dilluns, 25 d’octubre del 2010

La ruta del Cister.
















Geogràficament la comarca de la Conca de Barberà presenta tres sectors que són clarament diferenciables. El primer és el que es coneix com la Conca "estricta", verdadera vall fluvial excavada pels rius Francolí i Anguera. El seu nucli central és la capital, Montblanc, i agrícolament és la zona on predomina el conreu de la vinya. El segon sector geogràfic és el que s'ha denominat com la "Baixa Segarra", centrat en la vila de Sta. Coloma de Queralt. Veritablement es tracta d'una subcomarca, amb una identitat indiscutible, que, agrícolament, es caracteritza pel conreu dels cereals. Per últim, els geògrafs encara estableixen un tercer sector que correspondria al raconet de les muntanyes de Prades dels termes municipals de Vilanova de Prades i de Vallclara.

Dels tres monestirs cistercencs Poblet, Vallbona de la Monjes, i Santes Creus és el que reprodueix amb més fidelitat el pla bernardí de construcció.
Fundat el 1150 i establert a Santes Creus a partir del 1160, passà per diverses etapes glorioses fins que l’any 1835 es produí l’exclaustració definitiva dels monjos. Actualment és l’únic monestir de la Ruta del Cister que no té vida monàstica, cosa que permet al visitant endinsar-se a pler en cadascun dels racons d’aquest esplèndid cenobi que conserva en cada pedra el record més viu de la seva història. Els guies us explicaran la història i les diverses llegendes que suren al voltant del monestir.

Nosaltres hem recorregut els tres monestirs i crec que val la pena recomanar-ho a totes aquelles persones que tinguin interès per descobrir o redescobrir un apart important de la historia de la nostre Catalunya.

No tan sols per aquests monestirs si no per la seva geografia digne de ser explorada per la seves muntanyes i boscos on domina l’alzina.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Área de Servicios. Zona de aparcamiento para autocaravanas.















TAMARITE.- Tamarite de Litera ha creado bajo iniciativa municipal, la Primera Área de Servicios, Foro Limpio, como zona de aparcamiento para autocaravanas que se ejecuta en Aragón. El 24 y 25 de setiembre, más de setenta autocaravanas llegadas de Sevilla, Galicia, Madrid, Valencia, Barcelona y Bilbao, entre otros lugares de procedencia, participaron en esta celebración. "Es la primera zona pública que se crea en Aragón", destacó Lorenzo Ruiz, presidente de la Asociación de Autocaravanas Autónomas de España, y por eso indicó que, "el gesto de Tamarite y su Ayuntamiento" merecían la presencia de la entidad.
Al acto asistieron también el alcalde de la localidad, Francisco Mateo, del vicepresidente de la

Comarca de la Litera, Fernando Sabés, y ediles de la Corporación, además del delegado de la Asociación de Autocaravanas en Aragón, Ricardo Martínez, quien indicó que la iniciativa de Tamarite tendrá continuidad en otros puntos del Alto Aragón. "Monzón será la siguiente localidad y desde Ainsa han mostrado interés en crear una zona especial para este tipo de vehículos".

Datos de la localidad.
Localidad de la provincia de Huesca situado al este de la misma, en la cordillera de Gesa.La población se encuentra bajo la vigilancia de una torre construida por los árabes que formaba parte del castillo de Tamarite, conocido popularmente como castillo de los moros. El resto de los edificios fueron surgiendo bajo la protección del castillo, adoptando una estructura militar. Es famosa la calle de los Caballeros, con casas señoriales construidas en los siglos XVII y XVIII; la plaza del Mesón; la plaza Mayor, donde se encuentra la iglesia de Santa María la Mayor perteneciente al estilo románico.

