dijous, 13 de desembre del 2012

Pont Constitució. Per la Rioja Alavesa.

Santo Domingo de la Calzada


Desprès de uns dies de no poder sortir, ja començava a tenir mono de autocaravana, i hem aprofitat aquest pont de quatre dies per fer una sortida una mica sonada, no tant com aquelles del mes d’agost però ha estat molt be.

Per començar varem sortir de Cubelles al dimecres dia 5 a la tarda, d’aquesta manera varem poder gaudir de un dia mes per la comarca de la Rioja. Desprès de fer uns 250 kilòmetres varem dormir en un poblet que venia de pas de la A-68 concretament a Recajo.

Dia,6. Desprès de una nit tranquil·la ens varem despertar a les vuit del mati amb una temperatura al voltant dels 0 graus, un cop esmorzats, varem emprendre el camí, el nostre primer destí era Laguardia, però avanç barem fer una paradeta a la capital de la Rioja, Logroño, per agafà tota la informació de la comarca per determinar aquells llocs amb mes renom i que per nosaltres podrien ser desconeguts.

El mati va ser tranquil, desprès de fer un tom per Logroño agafem rumb a Laguardia. Arribem al voltant de la una del migdia amb un fred que pelava però la visita va ser rapida ja que era un lloc que ja aviem visitat.

Desprès de fer unes fotos, i tot el sol que feia, no donava gaire gust la passejada, varem decidir anar a buscar un lloc per dinar, per això varem posar rumb a Haro però ens varem quedar a dinar a Abalos, en que encara varem trobar botigues obertes, i axó ens va fer decidir de comprar una bona carn de xai i dinar a l’autocaravana.

Un cop endreçada la vaixella i haver pres un bon cafè posem rumb a Santo Domingo de la Calzada. L’arribada va ser una sorpresa, es feia la festa medieval, el problema va ser poder aparcar. Prenem posició del poble i del lloc per aparcar sense importar massa si era un lloc per poder pernoctar o no.
Al final aparquem a uns sis-cents metres del lloc de la festa, això era al voltant de les vuit del vespre. Una gentada de por, però el lloc molt maco i medieval de per si i amb la festa encara era mes espectacular. Desprès de una passejada tornem a l’autocaravana per buscar un lloc per passar la nit. La nostre sorpresa va ser quan al sud del poble en uns carrers amples avien aparcades més de 30 autocaravanes un lloc ideal per dormir.

Dia-7. Ens despertem gairebé les deu del mati, fem un cafè i sortim de la nostra casa capa la festa, aquella hora tot estava molt mes tranquil que no a la nit anterior, varem fer unes fotos, unes compres de uns bons vints i al voltant de la una varem tornar agafar l’autocaravana rumb a Nàjera.

Arriba’n aquest poble per on hi passa el Riu Najarin hi varem fer una volta, la tarda es va posar plujosa, però això no va impedir que pugéssim visitar la església de Santa Maria la Real. Un cop visitat al casc antic que està en un costat del riu sota la muntanya roja, varem decidir agafa rumb a San Millan de la Cogolla. Allà varem dormir al costat del monestir de Yuso.

Dia- 8. Aquest dia va ser també molt complert. Al mati visita al monestir i el poble, recomano aquesta visita on segons la historia és on es va començar a parlar la llengua Eusquera.
Un cop la visita va finalitzar ens varem dirigir direcció a un poblet encantador el qual em recordar aquells pobles del país Basc, el seu nom és Ezcaray. En aquest poble varem dinar en un restaurant sota aquelles voltes tan autentiques on les seves columnes son testimoni de la historia.
Un cop feta la digestió varem posar rumb direcció contraria da la que bamp pujà, direcció a Burgos, travessant la Serra de la Demanda. Arribem a Burgos a les set de la tarda fen una passejada per els volta’ns del casc antic i la seva Catedral tan emblemàtica.

