dimecres, 9 de desembre del 2009

Correrías del Cid por Huesa y Montalbán




Este recorrido rememora las correrías del Cid por los territorios turolenses en busca de recursos con los que mantener a su hueste, en concreto por las localidades de Monforte de Moyuela, Huesa del Común y Montalbán. El anillo, que arranca pasado Luco de Jiloca para regresar a Calamocha, depara, por su interés histórico y medioambiental, numerosas sorpresas a quienes lo recorren. El itinerario discurre a través de carreteras secundarias por parajes fascinantes por su sobria y solitaria belleza, y tiene como hito principal la localidad de Montalbán, sede de la Encomienda Mayor de Santiago.







Salida puente de la Constitución
Sábado. En esta salida aprovechemos los casi cuatro días que tuvimos.
Salimos como siempre a las cinco de la tarde destino hacia Teruel. Depuse de hacer alguna paradita para pones gasoil i tomar café lleguemos a Montalbán donde pernotamos, al lado de la estación de ferrocarril, por la mañana hicimos algunas fotos en la muralla que era el acueducto en el pasado.

Domingo. La temperatura era fresquita alrededor de los siete grados pero aun así tuvimos tiempo de hacer fotos antes de empezar la ruta, esta ruta del CID tiene el nombre de “el anillo de Montalbán” .
Nos dirigimos hacia Huesa del Común pasando por la Hoz de la Vieja, i Cortes de Aragon.
Después de recorrer unos parajes poco agraciados con la vegetación lleguemos a Monforte de Moyuela siendo la hora de comer, así que hicimos parada i fonda.
Hacia les cuatro de la tarde, tomemos la ruta paseando por pueblos muy pequeños como Loscos, Cucalón, Burbagueda, Navarrete del Rió Etc...

Pocos son los bosques que cubren estos parajes i los que ay son belloteras, en las partes mas altas de unos 1400 metros de altura.
Ya un poco de noche lleguemos a Cala Mocha, allí pernotemos. Así que lleguemos el martes habiendo hecho el recorrido del anillo de Montalbán.

Lunes- Marchemos de Cala Mocha marchando dirección para otra parte del Camino del Cid. Este itinerario llega asta Teruel, pasando por diversos pueblos como Monreal del Campo, Bronchales, asta llegar al emblemático pueblo medieval Albarracín, lugar famoso por sus murallas i por la manera que se conserva como en la edad de los caballeros andantes del famoso Cid i de los Mudéjares. Este lugar aconsejamos una visita obligada para los amantes de la historia de España.
Aquí estuvimos asta bien entrada la tarde ya de noche i no tuvimos que ir del lugar porque no era permitido la pernoctación de autocaravanas.

Una vez entrada la tarde ya de noche fue una aventura poco agradable el tener que coger la carretera por aquellos parajes, pero así lo hicimos hasta llegar a Teruel.

Después de un día muy completo i cansado por tener que andar aquellas cuestas de Albarracín dormimos hasta la mañana siguiente alrededor de las diez de la mañana.

Martes. Después de dar una vuelta por Teruel sin bajar del Coche ya que era un sitio que ya aviamos estado y tambien porque era día festivo y estaba todo cerrado emprendimos la marcha de vuelta a casa.
Después de un tirón de coche nos fuimos a comer al lado de la playa en Marina Dor. Encarguemos un pitza i nos fuimos a comer en la Autocaravana, con un sol i una temperatura mas de septiembre que no de diciembre.
Alrededor de las cinco volvimos a emprender la marcha hacia Cubelles, llegando a las ocho de la tarde.
Así fue el puente de la Constitución.

divendres, 4 de desembre del 2009

Torroella de Montgrí - Baix Empordà




Aquesta sortida va ser una mica accidentada per el fet de que ja varem sortir una mica mes tard de l’o normal gairebé eren les 17,30h del dissabte, però ames, ames quan varem ser a l’alçada de Vall Carca m’han vaig adonar que no duia al mòbil, ates que estem connectats amb diversos serveis d’atenció per causa del avis no era del tot tranquil·litzador el que no el portéssim a sobre, així que varem torna enredera per anar a buscar i fet i fotut eren les 18,30h que sortíem de Cubelles en direcció a Girona.

Desprès de mes de dues hores de viatge fent com sempre una paradeta en l’àrea del Montseny, varem arribà a Girona.
Un cop instal·lats en la esplanada de una area comercial on també hi havia tres autocaravanes més allí ens varem quedà.

