i 7 (Esperit sant, totalitat del temps, apocalipsi...) es repeteixen per tot el temple: tres finestres a l'absis central i set als tres absis. Presenta totes les característiques de l'estil llombard: les arcuacions cegues que compassen els seus murs, separades pels contraforts o lesenes i frisos de dents de serra. Original d'aquest temple és el fris d'influència musulmana amb cel·les romboïdals que corona l'absis central.
L'edifici consta de tres naus, de les quals la central és més alta i ampla. Les naus estan culminades per absis semicirculars coberts amb voltes de quart d'esfera que descansen en pilastres cruciformes. El campanar es va començar a construir però les parets només van assolir una alçada de 3 m. En un dels murs laterals s'obre una portalada amb grosses dovelles datada del segle XVI on trobem esculpit l'escut dels Mur.

 
El dos temples.

 Informació.
 El Monestir
 El pont del riu.
 
La nostra Casa amb rodes.