Desprès de una xocolata amb xurros anem i agafem la nostre autocaravana i ens dirigim a Soria, fent nit a uns 40 kilòmetres avanç de arribar-hi. El mati ens despertem amb una gebrada com si hagués nevat, quatre graus sota cero.

Dia-9. Ja anem direcció a casa fent una visita obligada a Soria a las seves esglésies i el seu casc antic.
Una sortida de 1330 kilòmetres en que varem tenir present la neu a les muntanyes de las serralades tot i que sabem que la visita llampec no va ser suficient per poder visita aquesta terra tant emblemàtica per els seus pobles, gastronomia, cultura, i historia, no perdem la esperança de poder-hi tornar i visitar la part que ens manca.
 Las fotos son molt mes expressives que les paraules.  



 Logroño

 Laguardia
 Laguardia
 Laguardia
 Haro

 San Millan de la Cogolla

 Nájera
 Nájera
 Yuso
 Yuso
 Yuso
 Ezcaray
 Burgos
 Soria
       Soria

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Tres dies per el sud de França.

Salut i carretera


Carcasone
Aquest pont del Pilar festa “Nacional Española” tot i el independentisme que promovem, a Catalunya també la celebrem.

Bromes a part: vull explicar una ruta que hem fet per el sud de França, de uns 1100 Km. El recorregut és el següent juntament amb les poblacions que hem visitat i pernoctat.

Varem sortir de Vilanova i la Geltrú, el dijous dia 11 a les sis de la
tarda amb direcció a Perpinyà, on varem fer nit al costat del riu però en un carrer on era permès l’aparcament. Tot molt tranquil.

El dia seguen dia 12, desprès de una passejada i visitar la sona de vianants i anar a la oficina de turisme, al voltant del mig dia varem seguir la ruta en direcció a Carcassona.

Un lloc digne de visitar, però sense cap dubte el millor, el seu castell i l’interior d’aquest. No sempre podem visitar l’interior d’aquestes fortaleses tan emblemàtiques i plenes de historia. No podeu deixar de visitar-ho.

Desprès de passar la tarda en aquest castell varem seguir fins a Castres, en aquest lloc varem fer nit.
Varem aparcar dintre de un lloc de pagament, però de les vuit de la nit fins a les vuit de l’altre dia és gratuït. Això és el costat de la zona del riu molt cèntrica.

El dia 13 al mati varem posar un tiket de dues hores, dos euros, i varem a donar un tom per la zona del centre on es feia el marcat. En va sorprendre molt que en un marcat setmanal estigues tan repleta de peixateries, un marisc en molt bona pinta i sobre tot les ostres, el problema es que no tens les eines, ni la traça per obrir-les. Varem comprar una mica de formatge i embotit i capa l’autocaravana.

També capa el mig dia varem seguir rumb a Albí, ciutat encantadora digne de fer uns kilòmetres per ser visitada. La seva Catedral una passada, el seu casc antic, amb edificis de l’estil tant francès, barrejat amb els modernistes, encara son molt més bonics, i encara ressalta molt més si cal aquest estil afrancesat.

Després de passar el dia a Albí agafem rumb a Cordes du Cel, un poblet patit molt peculiar enfilat en un cim de muntanya difícil de fer aquet cim amb una sola atacada.

Tot i que és un lloc emblemàtic per la seva posició tinc que dir que podria estar molt més conservat, però sen crític he de dir que només han tingut en conta en fer llocs per aparcar pagant amb un afany recaptatori.

Les autocaravanes sempre ens donen els llocs mes amagats, però en aquest cas del poble de Cordes he de dir que encara es pitjor, estar el fons on passa el riu, on aparquen els autocars, però també es pagant, inclús per passar la nit as de pagar 5 euros, sense dret a llum.

Doncs a tot això varem decidir fer una bona berenada i seguir el camí girant cua per anar a dormir a Carcassona, sota el castell, com si fos ja de tornada. Tot i que era la nit del dissabte he de dir que va ser una nit tranqui-la el costat del pont vell en un aparcament gratuït, i amb una vista impressionant del castell enllumenat.