En la Plaza de España se encuentra la Casa de la Villa que conserva la fachada de estilo aragonés. Ya en las afueras se encuentra la iglesia de la Virgen del Patrocinio, que se empezó a construir en 1595, pero no se terminó hasta 1703.En las inmediaciones de la población existe un yacimiento ibérico en el lugar conocido como Los Castellasos, la iglesia de San Andrés, a unos pocos kilómetros y la colonia de vacaciones Torre Escalona.

divendres, 3 de setembre del 2010

Inauguración de una área de autocaravanas en Tamarite de Litera (Huesca)



Inauguración de una área de autocaravanas en Tamarite de Litera (Huesca)Javier Campos 29 de agosto de 2010

Mi nombre es Javier Campos, soy de Tamarite de Litera, Huesca. He tenido autocaravana durante varios años y por motivos personales me la tuve que vender. Desde que me enganche al mundillo de las autos estuve en conversaciones con el Alcalde de Tamarite para poner un Área de Autocaravanas, pues después de tantas y tantas conversaciones el Área esta hecha.


Es para mí un placer invitaros a la INAUGURACION DEL AREA DE TAMARITE DE LITERA, HUESCA, los próximos 24-25-26 de Septiembre


El programa de actos será el siguiente.

Viernes 24
Recepción de los primeros participantes y estacionamiento.

Sábado 25

Por la mañana inauguración del Área por las autoridades, degustación de productos de la zona por parte del Ayuntamiento de la localidad, comida libre. Por la tarde visita guiada a la población y también un molino de aceite.

Domingo 26

Jornadas de puertas abiertas para toda la población y regreso de participantes a sus lugares de origen.


Me gustaría que le diera la mayor difusión posible entre sus asociados y amigos para poder contar con la presencia del mayor número de amigos autocaravanistas posible.

Por motivos organizativos seria conveniente realizar inscripción indicando nº de autocaravanas, nº de personas y lugar de procedencia. La inscripción la podéis realizar a través de marchas@lapaca.org
Espero verles a todos en la inauguración y también cuando quieran pasar por dicha área.


Un saludo Javi.


Por mi parte creo que tienes razon ay que darle la mayor difución posible.

Allí estaré.

Unas fotos de mi viaje por Galicia.









































Desde hace dos veranos que por motivos de una jubilación anticipada tengo que hacer mis vacaciones en el mes de agosto.

Es una experiencia nueva para mí ya que por el trabajo que tenía, mis vacaciones siempre eran la primera quincena de septiembre para así poder disfrutarlas con mis dos hijos.

Tambien es una experiencia nueva al hacer estas vacaciones con autocaravana marchando de las excursiones, hoteles, aviones, de los viajes estipulados y programados de las agencias.

He descubierto la libertad que este medio me da, junto con mi compañera i esposa.

El pasado verano inicie el viaje rumbo a Francia pasando por Suiza, continuando por los Alpes austriacos bajando por Italia. Fue un viaje estupendo lleno de agradables sorpresas.

Este año me he quedado en la península recorriendo toda Galicia más por el interior todo y que siempre aparecíamos en la costa.

dilluns, 30 d’agost del 2010

La Vall Fosca

















La Vall Fosca, situada al nord de la comarca del Pallars Jussà, és un escenari suggeridor en el qual conviuen harmònicament l’aigua, la muntanya, la més variada vegetació i diferents espècies d’animals.


L’alçada de les seves muntanyes en la part més alta de la vall fan que el sol es pongui molt aviat, a les 6 de la tarda en les èpoques de l’any on els dies són més llargs. Aquesta singularitat n’explica molt bé el nom, vall fosca.


El poble més alt de la vall és Capdella que es troba a 1420 metres d’altitud i que tanca el conjunt de nuclis rurals que conformen la vall Fosca: la Pobleta de Bellveí, Estavill, Envall, Antist, Castell-estaó, Beranui, la Plana de Mont-rós, Astell, Oveix, Aguiró, Paüls, Pobellà, Mont-rós, Molinos, la Torre de Capdella, Aiguabella, Espui i la Central de Capdella.


