Uns municipis a favor i altres en contra de
les àrees de descans per autocaravanes.
El que intentaré descriure i plasmar amb
aquest escrit, esta fet des de la comarca del Garraf, no obstant podria servir
per totes aquelles comarques i municipis que tinguin el mateix criteri pel que
fa les autocaravanes.
Per començar a entendre
una mica aquesta manera de fer turisme tindríem que saber quin és el motiu que
fa moure a una persona exercir la transhumància en el segle XXI. Potser aquesta
definició tan primitiva en alguns companys els hi semblarà una ofensa però ben
mirat i buscant els arrels d’aquesta manera de fer turisme es la que més pot
ajudar a definir el que nosaltres estem fent, i es anar d’un lloc a un altre
sense horaris, ni destí concret.
Però com tota
persona viatgera és necessari el descans, uns ho fan en hotels i nosaltres ho
fem a la nostra casa amb rodes que es una autocaravana, però el que demanem és
un lloc on es permeti pernoctar, i no aparcar, ja que aparcar no sens pot
prohibir, atès que cada vehicle te tots els seus permisos per la circulació,
per tan ens regim per el codi de circulació com qualsevol altre vehicle a
motor.
Hi ha diverses maneres de conviure amb les
autocaravanes que son, o ets un municipi amic d’aquestes i tens interès a
fomentar aquesta classe de turisme, o be hi estàs en contra i poses tots els
inconvenients per que aquest turisme vagi a un altre municipi.
Ja que estem a la comarca del Garraf miraré
de posar dues necessitats diferents de dos municipis ben diferents en vers el
turisme itinerant del món del caravàning.
Parlem de Sitges. Aquest municipi te prou
convocatòria per poder posar pals a les rodes per mirar de apartar del seu
centre els estacionaments d’aquests vehicles ja que per la oferta hotelera que
te; potser l’interessi més crear una plaça de pàrking per un cotxe que no per
una autocaravana, tot i que no pot prohibir els seu estacionament, però i la
resta de serveis en que les persones del món caravàning també consumeixen, com
ara bars, restaurants, discoteques cultura etc, que en pensen?
Ara parlem de Cubelles. Quin tipus de turisme
tenim? Quines places hoteleres hi ha? Quin tipus de serveis tenim? Contestades
aquestes preguntes i segur que cada un amb la seva necessitat, no coincidirem
el cent per cent, però si preguntem en els comerços, que en pensen de que el
municipi no promocioni i que posi impediments en aquest turisme que pot
consumir en el nostre municipi, crec que no estaran gaire d’acord amb les
autoritats competents de posar pals a les rodes de que les autocaravanes passin
una nit en el nostre municipi.
Molts municipis han entès que aquest turisme
es un degoteig d’ ingressos tot l’any i han creat llos adequats al costat dels comerços,
facilitant de que aquests puguin consumir tot el que una llard tradicional pot
necessitar i moltes vegades, o un àpat o un altre, el fan en els restaurants.
Cubelles és un lloc de platja, si, i per les
dimensions que aquestes tenen els hi manca gent per omplir-les. Cubelles té
restauració, i qui no estaria satisfet que el seu calaix augmentes? Cubelles té
cultura, que per les raons que siguin no estan del tot explotades comercialment
com es el lloc on va néixer el clown més important del món: Charlie Rivel. Qui
no estaria més orgullós de que aquest municipi sigui més conegut per aquest
motiu i no per altres raons que val més oblidar.
Cubelles te totes les avantatges, ja que te
molts llocs prou a prop del comerç, i prou lluny d’aquelles persones que només
que veuen una autocaravana ja protesten, sens més, quan si entenguessin que per
el nostre municipi son més una aportació del valor afegit que no un mal de cap,
actuarien d’un altre manera.
Cubelles és en un bon lloc per la seva
ubicació, enllaçada a una autopista AP7 que ve del centre Europa, en que moltes
d’aquetes persones estan desitjant passar unes hores a la bora del Mar i al cap
de 24 Hores com a molt, se’n van.
Però, per fer possible aquesta convivència,
només fa falta una cosa, voluntat política i acords amb l’associació d’hostaleria
i comerç de Cubelles, i com no, respectant la convivència amb els que hi estan
vivint, però no buscant el seu permís.
Salut i carretera.
J. Coch.
.jpg)