Girona és una petita ciutat que últimament ens passa com la sardana que diu “Girona m’enamora.” Ja que en qüestió de tres mesos l’ha hem visitada tres vegades, però aquesta última era diferent, amb els carrers enllumenats i guarnits per Nadal. Un cop fent la passejada habitual per dintre el casc antic, i com no, fent una xocolata amb xurros varem tornar emprendre la passejada fins a la nostre casa amb rodes.

La nit va esta fresqueta, però ara en aquest temps és quan sestà millor dintre de la autocaravana amb la escalfo que dona la calefacció, cosa que al estiu no tens manera de matar la calor nomes quan vas conduint.

Eren les vuit del mati quan ens varem començar aixecar del i desprès de un von esmorzar bamp emprendre la ruta fins a Torroella de Montgrí, l’Estartit.
L’arribada va ser a les onze del mati, llavors varem descobrir que era la fira d’hivern, només arribà la flaire de unes carns a la braça en va arribà al nas, era l’esmorzar dels genets que estaven apunt de començar la cercavila amb els seus cavalls, carruatges, etc.. però el fet es que nosaltres varem anar expressament a veure el concurs de gossos d’atura, i l’o cert es que va esta mol be.

Ja sabeu com son aquestes fires, vehicles, paradetes de tot tipus, mostres de viandes, etc.. el que varem fer es una passejada per el centre del poble un casc antic mol ben cuidat i digne de ser visitat.
Desprès capa a les dues varem comprar un pollastre a l’ast i em un vinet de la terra el varem regà, ja m’enteneu, be bull dir que varem dinar com a reis. Un cop varem dinar es va enfosqui i en un tres i no res es va posar a ploure. Eixís que varem plegar beles i capa Cubelles falta gent, el import de la sortida omplin el dipòsit de gasoil va ser de poc més de 100€.


--------------------------------------------------------------------------------------------



El concurs de gossos d'Atura de Torroella de Montgrí que es celebra en el marc de la Fira de Sant Andreu, és elCAMPIONAT DE CAMPIONS
Hi participen els campions dels diferents concursos que es celebren tant a Catalunya com a la resta de l'Estat, amb la participació, també, de pastors francesos.
Realment és una gran final.


Torroella de Montgrí - Baix Empordà
29 i 30 / 11 / 2009
Camp d'Esports Municipal - 11 h. matí


El concurs de gossos d'Atura de Torroella de Montgrí que es celebra en el marc de la Fira de Sant Andreu, és elCAMPIONAT DE CAMPIONS
Hi participen els campions dels diferents concursos que es celebren tant a Catalunya com a la resta de l'Estat, amb la participació, també, de pastors francesos.
Realment és una gran final.


dilluns, 23 de novembre del 2009

LA VALL.



La Vall de Camprodon està situada a la vessant sud del Pirineus Orientals. A 150 km. de Barcelona i a 85 km. de Girona.

És una vall fronterera, on les muntanyes més altes de 2.000 m. (a excepció del Canigó), acaben.L’alçada de les muntanyes, el fet de ser les últimes i la proximitat del mar fa que, tot i tenir a les zones més elevades (2.881 m.) hiverns rigorosos, a les zones més baixes (de 400 a 500 m., els hiverns siguin suaus. I quan a l’estiu a les zones baixes hi fa calor, a les zones altes s’està fresc.

Un clima ideal per caminar: 254 dies de mitjana de dies secs a l’any, amb una radiació mitja de 15 Mj/m2 dia, una pluviositat de 1100 l/m2 a l'any, sense gairebé cap dia de boira i amb més de 900 km. de camins, dels quals la meitat són a la zona baixa (Garrotxa) i l'altra meitat a la zona alta.

La Vall de Camprodon fins ara pertany a la comarca del Ripollès. És de fet una comarca pròpia amb un pes del mercat de Camprodon notable. Amb la història, la vall de Camprodon ha acabat tenint un peu a la Garrotxa, amb la incorporació del municipi de Beget al de Camprodon. Així, avui la Vall de Camprodon té una extensió considerable, anant des del Pic Balandrau i el Bastiments, al Montfalgars, al Comanegra, a la riera d'Oix, al Bestracà, a Puig d'Ou, al Sitjar, al Mariner, al pont de la Forcarà, a la Serra Cavallera, al puig Cerverís i altra cop al Balandrau. Una superfície total de 294 quilòmetres quadrats.