El riu Flamisell fa d’eix de la vall. Durant el seu recorregut podrem gaudir d’un paisatge constantment canviant que ens portarà fins al capdamunt de la vall Fosca on hi ha el telefèric que remunta un desnivell de 500 metres fins a arribar als peus de pics propers als 3000 metres i on hi podrem visitar més de 30 estanys.

dilluns, 26 de juliol del 2010

El meu poble TOSES







El municipi de Toses està format per un conjunt de 4 pobles: Toses, Nevà, Fornells i Dòrria. Constant entre els més antics de la Vall de Ribes, han estat històricament aïllats per la seva situació remota i la seva particular idiosincràcia política. Actualment, però, i des de fa pocs anys, s’han construït moderns accessos per carretara, que juntament amb l’històrica línia de ferrocarril transpirenaica de Barcelona a Puigcerdà, permeten descobrir al visitant una de les valls del Pirineu que millor conserven tota la seva bellesa i autenticitat original.

A la vall de Toses els racons on trobar el silenci i la màgia dels seus paisatges imponents i únics, semblen infinits.
Una caminada per un antic sender ramader, una passejada a cavall pel bosc, l’ascenció fins algun dels múltiples prats que coronen els seus arrodonits cims, el descens per una vessant colgada de neu verge, un senzill àpat amb els humils però saborosos productes de la terra, la contemplació d’un cel nocturn infinitament estrellat que gairabé es pot tocar, o la visita a alguna de les seves esglésies milenàries, són reptes que desafien els sentits del visitant àvid de sensacions.
No és estrany, doncs, que els pobles de la vall de Toses, sàpiguin contemplar el pas del temps amb la saviesa d’una immutable bellesa.

Montseny Juliol 2010.






El municipi de Montseny, conegut antigament amb el nom del titular de la seva parròquia, Sant Julià de Montseny, té actualment una extensió de 27,02 km², està situat al vessant meridional de la muntanya del Montseny i és l'únic poble del massís que en manté el nom. El seu relleu és molt accidentat, ja que s'estén des dels cims de Matagalls i Les Agudes., al voltant dels 1.700 metres d'altitud, fins més avall del nucli principal del poble, que està situat al voltant de l'església parroquial, a una cota de 530 metres.

L’accés a Montseny per carretera es pot fer per:Autopista AP-7 de Barcelona a la Jonquera, sortida núm. 11 de Sant Celoni i MontsenyCarretera nacional C-35Santa Maria de Palautordera i Seva BV-5301

divendres, 11 de juny del 2010

PREGUNTAS MAS FRECUENTES SOBRE EL ESTACIONAMIENTO HABITADO DE AUTOCARAVANAS:


Escrito por:

¿Qué es una autocaravana desde un punto de vista legal?
La autocaravana está definida en la directiva de la Comisión 2007/46/CE, que sustituye a la 2001/116/CE, como un vehículo especial destinado al transporte de personas.

Está fabricado de modo que incluya una zona habitable que contenga, como mínimo, el equipo siguiente: asientos y mesa, camas que pueden formarse por conversión de los asientos, cocina y armarios. Este equipamiento estará sujeto firmemente en la zona habitable; aunque la mesa podrá diseñarse para quitarla con facilidad.

¿Qué leyes afectan a la práctica del turismo con autocaravana?

Como vehículo automóvil, cuando está situado en la vía pública y realiza la maniobra de estacionamiento, debería estar sometido, en primer lugar, a las normas de tráfico, independiente de si sus ocupantes permanecen en el interior, según especifica el Organismo Competente, la DGT, en su Instrucción 08/V-74, de 28 de enero de 2008.

¿Puede un alcalde limitar o prohibir el estacionamiento en las vías públicas urbanas de su localidad a una autocaravana?

Las leyes de tráfico y las de la administración pública otorgan competencias a las Corporaciones Locales para dictar Ordenanzas Municipales en relación al tráfico en las vías locales con los únicos objetivos de favorecer el reparto equitativo de las plazas de estacionamiento y evitar el entorpecimiento del tráfico local. Estas limitaciones debe ser necesariamente motivada y fundamentada en razones objetivas como pueden ser las dimensiones exteriores de un vehículos o su masa máxima autorizada, pero no por su criterio de construcción o utilización ni por razones subjetivas, según especifica el Organismo Competente, la DGT, en su Instrucción 98/V-74, de 28 de enero de 2008.

