Dos son els dies que hem estat aquest poble o ciutat tot i que és molt a prop de Cubelles varem preferir sortí el dissabte 30 per estar de tornada a mitja tarda del 31.
Ha esta un cap de setmana interessant i divertit amb el concurs, amb la foguera de la plaça de l’oli, al concurs de mestres de salsa de calçots a la plaça del blat, i un anar i venir de gent en que la culminació va ser amb la cercavila. Be un viatge mes amb la meva companya i la nostre autocaravana.
Ser que qui mes qui menys per aquestes contrades coneix on es Valls i que va unit en aquest emblemàtic nom, per a mi son xiquets, i calçots, no se si amb aquest ordre però tant se val “tanto monta monta tanto”........
El CALÇOT es un ceba tendra, blanca i dolça, que cuita al foc viu és la base de la CALÇOTADA, convertida en un regal per al paladar, capaç de satisfer els més exigents gourmets. La CALÇOTADA de Valls és una especialitat única de la cuina rural típica catalana. Aquest menjar tan típic té el seu ambient, la seva llum i la seva personalitat a la ciutat de Valls, on va néixer i on es va fer famosa la frase; "Valls, ciutat d’origen de la CALÇOTADA"
Valls conserva en la part antiga, de carrers estrets i torts, els trets medievals. És voltada de ravals, que corresponen a les antigues muralles, construïdes a la fi del segle XIV. Més enfora es conserven els convents de Sant Francesc (avui hospital), dels caputxins (actual Casa de Caritat) i del Carme. Hi ha un institut d'ensenyament secundari (Narcís Oller) i una escola oficial de mestria industrial, i el 1918 hi fou inaugurada una de les primeres Biblioteques Populars de Catalunya.
Durant els darrers vint anys, al ritme de la creixent industrialització i de l'augment demogràfic, han estat urbanitzats espais buits i han aparegut noves barriades. La principal celebració comercial és el Firagost (primer dimecres d'agost). Valls té una Cambra de Comerç i d'Indústria. Entre els costums més arrelats cal esmentar la tradició castellera dels Xiquets de Valls i, en gastronomia, la calçotada.
L'església arxiprestal de Sant Joan és gòtica, començada el 1570, amb façana renaixentista i campanar neogòtic. Era del segle XVII el retaule de l'altar major, del qual només es conserva la part baixa. En capelles laterals hi ha pintures del vallenc Jaume Ponç i Montravà (segle XVIII). En un cambril neoclàssic és venerada la Mare de Déu de la Candela, en honor de la qual se celebren, cada deu anys, unes festes votives (festes de la Candela).
També és molt venerada la Mare de Déu del Lledó al seu santuari. Cal destacar la capella del Roser pels dos conjunts que té de rajoles vidrades, del segle XVII; són dedicades a la batalla de Lepant, i són una de les obres més importants de la ceràmica catalana de l'època, dins l'estil de Llorenç Passoles. Es conserven a Valls diverses obres del taller dels Bonifaç.
Vora la ciutat, al Vilar Gros, han estat trobades restes de procedència ibèrica, i a Fontscaldes un important forn ibèric. E, santuari de la ciutat de Valls, on és venerada la Mare de Déu del Lledó, imatge d'alabastre trobada el 1366; és situat al passeig dels Caputxins. Des del 1585 fins a la desamortització del 1835 estigué a càrrec dels caputxins. Actualment és parròquia.
Ha esta un cap de setmana interessant i divertit amb el concurs, amb la foguera de la plaça de l’oli, al concurs de mestres de salsa de calçots a la plaça del blat, i un anar i venir de gent en que la culminació va ser amb la cercavila. Be un viatge mes amb la meva companya i la nostre autocaravana.
Ser que qui mes qui menys per aquestes contrades coneix on es Valls i que va unit en aquest emblemàtic nom, per a mi son xiquets, i calçots, no se si amb aquest ordre però tant se val “tanto monta monta tanto”........
El CALÇOT es un ceba tendra, blanca i dolça, que cuita al foc viu és la base de la CALÇOTADA, convertida en un regal per al paladar, capaç de satisfer els més exigents gourmets. La CALÇOTADA de Valls és una especialitat única de la cuina rural típica catalana. Aquest menjar tan típic té el seu ambient, la seva llum i la seva personalitat a la ciutat de Valls, on va néixer i on es va fer famosa la frase; "Valls, ciutat d’origen de la CALÇOTADA"
Valls conserva en la part antiga, de carrers estrets i torts, els trets medievals. És voltada de ravals, que corresponen a les antigues muralles, construïdes a la fi del segle XIV. Més enfora es conserven els convents de Sant Francesc (avui hospital), dels caputxins (actual Casa de Caritat) i del Carme. Hi ha un institut d'ensenyament secundari (Narcís Oller) i una escola oficial de mestria industrial, i el 1918 hi fou inaugurada una de les primeres Biblioteques Populars de Catalunya.
Durant els darrers vint anys, al ritme de la creixent industrialització i de l'augment demogràfic, han estat urbanitzats espais buits i han aparegut noves barriades. La principal celebració comercial és el Firagost (primer dimecres d'agost). Valls té una Cambra de Comerç i d'Indústria. Entre els costums més arrelats cal esmentar la tradició castellera dels Xiquets de Valls i, en gastronomia, la calçotada.
L'església arxiprestal de Sant Joan és gòtica, començada el 1570, amb façana renaixentista i campanar neogòtic. Era del segle XVII el retaule de l'altar major, del qual només es conserva la part baixa. En capelles laterals hi ha pintures del vallenc Jaume Ponç i Montravà (segle XVIII). En un cambril neoclàssic és venerada la Mare de Déu de la Candela, en honor de la qual se celebren, cada deu anys, unes festes votives (festes de la Candela).
També és molt venerada la Mare de Déu del Lledó al seu santuari. Cal destacar la capella del Roser pels dos conjunts que té de rajoles vidrades, del segle XVII; són dedicades a la batalla de Lepant, i són una de les obres més importants de la ceràmica catalana de l'època, dins l'estil de Llorenç Passoles. Es conserven a Valls diverses obres del taller dels Bonifaç.
Vora la ciutat, al Vilar Gros, han estat trobades restes de procedència ibèrica, i a Fontscaldes un important forn ibèric. E, santuari de la ciutat de Valls, on és venerada la Mare de Déu del Lledó, imatge d'alabastre trobada el 1366; és situat al passeig dels Caputxins. Des del 1585 fins a la desamortització del 1835 estigué a càrrec dels caputxins. Actualment és parròquia.