Ja es diumenge dia de tornada però encara ens manca una visita, aquesta visita és un lloc molt petitet però encantador i no és que es vingui de camí de tornada però tampoc ens desviem molt, aquest lloc és Minerve. A uns 40 Km de Carcassona direcció a Nerbone, que és per el lloc on volíem fer la tornada. Aquest poblet es el fons de un barranc en que per accedir-hi as de passar un pot, però que esta tancat al transit rodat, això es el que varem fer el diumenge dia 14 per el mati. Això si ens varen aixecà a les vit del mati ja que la carretera per anar aquest poblet era de caire intern, on la majoria de paisatge era la vinya, per cert extensions de tota la plana eren de vinyes i poca cosa més.

Després de dinar a Perpinyà varem agafà el camí de tornada fins a Vilanova. Aquesta és la nostre sortida del pont del Pilar per el sud de França.

Be espero que quan vegeu les imatges de algunes de les 108 fotos i os animeu a fer aquesta sortida.
Salud.




Carcasone

Castres

Castres


Albí




Albí

Albí

Albí

Albí.

Cordes du Cel.



Cordes du Cel.

 Minerve




 Minerve




Perpinyá

Perpinyá
Minerve

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Quinze dies per els tres Pirineus. Català, Aragonès, Navarrès,


Aquesta escapada del mes de setembre ha estat per aquests indrets muntanyosos que son els Pirineus, que mes dóna d’equins estem parlant, tots son esplèndids per les seves muntanyes i valls, cada retomb que fas és un nou paisatge que et queda clavat a la ment, crec fermament que no és comparable amb la vicio que tens al veure el Mar.

El nostre recorregut comença a la Ball de Vull en concret, Barruera, un entorn que dona pau al costat del riu envoltat de les seves muntanyes.

Dos dies desprès, enfilem capa Vielha, tot i que ja no se les vagades que hi hem estat no ens cansem de anar-hi el igual que Barruera.

Sortim de Vielha tornant enrere fins passat Vilaller, on agafem la carretera N- 260 entrant els Pirineus d’Aragó, anem a sortir a Castejon de Sos. Un cop passem per el poble en el qual hi fem nit, sortim direcció a Benasquès. El poble és molt bonic, es un poble típic de muntanya, a nosaltres ens agrada molt. Des d’allà ens enfilem capa el Parc Natural de Posets-Maladeta.

No es com el llac San Maurici ni de bon tros però cada Parc es especial, estem per sota del Aneto en que la seva glacera cada dia es mes petita.

Un cop feta la passejada per aquets llocs posem rumb direcció a Boltaña, però avanç fem una parada a Ainsa, un lloc emblemàtic per el seu casc antic però molt ben conservat.

Agafem direcció a Broto i fins a Jaca i finalment al el pantà de Yesa, un pantà que fa plorar de la manca d’aigua, però aquesta es la tònica general d’aquells rius, i aiguamolls, que la majoria estan eixuts.

Un cop en aquest indret fem cap al Castell de Javier en el lloc de Foz de Lumbier, fins a Pamplona. De tornada ens va fer molta pachoca la ciutat de Tudela per els seus edificis tant monumentals. Aconsellem que hi feu una visita.

Aquesta sortida ha tingut un caire cultural, natural, paisatgístic, i com no relaxant, per la tranquil•litat i aire pur que es respira en aquells llocs paradisíacs com son las muntanyes.
Unes fotos que segur diuen mes que mil paraules.

 Barruera

Vielha 

 Carretera direcció al Aneto
 Pla Hospital
 Parc Maladeta
 Parc Maladeta

 Castell de Jaca

 Mirador de San Juan de la Peña
 Iglesia de San Juan de la Peña
 Castell de Javier
 Parc Natural de Irati

 Plaça Major de Tudela
 La Pilarica de nit
La Pilarica des de l'autocaravana