¿Cuál es la situación de una autocaravana cuándo está siendo habitada?

Las leyes que regulan la acampada se limitan a prohibir la acampada libre, definiéndola de diversas maneras. A los pasajeros que ocupan el interior de una autocaravana estacionada en la vía pública no se les debería legalmente aplicar las leyes que regulan la acampada por tratarse de un vehículo automóvil que circula o ejecuta la maniobra de estacionamiento. Las leyes de acampada se deben aplicar en los casos que una autocaravana constituye un medio de acampada fuera de las vías públicas afectadas por el artículo 2 de la Ley de Tráfico.

¿Puede acampar una autocaravana?

Al ser un vehículo habilitado como vivienda, la autocaravana puede constituir un medio de acampada cuando está situada fuera de las vías públicas. Principalmente en Campamentos de Turismo (Camping). Las condiciones de acampada, en este caso, son las mismas que cualquier otro albergue móvil, sea tienda o caravana.

¿Qué actitud debe adoptar un autocaravanista que es conminado a abandonar una plaza de estacionamiento?

Ante todo una actitud firme y educada. Solicitar del agente la normativa que intenta aplicar el agente de la autoridad.
Es conveniente llevar los documentos que apoyan el derecho a utilizar el interior de una autocaravana estacionada en la vía pública, en especial una fotocopia de la Instrucción 08/V-74.
Es necesario dejar claro que no deseamos desobedecer las órdenes de los agentes de la autoridad y, en caso necesario, solicitar la intervención de la policía estatal (Guardia Civil), cuando se trata de una interpretación incorrecta de las leyes de acampada.

¿Qué se debe hacer en caso de denuncia por estacionamiento prohibido únicamente a autocaravanas en las vías públicas?

En primer lugar solicitar al agente que indique la normativa que prohíbe el estacionamiento a las autocaravanas.
Hacer constar la situación de estacionamiento correcto en el boletín de denuncia.
Si existe la normativa solicitar una copia para un posterior recurso.
Si la señal que indica la prohibición de estacionamiento no existe en el catálogo de señales del Reglamento de Circulación, sacar una fotografía para adjuntar en el recurso.

¿Qué hacer en el caso de denuncia por acampar en un lugar prohibido?

Comprobar que no estamos desplegando ningún elemento de acampada. Comprobar que estamos utilizando legalmente una plaza de aparcamiento en la vía pública.
Indicar al agente si está accesible que se debe aplicar al hecho el Reglamento General de Circulación y hacerlo constar, si es posible, en el boletín de denuncia.
Tomar todos los datos que puedan servir como apoyo en un eventual recurso, en especial, coordenadas, fotografías que demuestren que el lugar es una vía pública o un estacionamiento autorizado.
Tomar todos los datos que demuestren que en el momento de la denuncia no teníamos desplegado ningún elemento que pudiera ser un medio de acampada.

¿Se requiere mandamiento judicial para que la policía entre en una autocaravana?

La sentencia del Tribunal Constitucional 17-02-1984 (RTC 1984/22), “La inviolabilidad del domicilio es indiferente que se trate de un domicilio civil o de una mera residencia (...)” “Por ello la caravana adosada a un vehículo de motor o formando parte íntegra de él –autocaravana- que tiene en su parte habitable todo lo necesario, más o menos, para hacer eficaz la morada de los pasajeros, es apta para constituir el domicilio de una persona como soporte básico del derecho a la intimidad personal y familiar, sin que la circunstancia de tratarse de un vehículo itinerante en movimiento excluya tal carácter”.
Sin embargo en Francia el único domicilio inviolable es el habitual y la autocaravana, en consecuencia no requiere una orden judicial para entrar. (El Camping y su Mundo, Dic.2003, “cartas al director”)

¿Qué es un área de pernocta para autocaravanas?

