Pont de la Constitució 2013 per Morella, Teruel, i Cuenca.

Teruel.

 Cuenca es una ciudad española situado en el sur de Aragón, en la zona centro-oriental de España. Es la capital de la provincia con el mismo nombre y posee un importante patrimonio artístico mudéjar (parte del cual ha sido reconocido por laUnesco como Patrimonio de la Humanidad). Con 35.841 habitantes en 2012, es la capital de provincia menos poblada de España. Se encuentra en la confluencia de los ríos Guadalaviar (o Turia) y Alfambra. Situada a una altitud de 912 m su clima se caracteriza por inviernos fríos y veranos cálidos y secos.

Entre sus atractivos turísticos se encuentran sus edificaciones mudéjares, el mausoleo de los Amantes de Teruel, El Torico y el centro paleontológico Dinópolis. Los monumentos mudéjares más destacados son la iglesia de Santa María,catedral de la diócesis de Teruel, y las torres de El Salvador, San Martín y San Pedro, a cuyos pies se encuentra la iglesia que recibe el mismo nombre, también de arte mudéjar.

Cuenca.

La ciudad de Cuenca se divide en dos zonas bien diferenciadas: la ciudad antigua y la ciudad nueva. La primera está situada sobre un cerro rocoso bordeado por las hoces delrío Júcar al norte y su afluente el río Huécar al sur.¹³ Este último río desemboca en la parte baja de la ciudad antigua, poco antes del llamado Puente de San Antón. Al oeste y sur de la ciudad antigua, y separada por el río Huécar, se extiende la ciudad nueva en dirección N-S, con su centro neurálgico en la calle de Carretería.¹³ La altitud de la ciudad oscila entre los 920 msnm de la ciudad nueva y los poco más de 1000 de la parte más alta de la ciudad antigua.³

Morella

La ciutat de Morella, situada estratègicament als límits d'Aragó, Catalunya i el País Valencià, es troba envoltada d'un territori eminentment muntanyós on sobresurt el turó (a 1.075 metres) presidit pel robust castell i el nucli als seus peus. Les muntanyes dels Ports, punt de contacte entre el Sistema Ibèric iSistema Mediterrani Català, prenen alineacions arquejades amb la part concavada mirant cap al nord. Açò és ben patent a les serres deVallivana, del Turmell o de la Creu.

La peculiar disposició d'aquestes serres (solen depassar els 1.200 m), fa que Morella i quasi la totalitat de la seua comarca siga l'única porció de terra valenciana inclosa dins de la conca hidrogràfica de l'Ebre. Els ports de Querol (1.020m) i de Torre Miró fan de línia divisòria, on les aigües del nord van a parar al riu Bergantes, que naix al terme de Morella. El riu de Calders també naix a Morella però tributa al Bergantes al terme de Forcall. A les serres de Morella també naixen rius que es dirigeixen cap a l'est per desembocar a laMediterrània, a uns 50 quilòmetres en línia recta, són rius com el Cérvol, la rambla de Cervera, o la rambla de la Vídua (a l'extrem sud del terme municipal).

Les principals altures de l'orografia morellana són el Fusters (1.294 m.) i el Muixacre (1.275 metres) a la serra de la Vallibana, el Regatxolet (1.259 m.) a la serra de la Creu, el Tossal Gross (1.253 m.) a la serra del Turmell, el Carrascar (1.252 m) també a la Creu i la Mola de la Garumba (1.114 m.). 

Una nova experiencia

Se que no és gaire habitual de que els viatges que fa el Inserso per les persones sèniors els desplaçaments es facin en autocaravana, però personalment és el que vaig d’isidi.

Se que va se un pal cundir tans kilometres ja que vaig triar la costa del sol en un poble que es deia Torre del Mar, municipi de Velez Malaga.

Vaig pensar que amb deu dies eren suficients per recorre aquells paratges, i ja ho crec que ho vaig fer, apart de poblets que no recordo vaig visitar llocs tan emblemàtics com el parc natural de les Alpujarras recorren de punta a punta per el seu interior passant per Pampaneira on vaig dinar el plat típic del lloc com el Xoto.

També el recorregut en va portar el lloc dels pernils Trevelez, i altres que no recordo. Un lloc on no podia passar per alt la visita va ser Granada, to i que aquesta ciutat es abastament coneguda per la seva Alambra encara que aquest lloc també emblemàtic ja el tenia visitat per un altre viatge.

Màlaga un altra ciutat preciosa. Amplies sones de vianants o comercials. També un lloc encantador va ser visitar Antequera, aquesta va ser una troballa per nosaltres i sobre tot la visita la Alcazaba de Antequera.

Be com sempre penjaré unes fotografies les quals serà un testimoni més èxplicit que no el que jo pugui escriur

Per Alemanya, França, Cataractes del Rhin.

Desprès de un agost ple de novetats per nosaltres en aquestes vacances d’aquest 2013 faig un resum fotogràfic més que èxplicit, tot i que una mica tard ates que ja som mitjans de setembre.

La nostre aventura per el centre d’Europa ha estat de 22 dies amb la nostre autocaravana la qual l’hi tenim que agrair que recorreguéssim 5.800Km sense cap incident. Tal com deia la nostre ruta era els Alps Alemanys per la ruta romàntica un total de 400Km per muntanyes poblets llacs, remuntadors per assolir el cim, per cert gens econòmics, però necessaris si tens ganes de beure el paisatge des de dalt.

No es fàcil explicar la vellesa dels Alps Alemanys, els frondosos boscos, les explanades verdoses, i l’encant de les masies dintre d’aquells prats tan naturals.

No menys espectaculars son els nombrosos llacs naturals als cims d’aquelles muntanyes fruit de desgels de les neus del hivern. No se els noms de tots però si d’aquells mes anomenats turísticament. Per exemple el Titissee, el Constanza que semblen mes petits Mars que els llacs que nosaltres coneixem. Cal remarcar que moltísims d’aquestes llacs son el motor econòmic de zones repletes de petits pobles que el no tenir la platja fan servi aquets llacs naturals de reclam, i crec que ho aconsegueixen.

Uns del paratges mes emblemàtics del Alps es la ciutat de Füssen i el seu entorn en que tens a l’abast dos dels castells amb més anomenada de Alemanya, el Neuschwanstein i el Hohenschwangau. També tres llacs que forment part d’aquest paisatge indescriptible, el Forggensee, el Alpsee i el petit Schwansee.

També forma part d’aquest paratge el funicular i el cremallera que et conviden a tenir les millors vistes visitant el pic mes alt de Alemanya, si esta clar i tens sort de que per sota no tinguis les boires que si solen instal·lar. 

Vull remarcar que a la nostra tornada varem fer un tom mes llarg que el habitual ja que volíem visitar un lloc molt emblemàtic de França com es el poble de Rocamadour. Poble penjat en les muntanyes o millor dir enclavat a les muntanyes. Be la foto parlarà per si sola.

No vull acabà aquestes pinzellades sense donar la meva opinió de les cataractes del Rhin. Dit de la manera mes planera diré que es un riu molt caudal, en que la major part d’aquest es navegable, però que en determinat lloc es precipita per un desnivell amb algunes roques al bell mig del riu i que no negaré que son espectaculars en Europa però no tenen alçada, ni caiguda si no que molt de caudal i molt preparat. Però si que crec que han de ser visitades.