És un vast territori, amb altituds que varien des dels 400 m. de la riera d'Oix a Grau d'Escales, fins els 2881 m. de Bastiments.
La Vall de Camprodon la formen els municipis de Sant Pau de Seguries, Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter, Setcases, i Molló. Hi ha però, molts altres nuclis habitats. Així, a Sant Pau de Seguries hi ha el poble de La Ral. A Camprodon, hi ha la colònia Estebanell, el veïnat de Freixanet, i els pobles de Rocabruna i Beget. A Llanars, hi han els veïnats d’Espinalba i de Feitús. A Vilallonga de Ter hi han els pobles de La Roca, Abella i Tregurà. A Molló hi han els pobles de Fabert i d'Espinabell.

En la seva part ripollesa, la Vall té forma de Y, seguint les valls del Ter i del Ritort. Aquest és un afluent del Ter.Ambdós rius neixen a la vessant Sud de la carena Pirinenca, el Ter al peu de Bastiments i el Ritort al peu del Costabona. Conflueixen al bell mig de Camprodon, i segueixen junts més enllà de Sant Pau de Seguries, passant per Sant Joan les Abadesses i fins Ripoll, on s'els hi ajuntarà el Freser, nascut a l'altre peu del Bastiments.

En la seva vessant garrotxina, la Vall està formada per la riera de Beget, la qual neix al peu del Montfalgars, afegint-hi tots els rierols que surten de la carena pirinenca fronterera, que no és la principal. La carena principal la haurem deixat a Costabona per endinsar-se dins territori francès fins el Canigó.

El territori és en la seva majoria calcari, amb moltes coves,sobretot a la part garrotxina, amb les tutes de Rocabruna, però també n’hi ha a Llanars i a Molló. És de destacar la desaparició de la riera de Beget més enllà de la Farga, per tornar a sortir a Hortmoier.
És en la part superior on apareix el granit i la muntanya presenta tota la seva majestuositat. Les nostres muntanyes són en la seva majoria suaus, encara que arriben a altures considerables i amb algunes cares rocoses, com el Gra de Fajol i el Pic de l'Infern, encara que fora del territori de la vall estrictament dit.

Els cingles més potents, apart del Gra de Fajol, els trobem més avall de Beget, en dues valls paral·leles, nomenades Les Valls i El Toll. Ambdues són d’una bellesa immensa.

Bona part del territori és fronterer, comportant un tall net tant des del punt de vista cultural com econòmic. Aquest fet ha comportat problemes històrics de guerres i invasions, de desercions i ha desenvolupat uns mecanismes de contraban que han marcat la vida dels pobles. Gairebé a tot el llarg de la frontera s’hi troben històries i camins de contraban.

Sortida Vall de Camprodon.



Dia 21 sortida de Cubelles a les 4,30h fins al poble de Camprodon, l0hora de arribada va ser a les 19h.
Un cop aparcada la autocaravana en el lloc on tenim que dormir varem donar un tom per el poble. Allí varem comprar el al pa, llonganissa, i un llom sec mol bo però impossible de mastegar per l’o sec que era.
La passejada va durar fins passades les 21h amb un airet una mica fresquet el qual invitava anar capa el vehicle.
Varem arribà a la nostre casa amb rodes trobant una temperatura agradable ja que varem tenir la preocupació de donar-li una mica de temperatura a la calefacció.
La nit va ser bona tot i que a la matinada varen caure quatre gotes.
Ens varem aixecar del llit al voltant de les 9, al llit si estava molt be, mentre veiem per la finestreta de darrera algunes persones que varen matinar mol mes que nosaltres per anar a caminar, dic això per que ens varen despertar les seves brometes que es feien entre ells.
Un cop varem esmorzar, un mol bon esmorzar, varem enfilar capa a Molló ja que era la seva festa major, però en un poble patit com es la animació era escassa. Però varem passejar fins que el varem veure tot.
Al voltant de les 12 varem anar capa l’altre banda de la Vall, i varem arribà fins a Vall Ter 2000.
Aquesta ruta era una mica engrescadora per el seu traçat el qual recorria per uns singles bastant escarpats, però amb molta precaució bamp arribà.
Un paratge magnífic digne de visitar-lo, el que mai veuré es amb tot el seu estat pur que es nevat, però mal puc imaginar.
Varem marxar al voltant de les 14h per anar baixa’n. Ens varem quedar a dinar al costat de un rierol, varem treure la taula fora al sol i allí varem dinar una sopa calenta amb una amanida i el yogur de postra.
Baixant avall ens varem parar al poble de les Set Cases on varem prendre el cafè. Això ja eren al voltant de les quatre de la tarda del dia 22, varem pujar a la nostre autocaravana per emprendre la tornada arribant a Cubelles al voltant de les 20h. I fi de la sortida. La qualifiquem de excel·lent. Gasto de la sortida 43€. Mol econòmic.
Cubelles 23/11/09.