Fundamentalmente es un aparcamiento reservado a autocaravanas. Puede estar dotado o no de los servicios necesario de mantenimiento como vaciado de aguas usadas (Grises) y/o WC químico y/o suministro de agua y/o suministro de corriente eléctrica. Estas áreas pueden ser de titularidad pública o privada (incluidas las áreas exteriores de camping).
Pueden ser gratuitas o de pago. También pueden estar complementadas con otros servicios como WC fijo. Estas áreas no son generalmente aptas para acampar.

dimecres, 26 de maig del 2010

L’Aplec del Caragol de Lleida enceta la 31a edició




L’espectacle de la companyia lleidatana Sac Espectacles donarà el tret de sortida aquest divendres a les 21.30 hores a l’Aplec del Caragol de Lleida que enguany celebra la 31a edició.
El xou inaugural, que es preveu força interactiu, donarà pas a la recepció d’autoritats i caps de colla que tindrà lloc al restaurant Lo Tast. Aquest acte oficial cedirà el protagonisme al sopar de germanor que cada colla celebrarà a la seva parcel·la per iniciar la primera nit d’Aplec que tindrà com a activitats destacades el Concurs de Monòlegs de la colla Caragolillo Brillo i els concerts que es podran escoltar a la colla Napoli i a la colla Los Penjats.





S’iniciarà així una nova edició de l’Aplec plena d’activitats i en què destaca la presència basca amb la promoció del consorci Destinos País Vasco, que oferirà exhibicions d’esport rural basc, i la Tamborrada Donostiarra que l’Espai Catalunya Topalekua de Sant Sebastià, juntament amb la Societat Unión Artesana, han preparat per venir a la festa lleidatana.


Altres dades interessants d’enguany són, per exemple, l’ampliació de la zona logística de Lo Tast (el restaurant de l’Aplec) fins a 150 m2 per donar un millor servei als visitants, l’habilitació d’un autobús nocturn per a la nit i matinada de dissabte, promovent així l’ús del transport públic entre collistes i visitants; la tramesa via Bluetooth d’imatges de l’Aplec en passar davant del punt d’informació de la festa o la presència de càmeres de la BBC al recinte de l’Aplec que enregistraran imatges de la festa per un programa del popular cuiner Rick Stein que també xafarà el recinte dels Camps Elisis diumenge al matí.


L’Aplec del Caragol de Lleida 2010 ha anat precedit per la celebració de la 14a Setmana Cultural que es va iniciar dilluns amb el pregó que, enguany, va córrer a càrrec d’en Xavier Beltran. Un acte en què es van lliurar, a més, els premis Caragol Bover (Miquel Esteve) i Caragol Llimac (Tribunal Constitucional).

dimarts, 20 d’abril del 2010

Sortida per la Garrotxa i el Ripolles

















Besalú, vila comtal


Besalú és una població de la comarca de la Garrotxa, situada a 150 metres d'altitud i que compta amb una extensió de 4,81 km2. Com el seu orígen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. Gaudeix de bona comunicació per trobar-se en la cruïlla entre 3 comarques : Alt Empordà, Pla de l'Estany i Garrotxa. Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós (902), condició que va perdre en morir Bernat III -gendre de Ramon Berenguer III- sense fills; com a conseqüència, el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona. El 1966, fou declarat "Conjunt Històric-Artístic Nacional" pel seu gran valor arquitectònic.

Sant Joan les Fonts

El municipi de Sant Joan les Fonts el formen tres nuclis de població: Sant Joan les Fonts -que dóna nom al municipi-, La Canya i Begudà. El municipi es troba en el punt de confluència de les carreteres que uneixen Girona, amb Olot, Figueres i Camprodon. A més, és el pas obligat per als amants dels esports d'hivern que van a les pistes d'esquí de La Molina, Vallter o Andorra.




