Pont de la Constitució. Comunitat Valenciana.

Aquest pot varem decidir que visitaríem la província de Alacant fent un recorregut per pobles i poblets. El primer a visitar va ser l’Alcúdia, en que turísticament no ens va aporta res de res a les nostres pretensions, tot i que ens va servi per fer una mica de intendència per els tres dies de recorregut.

Un altre cosa va ser Xàtiva amb el seu monumental castell i les seves muralles tan ben conservades a pesar del temps que ja tenen.

Alcoi també va ser molt trepitja’t passejant per el mati contempla’n la mitja marató que aquell dia es feia.

Per la tarda visita obligada del castell de Guadalest, el seu municipi porta al mateix nom to i que el seu embalsamant era el cinquanta per cent va valer la pena contempla els paisatges del seus volta’ns  Polopo etc..

La parada ha Benidorm va ser impossible de aconseguir un aparcament mes o menys a la bora del centre. Tot i que per la hora que era ens hi varem quedar a fer nit.

Altre cosa va ser la visita per el mati al poble de Calpe, i concretament el seu port de pescadors. Restaurants oferien tot tipus de mariscades, nosaltres hi varem caure. Mol curiós la seva roca tot i no ser Gibraltà ho semblava.

Nit a la Denia. Ja hi havíem estat però no per aquestes dades, uns carrers guarnits amb les llums de Nadal i el seu mercat tan gran amb tot tipus de parades.

Ja el dimarts dia de retorn. Unes quantes fotos per memoritzar aquesta sortida, la qual suposo que fins el proper any ja no tornarem a sortir.

Bona entrada d’Any 2016. 

Pont del Pilar 2015. Navarra i Selva de Irati.

Pont del Pilar 2015. Navarra i Selva de Irati.

Aquest cop hi ha tres dies de festa, un pont llarg.

Sortim de Vilanova el dijous a la tarda direcció Jaca on fem nit. L’endemà el mati anem a fer la compra per proveir de l’o mes essencial. Tornem a la AC i aprenem ruta direcció al Valle del Roncal, visitem els poblets que trobem el pas ja que el nostre destí era la Selva de Irati.

Avanç de tot parem al poble de Ochagavia, per informar-nos de com estava el panorama per fer la ruta a Irati

Son uns 25 Km de carretera de muntanya on no hi ha ni ratlla mitgera per determinar les dues meitats de la carretera.

Desprès de fer uns 20 Km amb unes vistes impressionants i rèbols perillosos ha cinc Km avanç de arribar ens fan desvia en una pista de bosc per deixa pas els que volien sortir del pàrquing on hi ha el final de la carretera. Un hora per poder baixar, i cinc € per aparcar. Val la pena. Personalment el que buscàvem era els colors que ens regala la natura en aquesta època de lany, uns colors intensos que son indescriptibles.

 Poso unes fotos com sempre les quals fan mes justícia que les meves paraules.

Per el Nord de la peninsula.

Des del nou de març d’aquest any no he penjat cap sortida en el blog de sortides, però no es perquè no n’hagi fet, si no perquè de vagades no pots arribà a tot.

Aquest estiu ens hem quedat per la península i hem recorregut el pre litoral de la zona nord.

Tot i que com sabeu soc molt mes amant dels gran Alps per circumdaries de la vida ens hem agut de quedar mes a prop de casa, però no per això ha estat menys interessant.

Feia sis anys que varem fer tota la costa atlàntica, i coneixen una mica el territori sembla que vagis molt mes segur que quan el descobreixes.

Crec que unes imatges son millor que les paraules.