Ciurana.

SANTA MARIA DE SIURANA

Ubicada a la petita població de Siurana (a 9 kms. de Cornudella per la carretera), Santa Maria de Siurana és coneguda, popularment, com la Mare de Déu de l'Aigua, una denominació que per ella mateixa explica la importància d'aquest santuari en les pregàries dels pobles de la contrada en demanda de pluja i bones collites. La llegenda diu que la imatge va ser donada pel mateix comte Ramon Berenguer IV, qui la portava sempre que anava de campanya contra els moros, i que moltes de les grans batalles guanyades als sarraïns ho van ser gràcies a l'ajut d'aquesta imatge. En passar per Siurana, Ramon Berenguer va fundar l'església i va deixar-hi, com a patrona de la població i d'aquella serralada, la imatge que portava.

Documentalment, hi ha constància de l'esgésia gairebé des del moment de la conquesta cristiana. Es troba esmentada en una butlla del papa Anastasi IV del 25 de març de 1154. El santuari ha comptat amb una considerable àrea d'influència al llarg de la seva història. Cal dir que, en temps medievals, el terme de la parròquia de Siurana era molt extens. En construir-se les parròquies autònomes als pobles que formàven l'extens terme parroquial de Siurana, esdevingué un santuari d'irradiació comarcal.

Fins el segle XV, la principal devoció de la contrada va ser Santa Maria del Montsant, però a partir de mitjan del segle XVII, amb la institució del Jubileu i la confraria de Santa Maria, la gran advocada contra la sequera va ser Siurana.

L'àmbit històric d'influència del santuari de Siurana el conformen poblacions del Camp i el Priorat: Albarca, Alforja, Arbolí, Capafonts, Cornudella de Montsant, la Febró, la Morera de Montsant, la Mussara, Poboleda, Prades, Ulldemolins o, en menor mesura, Cabassers, Farena, Gratallops, Torroja del Priorat, Vilanova de Prades....

Característiques: Romànica, s.XII, d'una sola nau i amb volta apuntada, i absis semicircular llis a l'exterior.

J.Coch.