San Juan de las Abadesas, (oficialmente y en catalán, Sant Joan de les Abadesses) es un municipio de Cataluña, España. Perteneciente a la provincia de Gerona en la comarca del Ripollés, situado entre Camprodón y Ripoll, en la confluencia del río Ter y la riera de Arçamala, en el valle de San Juan.

dilluns, 5 d’abril del 2010

Sortida a Rupit i Pantà de Sau.










28/03/10.
Rupit.

BREU HISTÒRIA
L'origen de la vila el trobem en el castell que es va construir pels voltants de l'any mil, substituint el de Fàbregues. On es van anar construint cases pels voltants.

Al segle XIV la població va patir un decreixement però es recuperà, arriban als segles XVII i XVIII amb la màxima esplendor que ha tingut mai la vila.

L'església es va erigir possiblement entre els segles XIII i XIV, que es dedicà a Sant Miquel Arcàngel.

Pruit és ja esmentat l'any 955, quan pertanyia als vescomtes d'Osona. Sempre ha estat unit al castell i jurisdicció de Rupit.

L'embassament de Sau
Ubicació
Vilanova de Sau
Descripció
Al peu de la cinglera de Tavertet sorgeix l'embassament de Sau, que reté el curs del riu Ter. L'any 1962, aprofitant el desnivell de la vall entre els cingles i les Guilleries, s'inaugurà el pantà de Sau. Aquest embassament és considerat un dels més peculiars de Catalunya amb 17 km de llargada i 3 km d'amplada màxima. La seva obertura ha canviat la fisonomia de la vall de Sau, convertint-la en un punt de gran interès turístic.


Sota les aigües descansa el nucli antic de Sant Romà de Sau, un poble submergit del qual només en sobresurt el campanar romànic com a indicador popular del nivell de l'aigua. La gran extensió del pantà envoltat de boscos i espadats de vertigen conforma un bell paisatge i atrau els amants dels esports nàutics que, des del Club Nàutic Vic-Sau, poden practicar el piragüisme i l'esquí nàutic.



Els concursos de pesca i la travessia de nedadors complementen les activitats esportives aquàtiques. Endinsar-se a la cova de les Grioteres o fer rutes a cavall, en bicicleta o en 4x4 pels voltants del pantà permet descobrir altres racons insòlits com el poble de Vilanova de Sau, emergit des de la creació del pantà.

dilluns, 15 de març del 2010

Valencia en Fallas 2010. Fotos
















Sortida a les Falles de Valencia.



Varem sortir el dissabte a la tarda com sempre al voltants de les 5.

D’aquí a Valencia, Cubelles, tenim uns 300 kilòmetres, eixís que bamp fer una parada i arribàvem a Valencia al voltants de les 9 del vespres.
Barem aparcar al costat de la Ciutat de les ciències i bamp anar a fer unes compres d’emergència i de pas el sopar.
Bamp tornar a la AC i sopem una mica m’entres veiem la tele.

L’endemà ens posem a caminar al voltant de les 9,30h, desprès de un cafè amb llet i una mica de pa en formatge. Estàvem disposats a caminar to el dia i gairebé va ser eixís.
Les falles no estaven encara muntades ates que la setmana que entravem era la que ja es feia la cremà. Sabíem que podia passar però aquesta era la nostra aposta ja que el cap de setmana de San Josep seria impossible veure alguna cosa, de la gentada que hauria.

En la plaça de l’Ajuntament era impossible entrar fins la falla major, ja que e les dues de la tarda feien una mascletada i això que només eren la una.

Donem voltes per dintre de la zona de vianants, donem tota la volta a la plaça i tot plegat sentim com si ens bombardegessin era la m’esclata que va durar només sis minuts.
Tot seguit la riuada de gent que intentava sortir de la plaça sens emportava. Eren les dues i mitja que varem començar a buscar lloc per poder dinar una mica, quan barem començar a dinar eren les quatre de la tarda

Sortim de dinar al voltant de les cinc i ens posem a caminar en direcció a la nostra AC que estava una mica lluny de on érem.
Al arribà al lloc ens trobem amb una sorpresa molt desagradable, ens varen entrar a robà, i ens ban prendre el GPS. I ens varen trancar el enfosquidor de la finestra lateral.

