Autocaravanes si. Autocaravanes no.

 Uns municipis a favor i altres en contra de les àrees de descans per autocaravanes.

El que intentaré descriure i plasmar amb aquest escrit, esta fet des de la comarca del Garraf, no obstant podria servir per totes aquelles comarques i municipis que tinguin el mateix criteri pel que fa les autocaravanes.

Per començar a entendre una mica aquesta manera de fer turisme tindríem que saber quin és el motiu que fa moure a una persona exercir la transhumància en el segle XXI. Potser aquesta definició tan primitiva en alguns companys els hi semblarà una ofensa però ben mirat i buscant els arrels d’aquesta manera de fer turisme es la que més pot ajudar a definir el que nosaltres estem fent, i es anar d’un lloc a un altre sense horaris, ni destí concret.

Però com tota persona viatgera és necessari el descans, uns ho fan en hotels i nosaltres ho fem a la nostra casa amb rodes que es una autocaravana, però el que demanem és un lloc on es permeti pernoctar, i no aparcar, ja que aparcar no sens pot prohibir, atès que cada vehicle te tots els seus permisos per la circulació, per tan ens regim per el codi de circulació com qualsevol altre vehicle a motor.

Hi ha diverses maneres de conviure amb les autocaravanes que son, o ets un municipi amic d’aquestes i tens  interès a fomentar aquesta classe de turisme, o be hi estàs en contra i poses tots els inconvenients per que aquest turisme vagi a un altre municipi.

Ja que estem a la comarca del Garraf miraré de posar dues necessitats diferents de dos municipis ben diferents en vers el turisme itinerant del món del caravàning.

Parlem de Sitges. Aquest municipi te prou convocatòria per poder posar pals a les rodes per mirar de apartar del seu centre els estacionaments d’aquests vehicles ja que per la oferta hotelera que te; potser l’interessi més crear una plaça de pàrking per un cotxe que no per una autocaravana, tot i que no pot prohibir els seu estacionament, però i la resta de serveis en que les persones del món caravàning també consumeixen, com ara bars, restaurants, discoteques cultura etc, que en pensen?

Ara parlem de Cubelles. Quin tipus de turisme tenim? Quines places hoteleres hi ha? Quin tipus de serveis tenim? Contestades aquestes preguntes i segur que cada un amb la seva necessitat, no coincidirem el cent per cent, però si preguntem en els comerços, que en pensen de que el municipi no promocioni i que posi impediments en aquest turisme que pot consumir en el nostre municipi, crec que no estaran gaire d’acord amb les autoritats competents de posar pals a les rodes de que les autocaravanes passin una nit en el nostre municipi.

Molts municipis han entès que aquest turisme es un degoteig d’ ingressos tot l’any i han creat llos adequats al costat dels comerços, facilitant de que aquests puguin consumir tot el que una llard tradicional pot necessitar i moltes vegades, o un àpat o un altre, el fan en els restaurants.

Cubelles és un lloc de platja, si, i per les dimensions que aquestes tenen els hi manca gent per omplir-les. Cubelles té restauració, i qui no estaria satisfet que el seu calaix augmentes? Cubelles té cultura, que per les raons que siguin no estan del tot explotades comercialment com es el lloc on va néixer el clown més important del món: Charlie Rivel. Qui no estaria més orgullós de que aquest municipi sigui més conegut per aquest motiu i no per altres raons que val més oblidar.

Cubelles te totes les avantatges, ja que te molts llocs prou a prop del comerç, i prou lluny d’aquelles persones que només que veuen una autocaravana ja protesten, sens més, quan si entenguessin que per el nostre municipi son més una aportació del valor afegit que no un mal de cap, actuarien d’un altre manera.

Cubelles és en un bon lloc per la seva ubicació, enllaçada a una autopista AP7 que ve del centre Europa, en que moltes d’aquetes persones estan desitjant passar unes hores a la bora del Mar i al cap de 24 Hores com a molt, se’n van.

Però, per fer possible aquesta convivència, només fa falta una cosa, voluntat política i acords amb l’associació d’hostaleria i comerç de Cubelles, i com no, respectant la convivència amb els que hi estan vivint, però no buscant el seu permís.

Salut i carretera.

J. Coch.

Pont de la Purissima.Bordeus.

Aquest pont de la Puríssima hem aprofitat per fer una sortida una mica llarga, hem anat fins a Bourdeux tal com diuen els francesos.

La sortida va ser el divendres a les sis de la tarda e direcció a Figueres, per anar capa Carcassona i Toluse fins a Bordeus. La tornada va ser per el costat del Atlàntic per Biarritx, Panplona Saragossà i a casa. Una sortida de 1.728 Km amb molta pluja menys el diumenge que el varem passar a Bordeus.

Bourdeux es travessada pel riu Garona. Té un port accessible als vaixells, mes la major part s'aturen abans, a la Gironda, principalment a Verdon. Té el darrer pont sobre el Garona, el pont d'Aquitània, més enllà, el riu i, més tard, la Gironda solament és franquejable mitjançant transbordadors.

Després d'un ràpid període de despoblament i d'importants treballs de renovació dels barris més antics, la població de la ciutat s'ha estabilitzat. Al mateix temps, la seva àrea metropolitana es desenvolupa a un ritme ràpid, a causa d'una forta expansió urbanística. Aquesta expansió és deguda al fet que els habitatges rarament excedeixen de les dues o tres plantes, fins i tot en els suburbis pròxims al centre de la ciutat.

Després d'haver abandonat un projecte de metro lleuger automàtic del tipus VAL (Vehicle Automàtic Lleuger), la ciutat es va dotar d'una xarxa de tramvia, inaugurada el 21 de desembre de 2003. Una de les seves particularitats és l'absència de catenària en les zones turístiques ja que els tramvies reben el subministrament elèctric des del sòl.