Barem agafar una enrabiada i bamp endreça el desgavell i molt seriosos bamp emprendre la tornada fins a Cubelles, barem arribà al voltant de les deu del vespre.
Una mala experiència de falles.

dilluns, 1 de febrer del 2010

La ciutat de Valls, i la. CALÇOTADA.











Dos son els dies que hem estat aquest poble o ciutat tot i que és molt a prop de Cubelles varem preferir sortí el dissabte 30 per estar de tornada a mitja tarda del 31.

Ha esta un cap de setmana interessant i divertit amb el concurs, amb la foguera de la plaça de l’oli, al concurs de mestres de salsa de calçots a la plaça del blat, i un anar i venir de gent en que la culminació va ser amb la cercavila. Be un viatge mes amb la meva companya i la nostre autocaravana.

Ser que qui mes qui menys per aquestes contrades coneix on es Valls i que va unit en aquest emblemàtic nom, per a mi son xiquets, i calçots, no se si amb aquest ordre però tant se val “tanto monta monta tanto”........
El CALÇOT es un ceba tendra, blanca i dolça, que cuita al foc viu és la base de la CALÇOTADA, convertida en un regal per al paladar, capaç de satisfer els més exigents gourmets. La CALÇOTADA de Valls és una especialitat única de la cuina rural típica catalana. Aquest menjar tan típic té el seu ambient, la seva llum i la seva personalitat a la ciutat de Valls, on va néixer i on es va fer famosa la frase; "Valls, ciutat d’origen de la CALÇOTADA"
Valls conserva en la part antiga, de carrers estrets i torts, els trets medievals. És voltada de ravals, que corresponen a les antigues muralles, construïdes a la fi del segle XIV. Més enfora es conserven els convents de Sant Francesc (avui hospital), dels caputxins (actual Casa de Caritat) i del Carme. Hi ha un institut d'ensenyament secundari (Narcís Oller) i una escola oficial de mestria industrial, i el 1918 hi fou inaugurada una de les primeres Biblioteques Populars de Catalunya.

Durant els darrers vint anys, al ritme de la creixent industrialització i de l'augment demogràfic, han estat urbanitzats espais buits i han aparegut noves barriades. La principal celebració comercial és el Firagost (primer dimecres d'agost). Valls té una Cambra de Comerç i d'Indústria. Entre els costums més arrelats cal esmentar la tradició castellera dels Xiquets de Valls i, en gastronomia, la calçotada.

L'església arxiprestal de Sant Joan és gòtica, començada el 1570, amb façana renaixentista i campanar neogòtic. Era del segle XVII el retaule de l'altar major, del qual només es conserva la part baixa. En capelles laterals hi ha pintures del vallenc Jaume Ponç i Montravà (segle XVIII). En un cambril neoclàssic és venerada la Mare de Déu de la Candela, en honor de la qual se celebren, cada deu anys, unes festes votives (festes de la Candela).

També és molt venerada la Mare de Déu del Lledó al seu santuari. Cal destacar la capella del Roser pels dos conjunts que té de rajoles vidrades, del segle XVII; són dedicades a la batalla de Lepant, i són una de les obres més importants de la ceràmica catalana de l'època, dins l'estil de Llorenç Passoles. Es conserven a Valls diverses obres del taller dels Bonifaç.

Vora la ciutat, al Vilar Gros, han estat trobades restes de procedència ibèrica, i a Fontscaldes un important forn ibèric. E, santuari de la ciutat de Valls, on és venerada la Mare de Déu del Lledó, imatge d'alabastre trobada el 1366; és situat al passeig dels Caputxins. Des del 1585 fins a la desamortització del 1835 estigué a càrrec dels caputxins. Actualment és parròquia.